Un equip internacional d'astrònoms ha desvelat la primera imatge del forat negre supermassiu al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. Els investigadors destaquen que el resultat proporciona proves "aclaparadores" que l'objecte és un forat negre i que aporta pistes "valuoses" sobre el funcionament d'aquests gegants.

La imatge ha estat produïda per la col·laboració internacional Event Horizon Telescope (EHT), que ha utilitzat observacions d'una xarxa mundial de telescopis. "El que veurem és totalment nou i emocionant". Així és com ha presentat la fita científica el català Xavier Barcons, director del European Southern Observatory, a la roda de premsa de Munic, una de les que s'han fet aquest dijous de forma simultània arreu del món.

La primera imatge de Sgr A*, el forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia EHT

El forat negre supermassiu Sgr A* es troba a uns 27.000 anys llum de la Terra i la col·laboració internacional EHT n'ha revelat la primera imatge aquest dijous. Es tracta de la primera evidència visual directa de la presència d'aquest gegant a la Via Làctia.

El que ha fet aquesta col·laboració és combinar vuit observatoris d'ones de ràdio en diversos punts del planeta que, units, actuen com un sol telescopi amb el diàmetre de la Terra. Entre aquests, hi ha l'IRAM, a Sierra Nevada. La col·laboració porta el nom de l'horitzó de successos, el límit al voltant d'un forat negre més enllà del qual no es pot escapar res, ni tan sols la llum.

La imatge descoberta capta la llum corbada per la força gravitatòria del forat negre, la massa del qual és quatre milions la del nostre Sol. Encara que el forat negre en si no es pugui veure, ja que està totalment fosc, el rodeja una estructura brillant en forma d'anell. Una firma reveladora, recalquen els investigadors. 

Els científics del consorci destaquen que sorprèn com de bé coincideix la mida de l'anell amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d'Einstein. En declaracions recollides per la col·laboració, l'investigador Geoffrey Bower assenyala que aquestes observacions sense precedents representen un "pas endavant" en el coneixement del que passa al cor de la nostra galàxia, amb informació inèdita sobre com aquests forats negres gegants interactuen amb l'entorn.

Darrere d'aquest projecte, hi ha més de 300 investigadors de més de 80 institucions de tot el món. L'equip ha treballat durant cinc anys per analitzar les dades. Els resultats de l'equip EHT es publiquen aquest dijous en el número especial de la revista 'The Astrophysical Journal Letters'.

La primera imatge d'un forat negre, el 2019

Aquest descobriment arriba després que aquesta mateixa col·laboració internacional publiqués el 2019 la primera imatge d'un forat negre, conegut com a M87* i situat al centre de la galàxia Messier 87.

Els dos forats negres tenen un aspecte bastant similar, tot i que el del centre de la Via Làctia és més de mil vegades més petit i lleuger que M87. Els científics d'EHT expliquen que hi ha dos tipus de galàxies completament diferents i dues masses de forats negres molt diferents, però en canvi són sorprenentment similars prop de la vora.

"Això ens diu que la relativitat general és la que governa aquests objectes a petita escala i qualsevol diferència que observem a escales majors ha de venir per diferències en el material que rodeja els forats negres", destaca Sera Markoff, vicepresidenta del Consell Científic d'EHT.

Els investigadors d'EHT expliquen que arribar a aquesta imatge ha estat bastant més difícil que la de M87*, malgrat que Sgr A* estigui més a prop de nosaltres. El gas en les proximitats dels dos forats negres es mou a la mateixa velocitat –quasi tan ràpid com la llum-. Ara bé, tarda entre dies i setmanes a orbitar al voltant de M87*, mentre que completa l'òrbita de Sgr A*en qüestió de minuts.

"Això significa que la brillantor i la configuració del gas que hi havia al voltant de Sgr A* estava canviant ràpidament mentre la col·laboració l'observava", diu l'investigador Chi-kwan Chan. Ha estat com voler tirar una foto nítida d'un cadell que dona voltes intentant atrapar la seva cua, il·lustra. Els investigadors van haver de desenvolupar noves eines, molt sofisticades, tenint en compte el moviment del gas.

Les imatges de dos forats negres de mides tan diferents obren la porta a la comunitat científica a comparar-los. Els investigadors també han començat a utilitzar les noves dades per provar teories i models sobre el comportament del gas al voltant dels forats negres supermassius. Aquest és un procés que encara no s'entén bé, però els científics apunten que tindria un paper clau en la formació i evolució de les galàxies.