El plàstic contamina des que neix fins que mor. Ja durant la seva fabricació, quan requereix procediments industrials agressius i energia no renovable, el plàstic genera substàncies contaminants a l'atmosfera. Això és així perquè no deixa de ser un derivat del petroli i la seva elaboració produeix químics tòxics que contribueixen a l'escalfament global. Durant la seva vida útil en la vida quotidiana, els envasos d'aquest material poden afectar la salut, segons alerten cada vegada més estudis. I, en la fase final, quan són abandonats al mar o a terra ferma, deixen una cascada d'impactes de tota mena. La seva ingestió per part de la fauna marina és la cara més coneguda del problema, però aquests materials alliberen també a l'atmosfera, durant la seva lenta descomposició, substàncies que generen efecte hivernacle, com el metà i l'etilè.

La decisió de la Unió Europea de prohibir, a partir del 2021, estris tan quotidians avui dia com coberts, plats, bastonets de cotó, palletes o palets de globus, representarà un important avanç, segons l'opinió dels experts. A més de prohibir la comercialització d'aquests materials, els recipients d'aliments i els gots de plàstic s'han de reduir dràsticament. I el 90% de les ampolles s'han de recollir d'aquí al 2025 mitjançant el sistema de retorn al venedor. Aquest conjunt de mesures ha de ser traslladat a les lleis nacionals en dos anys.

«Mai cap bloc de països havia fet un pas com aquest», es congratula el responsable de Campanyes de Greenpeace d'Espanya, Julio Barea, que no dubta a assenyalar que l'esmentada directiva «tindrà un efecte pràctic important sobre el medi ambient». Les entitats conservacionistes afirmen que el problema, però, és molt més greu i «s'haurien d'haver afegit altres materials en la llista de prohibicions». Per això, la normativa afecta només la «punta de l'iceberg», si bé «és un primer pas important», reitera Barea.

Sigui com sigui, el Consell Europeu afirma que s'evitarà l'emissió de 3,4 milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera i s'impediran danys ambientals a Europa que costarien 22.000 milions d'euros d'aquí al 2030.

«S'ha trobat plàstic fins i tot en l'aigua embotellada que bevem habitualment i que ens sembla tan saludable, i, a més, l'Agència de Protecció Ambiental de Dinamarca ha detectat que en el plàstic que s'usa per embolicar aliments hi ha fins a 132 substàncies problemàtiques, entre elles algunes de sospitoses de ser cancerígenes», afirma Barea. «En aquest material es fan servir milers d'additius, inclòs el bisfenol A, que és un disruptor hormonal» molt perillós. «Però és que fins i tot la sal marina que fem servir per cuinar té microplàstics. Un estudi científic elaborat l'any passat demostra que el 90% de les marques de sal de taula tenen microplàstics en el seu producte». Per a l'estudi es va investigar sal procedent de deu salines espanyoles.

Científics com l'investigador del CSIC al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (Girona) Rafael Sardà alerten que s'ha d'actuar més enllà d'Europa si es vol ser eficaç. «La meitat de la contaminació global de la Terra a causa dels plàstics procedeix de deu rius en concret, i tots són a Àfrica i Àsia», informa. «Estem davant d'un problema global i, per tant, el que es faci aquí de poc servirà si no s'actua també en altres parts», afegeix. Tot i que admet els efectes positius de la norma europea, recalca que «el segle XXI ha de ser el segle de la col·laboració» entre països i fins i tot entre continents, «perquè, si no, no hi ha sortida».

La conducta de cadascú

Sardà subratlla l'actuació individual dels ciutadans a l'hora de comprar i consumir. «En aquest segle hem d'eliminar la cultura de l'usar i llençar. La població està creixent moltíssim i no podem seguir fent el mateix que hem fet fins ara», assenyala. A més, «en aquest món els problemes creixen a un ritme molt més ràpid que les solucions que els apliquen». D'aquí la importància de la conducta de cada persona en concret.

En aquests dos anys que falten fins a l'entrada en vigor de les noves mesures, Espanya haurà de reformar la seva legislació sobre residus per adaptar-la a la UE, cosa que, segons els experts consultats, «no resultarà gaire difícil ni requerirà gaire temps». Però ja hi ha una comunitat autònoma, Balears, que s'ha avançat al Govern central i a Europa. El Parlament balear va donar llum verd el gener a aquesta norma, que preveu multes entre 300 euros i dos milions per als que la incompleixin. «És una llei pionera i valenta», afirma el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, que recorda que «el millor residu és aquell que no es genera».