Una mare demana ajuda a la policia perquè és incapaç de diferenciar els seus bessons

La progenitora va pensar que prendre les empremtes dactilars als nadons ajudaria, però tampoc ha servit i de moment aconsegueix reconèixer-los per un altre motiu

Uns bessons en una imatge d'arxiu

Uns bessons en una imatge d'arxiu / PEXELS / EDWIN ARIEL VALLADARES

Redacció

«Demà he d’anar a la policia perquè prenguin l’empremta digital als meus bessons i em diguin quin és quin», explica Sofi Rodríguez a Twitter. Aquesta dona va donar a llum el Valentín i el Lorenzo fa 45 dies, però és incapaç de reconèixer-los perquè són massa idèntics. Que la progenitora no aconsegueixi saber qui és qui comporta un problema major: administrativament tampoc saben qui és qui i les autoritats no tenen una solució.

«A les fotos semblen diferents, però és perquè surten de diferents angles o els arriba diferent la llum. En persona són iguals», va concretar aquest dimecres Rodríguez, en un fil de tuits. Per això la dona va tenir la idea de prendre’ls les empremtes dactilars per saber quin nadó és el Valentín i quin és el Lorenzo. Ara bé, banyar-los amb tinta els seus diminuts dits de res va servir. Les seves empremtes «no figuren en el sistema», va relatar la mare.

Els reconeix per la marca d’una vacuna

«Avui els aconsegueixo diferenciar per la vacuna, però no sé quin és quin i necessito saber-ho per seguir les seves històries clíniques», prossegueix en el seu fil de Twitter. Només un dels nadons ha patit reacció a les punxades, per la qual cosa la progenitora ha arribat a una altra conclusió: que li van posar dues dosis a un nen en lloc de posar-la a tots dos. «Li estan fent tots els estudis i no li posen nom perquè no sabem quin és», afegeix. La història és tan surrealista que la primera publicació ha recopilat 248.000 ‘likes’ en 24 hores.

«Mare de l’any»

Irònicament, Rodríguez ha fet broma amb la idea de ser «la mare de l’any». Alguns usuaris de Twitter han assegurat haver viscut històries similars i han explicat la seva experiència. «Jo vaig pintar l’ungla del peu a una de les meves per diferenciar-les. Són idèntiques, idèntiques, però per a mi són absolutament diferents», diu Conz Preti.

«Amb el meu germà bessó utilitzàvem polseres, un a l’esquerra i l’altre a la dreta. El mite diu que una vegada ens va caure a tots dos i ens les van posar invertides. Tenim gairebé 30 anys i pot ser que jo sigui ell i que ell sigui jo», relata Manuel Rubina.