Els dedica tot el seu temps, els seus estalvis i cada habitació de casa seva. Al sud-oest de la Xina,Weng Junhong acull més de 1.300 gossos de carrer al seu habitatge, a la qual cada dia arriben nous hostes.
Fa 20 anys, la Wen va recollir un petit gos pequinès abandonat en un carrer de la ciutat de Chongqing. Des d’aleshores, no ha deixat de recollir gossos perduts per protegir-los dels accidents de carretera i del ganivet del carnisser.
«És important ocupar-se d’aquests gossos», explica l’enèrgica jubilada. «La Terra no només està feta per a l’ésser humà, també pertany als animals», precisa.
Si bé tenir un animal domèstic solia ser considerat com a «burgès» i estava prohibit pel règim comunista, la tendència s’ha invertit en els últims 20 anys i milions de xinesos tenen ara un quadrúpede, tot i que de vegades acaben abandonant-lo. La Xina, que no té una llei sobre el benestar animal, comptaria amb desenes de milions de gossos i gats de carrer, segons l’associació Animal Asia. Aquests animals no solen ser esterilitzats, cosa que genera una gran pressió als refugis per a animals.
La Wen troba sovint nous inquilins davant de la seva porta i rep «cada dia trucades d’auxili». A més dels seus 1.300 gossos, la Wen, de 68 anys, allotja també centenars de gats, quatre cavalls, conills i ocells. Alguns gossos corren lliurement pel terreny i a la casa, situada als turons de Chongqing. Però la majoria estan tancats enestretes gàbies, els grans fora i els petits dins, per evitar les baralles. «Alguns pensen que estic boja», admet la Wen.
De mudança en mudança
La seva jornada comença a les 4 h del matí, amb la pesada tasca d’evacuar entre 20 i 30 galledes d’excrements. Després prepara l’esmorzar: 500 quilos d’aliments, que la Wen cuina ella mateixa en una enorme olla. Cada habitació de la seva casa d’una planta és plena de gàbies apilades unes sobre d’altres. L'habitatge és l’última fins a la data de la Wen, que es va veure obligada a mudar-se diverses vegades, perseguida per la venjança dels seus veïns.
La venda de la seva casa anterior li permet finançar la seva activitat, per a la qual a més va prendre un préstec de 60.000 iuans (7.500 euros; 9.000 dòlars), mentre consumia els seus estalvis i la seva pensió de jubilada de tècnic mediambiental. Des que s’ha fet coneguda a les xarxes socials, la Wen rep també donatius. Espera que la seva fama empenyi la gent a adoptar una mascota, tot i que els nouvinguts continuen superant els que se’n van: durant la visita de l’AFP, van arribar sis gossos.
Però la fama comporta crítiques: «Estar tancat en una gàbia minúscula no és millor que ser al carrer», es pot llegir a les xarxes socials. Per ajudar-la, la Wen compta ambsis empleats, que dormen a la mateixa habitació plena de bosses de menjar per a animals.
«M’agraden els gossos fins i tot quan mosseguen», explica un d’ells, Yang Yiqun, mostrant els seus braços plens de cicatrius. Però fins i tot amb tot l’amor que els dedica, ocupar-se de tants animals és un combat diari per a la Wen. «És realment molt dur.Sempre hi ha més gossosi té cada vegada menys espai», es lamenta.
