L'ésser humà està canviant el món, i les plantes i els animals es veuen obligats a adaptar-se a les noves condicions o a desaparèixer. Encara que es parla de canvi climàtic, és millor referir-se a canvi global, perquè no només està canviant el clima, sinó també els hàbitats i el medi en què vivim.
Els ocells estan mostrant com en molt pocs anys poden adaptar-se al canvi, i fins i tot poden arribar a aprofitar-se d'alguns nous recursos. En les últimes dècades moltes espècies estan canviant la seva distribució, la seva migració o la seva fenologia. Gràcies als programes de seguiment de SEO/BirdLife som testimonis d'aquests canvis, dels quals mostrarem uns quants exemples.
Els censos d'aus aquàtiques realitzats a l'hivern a Espanya des dels anys 50 del segle passat, combinats amb els censos fets en més de 20.000 zones humides per tot Europa, mostren que les aus aquàtiques europees estan canviant les seves zones d'hivernada. Així, alguns anàtids hivernen més al nord, com el morell de plomall o l'ànec xiulador, cada vegada més escassos a l'hivern a Espanya, mentre que unes altres, com els cignes i algunes oques estan desplaçant la seva distribució cap al sud-est i cada vegada és més fàcil veure'n a les nostres latituds.
L'Atles dels ocells a l'hivern a Espanya recull la hivernada d'aproximadament 50 espècies transsaharianes, com l'àguila calçada, l'oreneta vulgar, el xot, el martinet menut o el corriol petit, totes espècies que habitualment hivernaven a Àfrica, i no era possible observar-les a l'hivern a Espanya fa tan sols unes dècades.
El marcatge de cigonyes blanques amb emissors GPS dins del programa Migra, que estudia la migració i moviments dels ocells, revela que la majoria dels adults reproductors a Espanya ja no migren fins al Sahel africà a passar-hi l'hivern, sinó que es queden a la península Ibèrica, on s'alimenten principalment als abocadors i arrossars que tenen cranc de les maresmes. Com que troben aliment durant l'hivern més prop dels seus territoris de cria, eviten un llarg viatge de més de 2.500 quilòmetres, amb els perills que comporta (superació de barreres geogràfiques, viatges per llocs desconeguts, accidents, depredació, tempestes i vents). La majoria dels joves, no obstant això, continuen migrant al Sahel, probablement guiats de manera innata. Igualment el marcatge d'ocells amb GPS revela que algunes àguiles calçades hivernen a Espanya en comptes de migrar a Àfrica, i que alguns milans reials centreeuropeus ja passen tot l'any a les seves zones de cria en lloc d'hivernar a Espanya.
Els canvis de distribució també afecten espècies típicament africanes, algunes de les quals han travessat l'estret de Gibraltar, i comencen a criar al sud d'Espanya, com el bulbul barbat i el aligot rogenc.
El clima i el medi canvien; i els ocells s'hi adapten.
