Quin vi beuries en plena apocalipsi? A ‘The last of us’ ho tenen clar

Per resumir, ‘The last of us’ és una sèrie de zombis (o infectats per un estrany fong) on el que menys importen són aquests zombis. O almenys en un pla físic, perquè sí que són una amenaça latent i constant, que trastoca de dalt a baix la societat. Per això, ha sigut àmpliament celebrat el tercer capítol de la sèrie d’HBO Max, quan una parella aconsegueix portar una vida més o menys normal enmig d’una autèntica apocalipsi. Tancats en una fortalesa artesana, això sí, però gaudint dels petits plaers de la vida. I hi ha pocs plaers mundans que superin un sopar casolà maridat amb un bon vi.

I ja se sap, que tot el que apareix en una superproducció té un impacte instantani en la vida real. El vi que apareix a l'esmentada escena de 'The last of' us s’ha convertit  –com es diu ara amb tot el que triomfa– en viral, i les seves vendes s’han disparat, sobretot als Estats Units. Només van fer falta nanosegons per identificar-lo: un Beaujolais-Villages del celler Louis Jadot. S’ha de dir que no era gaire difícil per a un expert, perquè la casa de la Borgonya és bastant famosa per com són les seves etiquetes, que es mouen entre el neoclassicisme i el minimalisme.

Un vi jove i accessible

El curiós del cas, i bona notícia per als fans disposats a rascar-se la butxaca, és que el vi en qüestió no és prèmium en absolut, i més comparat amb moltes altres elaboracions del celler francès. Es tracta d’un vi jove, lleuger i amb notes afruitades, que costa uns 15 euros. Potser no és el vi que algú escolliria per beure mentre el món s’enfonsa... o sí? A favor s’ha de dir que l’elecció marida perfectament amb el plat servit, un conill amb verdures. I que quan no hi ha cap humà viu a menys de 50 quilòmetres, no té cap sentit fer-se l’entès: si el teu vi preferit costa 15 i no 150 euros, doncs endavant.

Aquest ‘boom’ ha disparat la notorietat de la Maison Louis Jadot, un dels grans cellers de la Borgonya, fundat el 1859. Es caracteritzen per cultivar el raïm en les seves pròpies vinyes sota diferents DO de la regió, com el mateix Vignoble du Beaujolais. Una de les característiques de la casa és que els seus vins busquen expressar al màxim el caràcter del terròs, amb poca presència de la fusta en la criança. Aquest concepte portat a la màxima expressió desemboca en els ‘grands crus’, que podrien ser definits com a vins de finques, sorgits de parcel·les molt seleccionades i amb una elaboració amb cura extrema. Un exemple seria el Clos Vougeot Grand Cru 2012, que es pot adquirir per uns 1.300 euros.

El poder del ‘product placement’

És d’agrair que els responsables de ‘The last of us’ escollissin com a protagonista un vi més accessible. El dubte que ha sorgit és si es tracta d’una acció de ‘product placement’, és a dir, si el celler ha pagat per sortir ben ubicat a la pantalla o una simple necessitat de guió. No hi ha hagut resposta per part de la casa francesa, i és possible que no sigui així, tot i que es tracta d’una pràctica més que habitual en la indústria audiovisual, i que suposa una molt bona inversió per a la marca en qüestió, que multiplica la seva notorietat amb una mínima presència. Per exemple, Coca-Cola a ‘Stranger things’ o Estrella Galícia a ‘La casa de papel’, les dues sèries a Netflix.

Més enllà d’aquestes qüestions, el capítol 3 de ‘The last of us’ llança un repte a qualsevol gastrònom, capaç fins i tot de robar algunes hores de son:  quin menú triaries per celebrar les coses bones de la vida mentre els zombis volten lliures per la resta del món? Seria una exquisitat o un plat senzill? Quelcom exòtic o tradicional? Una nova recepta, mai provada abans, o uns sabors que remetin a la infància?

I en el cas que poguessis tirar a terra la porta d’una vinacoteca abandonada i emportar-nos a casa qualsevol referència, quin escolliries, tu? Una pregunta aclaparadora que potser mereixi una resposta pragmàtica: millor acaparar-ne tants com càpiguen a la motxilla i tastar-los un a un fins a trobar el més adequat. O potser algú ho té més clar i sap perfectament quin triaria. En tot cas, esperem que no vingui cap apocalipsi –natural o provocada per l’ésser humà– per no veure’s obligat a prendre cap elecció desesperada.