Punch, el petit mico que ha trobat una mare de peluix al Japó

Al zoo d’una ciutat de l’àrea metropolitana de Tòquio, un gest minúscul —un mico nadó aferrat a un ninot— ha acabat convertint-se en una història compartida a escala mundial. Es diu Punch (o Punch-kun), és un macaco japonès nascut el juliol del 2025 que viu a l’Ichikawa City Zoo, a la prefectura de Chiba. El seu cas s'ha fet viral per una imatge que barreja tendresa i enuig: un primat diminut que, en comptes d’agafar-se al cos de la seva mare, s’abraça amb força a un peluix taronja amb el que interactua com si fos de veritat.

Els cuidadors del parc expliquen que en Punch va ser abandonat poc després de néixer. La conseqüència va ser immediata: l’equip del zoo va haver d’assumir-ne la criança artificial perquè sobrevisquést.

Els macacos, durant els primers mesos, són pràcticament una extensió físic de la mare: les cries passen gran part del temps agafades al seu cos. Quan aquest vincle falla, apareix el que el zoo descriu com a ansietat i inseguretat. Per pal·liar-ho, els criadors van proporcionar-li tovalloles i diferents objectes tous fins que van trobar el que funcionava: un peluix d’orangutan, suau, amb pèl i d’una mida que permetia al petit mico enfilar-s’hi, amagar-s’hi i agafar-s’hi fort.

Un peluix com a mare i com a escut

Des d’aleshores, en Punch s’ha fet inseparable del seu ninot. Les imatges el mostren estrenyent-lo contra el pit, dormint amb ell o utilitzant-lo com a punt de suport. Fins i tot hi ha un detall especialment revelador: quan altres monos l’increpen al recinte, el petit arriba a posar al seu davant el peluix com si fos un escut, una espècie de refugi en un entorn social complex per on encara està aprenent a navegar.

La història no hauria sortit del recinte a internet sense un detonant: el perfil oficial del zoològic va difondre l’escena i, a partir d’aquí, s'ha produït l’onada. Al Japó fins i tot ha aparegut una etiqueta de suport —“Ànims, Punch!”— que ha acabat multiplicant la circulació dels vídeos i fotos de l'animaló.

L’impacte ha estat tangible, fins al punt que el zoo ha patit un augment sobtat de visitants, amb xifres de milers en un sol cap de setmana després de la viralització dels vídeos d'en Punch.

El pas més difícil: tornar al grup

Però l’essencial, per als cuidadors, no era que Punch es fes famós, sinó que pogués integrar-se en la “societat” del recinte, un grup de macacos amb jerarquies i codis propis. El procés ha estat gradual: acostar-lo i allunyar-lo del que anomenen el mont dels monos, vigilar interaccions i permetre que el petit guanyi confiança.

I va arribar una de les senyals més esperades: amb el temps es van començar a observar conductes d’acceptació, com l’acicalament (grooming) per part d’altres monos, un gest fonamental de vincle i reconeixement entre primats. Punch comença a relacionar-se més i a dependre una mica menys del ninot, tot i que el peluix continua sent el seu lloc segur.