Que Pesadilla en la Cocina és un èxit de televisió no cal ni discutir-ho. Senzillament n’hi ha prou veient les seves dades. Cada setmana durant sis temporades centenars de milers de persones s’han enganxat a les històries que hi havia al darrere dels bars que visitava el famós xef Alberto Chicote. Una altra bona prova de l’èxit del format és que cada vegada els fans pregunten més per la tornada del programa (la setena temporada ja està gravada però encara no se sap res de quan es té pensat donar-li llum verda), i la fama que va adquirir gràcies al programa el seu presentador, que va arribar fins i tot a convertir-se en un fix de les campanades d’Antena 3, el principal canal d’Atresmedia.

Però per una cosa o per l’altra els programes tenen audiències diferents. N’hi ha que els veu molta gent i n’hi ha que una mica menys. En aquest cas avui et parlarem del Vivaldi. Va ser un dels programes més tensos però també més vistos de Pesadilla en la Cocina. Chicote va visitar aquest italià situat a Barcelona en la segona temporada. El dia que es va emetre el programa més de tres milions de persones es van quedar enganxades a l’altra banda del televisor a veure els problemes de l’establiment d’hostaleria. Però res va funcionar.

Chicote va aplicar en aquest local la mateixa recepta (mai més ben dit) amb què enlluerna el seu públic: primer va analitzar els problemes i després va fer un rentat de cara tant a la carta com al restaurant en general. Però res va ser suficient. L’establiment va tancar les seves portes dos anys després de sortir per televisió. Amb prou feines van aguantar la tirada de la fama. Malgrat tot els clients no en tenien més que bones opinions.

«És un bon italià per menjar pizza, hi vaig anar amb la meva parella i les pizzes era de les millors, a més tenen un menú bo per 10 euros», assegurava un jove veí de Barcelona poc després de menjar al local en una web en què es deixen opinions sobre locals d’hostaleria. «Les pizzes són completament artesanals, la pasta és molt bona», sentenciava un altre.

«Acabo de sopar al Vivaldi, el lloc està una mica amagat però això per a mi encara ho fa més acollidor, a sobre la pizza és molt bona, massa fina, bon tomàquet i millor mozzarella», apuntava una tercera comensal. Malgrat tot els números no sortien i es va haver d’abaixar la persiana.