30 de juny de 2019
30.06.2019

Contaminació atmosfèrica, la mort silenciosa

Quaranta mil persones moren cada any a Espanya per la mala qualitat de l'aire La xifra de morts ha pujat un 150% en només deu anys

29.06.2019 | 22:43
Contaminació atmosfèrica, la mort silenciosa

La contaminació atmosfèrica és una de les manifestacions més greus de la problemàtica ambiental espanyola, que s'agreuja per l'actual model de desenvolupament. A Espanya, la xarxa per mesurar la contaminació va començar a instal·lar-se el 1979, en compliment de l'acord de Ginebra subscrit aquell any per nombrosos països. Segons dades d'Organització Mundial de la Salut, 40.000 persones moren per problemes relacionats amb la mala qualitat de l'aire al nostre país. I això, malgrat que les ciutats van adquirint més consciència i, segons el ministeri per a la Transició Ecològica, urbs com Barcelona, Bilbao, Sant Sebastià, Madrid, Sevilla i Pontevedra han millorat substancialment els seus nivells de pol·lució. No obstant això, la contaminació de l'atmosfera no procedeix només de les ciutats o els grans nuclis industrials. Els grans mercants, els creuers turístics i l'aviació comercial s'han convertit els últims anys en grans emissors de substàncies tòxiques.

Entre els contaminants atmosfèrics més freqüents hi ha els aerosols, òxids de sofre, monòxid de carboni, òxids de nitrogen, hidrocarburs, ozó i diòxid de carboni (CO2). Aquest últim és el més important dels anomenats gasos d'efecte d'hivernacle.

En aquest escenari, les empreses tracten d'adaptar els seus processos de producció, ja sigui per convenciment o per obligació legal, per reduir les seves emissions. Repsol, per exemple, es va convertir el 2017 en la primera companyia del sector del petroli i el gas a tot el món a emetre un bo verd. Els 500 milions d'euros obtinguts s'han dedicat a projectes concrets de reducció d'emissions i d'eficiència energètica. A la refineria de Petronor (Biscaia) s'ha substituït una turbina de vapor per un motor elèctric que adapta la seva velocitat a les necessitats precises de cada moment, amb la qual cosa s'ha aconseguit una reducció de 43.000 tones de CO2 a l'any. A la seva planta de Cartagena, Repsol millorarà la recuperació de l'escalfor d'un dels forns, la qual cosa suposarà un estalvi de combustible i la disminució de les emissions de CO2 en 9.000 tones a l'any.

Iberdrola, Nestlé, Eurofred i Cemex ofereixen altres exemples de grans empreses que han vist que no queda cap altre remei que reduir emissions. Iberdrola, per exemple, té previst culminar aquest any una xarxa d'estacions de recàrrega ràpida, superràpida i ultraràpida, que permetran recórrer Espanya en vehicle elèctric, amb la instal·lació d'una estació cada 100 quilòmetres a les principals autovies.

I, malgrat això, els últims anys, la pràctica totalitat de la població espanyola i europea continua respirant aire contaminat, que incompleix els estàndards recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. Aquesta situació ha estat posada de manifest per l'Agència Europea de Medi Ambient i per Espanya, a través dels informes sobre la qualitat de l'aire que des de fa més d'una dècada publica anualment Ecologistes en Acció.

Les últimes estimacions globals sobre la repercussió sanitària de la contaminació atmosfèrica són molt preocupants. Eleven fins a mig milió les morts prematures als països europeus per la mala qualitat de l'aire: 428.000 per exposició a partícules inferiors a 2,5 micres de diàmetre (PM5), 78.000 per exposició a diòxid de nitrogen (NO2) i 14.400 per exposició a ozó troposfèric.


Menú d'agents tòxics

A Espanya, les víctimes de la contaminació ja arriben a la xifra de 40.000 a l'any, entre elles 23.180 per partícules PM5, 6.740 per NO2 i 1.600 per ozó. Aquesta xifra suposa un espectacular augment del 150% respecte a les 16.000 defuncions prematures anuals que s'estimaven fa tot just una dècada. Encara que la conscienciació és superior, les víctimes continuen augmentant.

Per tant, les partícules (tant les fines o PM5 com les grans o PM10) són micrograns en suspensió, procedents de pols, cendra, sutge i altres substàncies que penetren directament a l'organisme i causen danys en nombrosos òrgans. Procedeixen sobretot de la indústria, el trànsit i la construcció.

A més, el Banc Mundial ha traduït aquest drama humà en xifres econòmiques. El cost de la mortalitat prematura i de la pèrdua de dies de treball per la contaminació de l'aire ambient i a l'interior dels habitatges ha estat quantificat per aquesta entitat en 38.000 milions d'euros a l'any, equivalents al 3,5% del Producte Interior Brut espanyol.

Les dades fetes públiques pel ministeri per a la Transició Ecològica al febrer d'aquest mateix any assenyala les tres ciutats amb més emissions diàries de partícules grans: Las Palmas, Tenerife, Avilés i Santander, molt per sobre de totes les altres.

Centrals energètiques (tèrmiques de carbó i de cicle combinat), refineries, cimenteres i incineradores, així com l'activitat generada als grans ports comercials són els grans emissors de pol·lució a Espanya. A la Comunitat Valenciana, per exemple, la Generalitat ha obligat el Port d'Alacant a construir una terminal tancada per moure mercaderies similar a les que es van construir als ports de València i Santander. El port alacantí al·lega que no tota la contaminació prové del seu trànsit industrial, però fa dos anys es va generar una important alarma social a la ciutat. El nucli urbà va créixer de forma desordenada i començava a envair els molls industrials, des d'on s'emeten partícules contaminants.

El progressiu tancament de les centrals tèrmiques de carbó i l'expansió de les energies renovables són només alguns dels factors que estan cridats a reduir els impactes actuals sobre la salut humana, les espècies animals i vegetals i el clima global.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook