Boscos. Qualsevol supermercat acumula en els seus prestatges quantitats desmesurades d'oli de palma, un producte omnipresent en la nostra vida diària, però desconegut per a gairebé tots. Els seus perjudicis sobre la salut i sobre el medi ambient han quedat acreditats en nombrosos informes cientí?cos, per la qual cosa cada vegada són més les marques que prescindeixen d'aquesta substància. No obstant això, les alternatives a l'oli de palma poden ser encara pitjors.

L'orangutan, en perill pel cultiu d'oli de palma

La majoria de la gent mai ha vist oli de palma amb els seus propis ulls ni sap quin aspecte té. Però la veritat és que aquest ingredient entra en el nostre organisme tots els anys a través d'una infinitat de productes, no sols brioixeria i reposteria industrial, sinó també articles de cosmètica. Els motors de milers de cotxes a Espanya s'alimenten amb els anomenats 'bio- combustibles', fets amb oli de palma.

Aquesta substància s'extreu premsant el fruit d'una palmera denominada Elaeis guineensis, de ràpid creixement i gran rendiment industrial. Donada la seva producció massiva, cal realitzar enormes plantacions, gairebé sempre a costa de selves verges, que són talades a un ritme frenètic en les últimes dècades, sobretot als països del sud-est asiàtic (Malàisia i Indonèsia generen el 84% del total). S'ha arribat a tal extrem que en els últims 30 anys han desaparegut més del 80% dels boscos de l'illa de Borneo, la qual cosa ha suposat acabar amb una superfície equivalent a tota Espanya només. Aquesta situació està portant a algunes espècies, com l'orangutan, endèmic d'Indonèsia, a la vora de l'extinció, perquè veuen perdre el seu hàbitat amb passes de gegant. Si en el 1900 hi havia uns 315.000 orangutans, a l'actualitat hi ha menys de 50.000, dispersos en petits reductes que podrien desaparèixer en una dècada, segons les entitats conservacionistes. Tigres, rinoceronts, elefants o tapires sofreixen també l'assetjament de les plantacions de palma.

És una indústria que no para de créixer. De fet, i malgrat les senyals d'alarma llançades des de fa ja alguns anys per nutricionistes i científics, la producció mundial ha passat de 15 milions de tones en 1995 a 66 milions el 2017. Galetes, pa de motlle, brioixos, cereals per a esmorzar, snacks, margarines, xocolates, gelats i menjars precuinats, així com sabons de neteja, cremes hidratants o llapis de llavis, utilitzen oli de palma, a vegades de forma camuflada dins d'altres ingredients. A Espanya, segons dades de 2018 proporcionats per la pròpia patronal del sector, es consumeixen tots els anys 169.325 tones d'oli de palma i palmiste únicament en el sector alimentari. Però la principal aplicació d'aquesta substància al nostre país és industrial (biocombustible o biodièsel), a la qual es destinen 1,5 milions de tones, el 83% del total que s'importa.

Els danys ecològics que ocasiona inclouen al clima, perquè les cremes necessàries per a aquests cultius emeten grans quantitats de CO? a l'atmosfera, a més d'eliminar-se també grans quantitats d'arbres que capturen carboni. Les palmeres, a més, acaparen per a sí els recursos hídrics de la zona, i en modificar la naturalesa del sòl faciliten inundacions torrencials, a part de contaminar la terra i les aigües amb els productes químics emprats en el cultiu, segons Natzaret Castro, Aurora Moreno i Laura Villadiego, autores de 'Una de dos', un llibre sobre els efectes d'aquesta indústria.

Però es tracta també d'un problema de salut humana. Metges, nutricionistes i experts de tota mena alerten que aquest producte, consumit en grans quantitats, és un factor de risc cardiovascular i augmenta en la sang l'anomenat colesterol dolent. Un recent informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma: «La relació entre les indústries d'oli de palma i aliments processats, i les tàctiques que empren, s'assemblen a les pràctiques adoptades per les indústries del tabac i l'alcohol. No obstant això, la indústria de l'oli de palma rep, comparativament, poc control».

«L'etiquetatge sovint no és clar, i l'oli de palma pot incloure's en qualsevol dels més de 200 noms alternatius que apareixen sovint en aliments com les galetes i les xocolates», va afegir l'organisme de Nacions Unides.

L'OMS assenyala que les empreses de l'oli de palma usen les mateixes tàctiques que la indústria del tabac o l'alcohol. De fet, les autores espanyoles de l'estudi sobre l'impacte ecològic de l'oli de palma afirmen que la meitat dels productes que es venen en el supermercat conté aquest ingredient.

Grans empreses han començat a prescindir d'ell i ja hi ha on triar. En aquest blog, actualitzat en 2018, figura una llista que serveix d'orientació: Llistat sense oli de palma

Fa tres anys, davant la creixent sensibilització social sobre aquest problema, les empreses del sector van passar al contraatac i van crear un lobby per a defensar els seus interessos. La Fundació Espanyola de l'Oli de Palma Sostenible agrupa grans empreses del sector, que recorden que el 43,7% de l'oli de palma venut a Espanya per a alimentació està certificat com a sostenible». És a dir, compta amb el segell RSPO (o CSPO) que dóna unes certes garanties sobre el procés d'obtenció del producte, si bé aquest certificat és qüestionat per gairebé totes les entitats conservacionistes, en considerar-ho insuficient.

També afirma la Fundació que, si no s'utilitzés oli de palma i s'optés per altres alternatives, els danys ambientals encara serien pitjors, perquè altres olis necessiten encara més superfície de terreny per a produir-se. Aquesta afirmació, en canvi, sí que està recolzada per alguns informes internacionals, que alerten de l'impacte que causen les solucionis B com la soia.