La crisi climàtica ens emmalalteix. I no és una forma de parlar. No només la pujada generalitzada de les temperatures afecta directament l’organisme, la fisiologia, sinó que està provocant el ressorgiment, l’expansió o l’aparició de malalties de transmissió vectorial, és a dir, provocades per artròpodes (mosquits i paparres) prèviament infectats per virus i altres patògens. Tant els uns com els altres són molt dependents de la temperatura ambiental i l’escalfament afavoreix la seva supervivència, la seva multiplicació i la modificació de la seva àrea de distribució.
«El vincle directe del canvi climàtic amb aquestes malalties està en la variació de comportament dels vectors (transmissors), els reservoris i els patògens», explica Andrés Iriso, expert en salut ambiental i canvi climàtic. «Més que de canvi climàtic, prefereixo parlar de canvi global, amb el canvi climàtic com un factor principal. Hi ha grans moviments de mercaderies i de persones per vaixell i per avió, i amb ells poden arribar mosquits o persones infectades que en poques hores transporten patògens a milers de quilòmetres», puntualitza Ricardo Molina Moreno, responsable del Laboratori d’Entomologia de l’Institut de Salut Carlos III, a Majadahonda (Madrid).
A més, Espanya es troba en una posició de risc pel veïnatge amb Àfrica, en tant que és un lloc de trànsit obligat d’ocells migratoris i de persones, i per les condicions climàtiques pròximes a les de les zones on hi ha transmissió de malalties vectorials. La crisi climàtica afavoreix l’extensió geogràfica de transmissors ja establerts i la importació i instal·lació d’alguns de subtropicals.
¿Quines són les malalties susceptibles d’aparèixer o de créixer a Espanya per influència del canvi climàtic? Dengue, chikungunya, encefalitis del Nil occidental, zika, febre de la vall del Rift, malària i leishmaniosi, entre les transmeses per mosquits i flebòtoms. La febre de Crimea-Congo, la malaltia de Lyme, la febre botonosa i la rickettsiosi figuren entre les transmeses per paparres. Algunes ja estan presents (leishmaniosi, principalment canina, i Lyme), d’altres afloren i la resta s’espera que arribin aviat.
Tot i que en aquest còctel hi intervenen més ingredients que el canvi climàtic. La primera condició és una afluència massiva de reservoris animals i humans, que ja es dona en el cas de les malalties transmeses per papar-res, com subratlla Agustín Estrada-Peña, catedràtic del departament de Patologia Animal de la facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa. «A Espanya se’ns han escapat poblacions d’hostes, com cérvols i senglars, que estan difonent aquests artròpodes per llocs on abans no hi eren».
Mauricio Telenti Asensio, microbiòleg i metge de la unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Central d’Astúries (HUCA), incideix en una idea exposada per Molina: «No tot és canvi climàtic. Hi ha infeccions que tenen a veure amb els moviments de persones, materials i productes». No obstant això, admet que «l’evolució cap a Europa de virus d’Àfrica i d’Àsia, d’alguns d’ells, com els flavivirus, sí que és per canvi climàtic». Dit això, Telenti assenyala que «el problema està en el futur pròxim, en un horitzó de 20, 30 o 50 anys. Respecte a les infeccions relacionades amb el canvi climàtic, encara n’estem veient l’inici», conclou.
El dengue, per exemple, ja està produint casos a Espanya. «Però no és aliè al nostre país, com no ho són els vectors implicats en la seva transmissió», diu Andrés Iriso. El transmissor típic, Aedes aegypti, no es troba a Espanya (va aparèixer a Fuerteventura i va ser erradicat), però sí que s’ha establert a la península l’Aedes albopictus, el mosquit tigre, que també transmet el virus i que, segons Ricardo Molina, ha arribat per quedar-se. «Ja és per tot el litoral mediterrani i ha anat apareixent a Càceres, Badajoz, Còrdova, Sevilla, les tres províncies basques, Madrid, Aragó... Cada vegada estarà en més llocs i anirà apareixent per tot el nord». És un mosquit de zones càlides, i Espanya cada vegada li resulta més acollidora. «En climes en teoria més adversos, els seus ous romanen sense fer eclosió a l’hivern fins que les condicions són favorables. I resisteixen temperatures de fins a 10 graus sota zero. Per això s’està expandint a tot el món».
