La lenta mort del bidet: «La gent prefereix treure’ls per guanyar espai al lavabo»

Inventat al Versalles de Lluís XV, expliquen que el mateix Napoleó el considerava tan efectiu per tractar-se les coïssors després de cavalcar que se’l va deixar en herència al seu fill. El nom, que prové del francès bidet, feia referència precisament a una mena de cavall petit semblant a un poni, avui extint, que feia servir la noblesa de la França del segle XVIII; tot i que n’hi ha d’altres que apunten que l’etimologia s’incardina en la posició que es mantenia per utilitzar-lo: amb les cames obertes, com si anés cavalcant.

Sigui com sigui, l’ús per garantir la higiene de les parts més íntimes es va generalitzar per tot Europa, sobretot al sud, i va fer el salt posteriorment a Sud-amèrica, on la seva presència als lavabos de molts països, i a mig món, sobretot a l’Àsia, és bastant comuna. Fins i tot va arribar a conquerir (tímidament) els EUA després que els soldats d’aquest país el descobrissin als bordells dels països aliats durant la Segona Guerra Mundial.

L’èxit d’aquest element del lavabo, que era utilitzat en el seu origen principalment per a la higiene de les dones, va ser tan gran que, quan el 2018 l’Ajuntament de Buenos Aires va decretar que els bidets deixessin de ser obligatoris als apartaments de nova construcció, es va generar una enorme polèmica a la ciutat. «El bidet, artefacte que els argentins enarborem com a altar sagrat de la higiene, la peça més semblant a un spa que hi ha a la majoria de les llars de la pàtria, obra cabdal de les aigües corrents que serveix tant per rentar-se els peus com per donar-se un bany de seient o el que tots sabem, ¿serà ben aviat un luxe inaccessible? ¿El recordarem com allò que vam perdre al ser expulsats del paradís?», escrivia l’escriptor José Montero a ‘La Nación’.

Ja fins i tot abans que deixés de ser obligatori a Buenos Aires, a Espanya feia temps que la seva presència a les cases descendia notablement. «Les vendes van caient any rere any, i és una cosa que es pot deure a múltiples factors», comenta Carlos Bañuls, responsable de projectes d’Ideal Standar, un dels proveïdors de productes de bany més importants del nostre país. «No és una peça que estigui deixant de ser utilitzada», afegeixen des de Roca, la principal marca al sector, però sí que és cert que en els últims 10 anys trobem una forta tendència en una gestió més eficient de l’espai».

Banyera

Segons els càlculs de la reputada marca catalana, el 60% dels lavabos continuen tenint bidet, però les promotores immobiliàries cada vegada en prescindeixen més. «A les promocions noves estan retirant el bidet d’un dels lavabos i, en molts casos, els dos lavabos venen sense bidet», indica Bañuls, que apunta que fins i tot així «una cosa similar» està passant amb la banyera, cada vegada més substituïda pel plat de dutxa. «Això també suposo que deu ser una qüestió de guanyar espai», assenyala. «Cada vegada es venen menys, i és un producte en pèrdua, però encara resisteix», afegeix Agustín S., treballador de Todobaños, una majorista especialitzada, en què apunten també que és una conseqüència de l’espai del qual es disposa a les cases, en molts casos, sobretot a les grans ciutats, més reduït que fa dècades. «La gent prefereix guanyar amplitud per al moble de bany, per exemple, i jo crec que també és un tema generacional. Les noves generacions tenen un enfocament diferent», explica. Segons els seus càlculs, només un de cada 15 dels lavabos que moblen aposten pel bidet.

Una de les alternatives que s’estan donant per suplir la falta de bidet és l’aixeta extensible a prop de la dutxa –conegut per diferents noms, com ara ‘dutxa auxiliar’ o ‘aixeta àrab’. Consisteix en un mànec de dutxa amb el regulador d’aigua calenta i freda ancorat a la paret. «S’instal·la bastant. La gent treu el bidet i així guanyes espai per posar tota mena de mampares», assenyala el Jorge, treballador de Securibath, una empresa de reforma de cambres de bany que eleva a dos de cada deu els propietaris de vivenda que aposten pel bidet. «La gent l’ha condemnat i ja no s’instal·la. Molts posen l’aixeta perquè no ocupa gens i traient el bidet guanyes mig metre quadrat per posar-hi una prestatgeria o el que sigui», afegeixen des d’una altra empresa de reformes, Lucio C. Sr.

«En els plans de les reformes que ens passen s’hi dona molta més importància a l’espai del moble. La gent prefereix posar-ne un de més gros, d’1,40 metres, que un bidet. Se sacrifica aquesta peça per fer els altres elements del lavabo més grossos», coincideix també Joseba Arregi, director general de Codis, una empresa de mobles de bany.

Per mirar de pal·liar la necessitat que l’usuari final del lavabo tingui més espai, des de Roca han desenvolupat el producte In-Wash Roca, un vàter que incorpora la funció de bidet, com els vàters japonesos, en què «l’usuari compta amb la màxima higiene en una sola peça», expliquen a la companyia, que assegura que el producte està «penetrant molt bé al mercat». És l’anomenat ‘smart-toilet’, un vàter que permet la màxima neteja amb un raig d’aigua regulable. També han enfortit l’oferta de conjunts de dutxa auxiliar, amb més de 12 referències amb diferents dissenys. «Aquestes solucions, molt habituals en altres mercats europeus, tenen una creixent i sostinguda implantació al nostre país els últims temps». Tot i així, precisen, l’‘smart toilet’ està vivint un «creixement fins i tot més elevat».

Caiguda irreversible

Al sector hi ha consens que la caiguda és difícilment revertible, ja que les noves generacions no ho consideren un element útil. Cap empresa facilita les xifres de la caiguda del producte, tot i que a Roca consideren que continua tenint una «presència rellevant» en l’espai del lavabo. De fet, apunten que hi ha estudis que assenyalen que el 60% de les llars espanyoles continuen tenint aquesta peça, ja que «no només és útil per a la neteja íntima, sinó que té una gran varietat d’usos com la neteja d’altres parts del cos, de peces de roba o per a l’evacuació d’aigües brutes».

En la població gran, sens dubte, continua sent un element molt important ja que, com apunta l’uròleg José Medina Polo, membre de l’Associació Espanyola d’Urologia, a les persones grans els permet poder «tenir una higiene íntima d’una manera més còmoda, estant asseguts en comptes d’a la dutxa i amb un ús no gaire important d’aigua». De fet, explica, amb l’ús del bidet és més complicat agafar infeccions en el cas de dones més propenses fer-ho que amb lavabos fent servir el mànec de la dutxa. Segons explica el metge, a més, el bidet ha servit durant dècades per, després de mantenir relacions sexuals, evitar certes malalties sexuals.