«El dengue va afectar Espanya els segles XVIII i XIX, molt lligat, sobretot, al trànsit de vaixells; va desaparèixer cap a mitjan segle passat, juntament amb el vector que el transmetia, l’Aedes aegypti», explica Iriso. «Era una malaltia oblidada, però ara el risc augmenta, ho tenim tot a favor: emigrants i turistes que poden venir amb el patogen, i el vector que el pot transmetre i infectar a altres persones», així com un clima cada vegada més favorable perquè el virus i el seu transmissor sobrevisquin, proliferin i es difonguin. Aquesta circumstància ja s’ha donat: «L’any passat vam tenir sis casos de dengue autòcton, sens dubte relacionats amb el mosquit, cinc a Múrcia i un altre a Barcelona», detalla Molina. El mateix podria passar amb el zika i el chikungunya (el mes de juny va saltar l’alarma per un fals positiu de tres turistes islandesos de visita a Alacant).
La urbanització del territori, la proliferació d’escombraries i la concentració de població humana són altres factors que afavoreixen les malalties infeccioses de transmissió vectorial. «El mosquit tigre és forestal; en origen pon els ous en buits dels arbres. Però s’ha adaptat i ja els pon en recipients, des de plats de torretes fins a bosses de patates fregides, i s’ha acomodat als ambients urbans i periurbans», il·lustra Iriso. L’any 2017, gairebé 500 persones van contreure el chikungunya a les regions italianes de Lazio i de Calàbria. El mateix podria passar a Espanya. De fet, ha passat amb la leishmaniosi, transmesa per un altre dípter hematòfag, el flebòtom.
L’any 2010 es va originar en diversos municipis del sud de Madrid el major brot de leishmaniosi en humans conegut a Europa, i que encara no es pot donar per tancat, amb més de 750 persones afectades. En la generació d’aquest episodi hi van intervenir «unes condicions epidemiològiques molt concretes», amb l’aparició de nous reservoris, llebres i conills (el «tradicional» és el gos), una densitat molt alta de flebòtoms, la transformació d’un medi rural en urbà i la creació d’un parc forestal. «Tot això en va provocar un repunt», relata Guadalupe Miró, veterinària experta en Parasitologia i catedràtica del departament de Sanitat Animal de la Universitat Complutense. «Si abans a l’Espanya mediterrània els flebòtoms estaven actius, més o menys, els tres mesos d’estiu, ara la seva activitat arriba fins a sis o vuit mesos».
Guadalupe Miró descriu un canvi d’escenari. «Fins fa deu o dotze anys, les dades antigues deien que la zona més endèmica era el Mediterrani, Andalusia, el centre peninsular... En canvi, els estudis recents ens mostren que tenim leishmaniosi a tota la península Ibèrica i a Balears, només Canàries n’està lliure». Segons les seves dades, la prevalença varia entre l’1 o el 2 % de les zones menys afectades i el 40% de Múrcia, Balears i punts de Badajoz.
També estan arribant ocells migratoris portadors del virus de Crimea-Congo, que poden infectar les nostres paparres Hyalomma i la fauna silvestre (cérvol, daina, senglar). «N’hi ha hagut tres casos, dos dels quals mortals, el 2016 i el 2018», indica Molina. «S’està començant a veure que les paparres que transporten els ocells migratoris d’Àfrica a Europa, una cosa que sempre ha passat, ara sobreviuen perquè el clima és menys fred i estan formant poblacions permanents», afirma Estrada-Peña, que va estudiar el virus la primera vegada que es va detectar a Espanya. «Així ha passat a Alemanya, Àustria, Hongria i el Regne Unit», afegeix. Espanya potser ja és la seva cinquena colònia a Europa. Tot i això, ara com ara, la paparra amb més incidència en la població humana és la Ixodes ricinus, transmissora de la malaltia de Lyme i de l’encefalitis; a Espanya es troba restringida a la franja nord a causa de les seves exigències ambientals, i l’escenari climàtic que es preveu per d’aquí a cinquanta o seixanta anys «farà que trobi menys llocs apropiats per sobreviure a Espa-nya».ats per sobreviure a Espa-nya».
