Ni un, ni dos, ni tres. A Espanya funcionen cada any quinze transvasaments d'aigua, alguns des de final dels anys 60, quan l'Ebre va començar a proveir de cabal Bilbao i Santander (l'Espanya humida), per a consum de la població i de la seva indústria. El Govern actual i l'anterior de Mariano Rajoy han mantingut un sistema que mou cada any uns 600 hm3 entre diferents rius i conques, als quals se sumen els 6.000 hm3 que el Tajo lliura a la veïna Portugal. Cap d'aquests transvasaments s'ha qüestionat mai. Només apareix ara amenaçat el Tajo-Segura, el de més entitat, per les pressions polítiques de Castella-la Manxa i de Madrid, que històricament han volgut patrimonialitzar els recursos del Tajo per garantir el seu desenvolupament urbanístic i agrícola.
Es tracta d'una polèmica que s'ha agreujat en els últims anys, pel fet que tots els experts, començant per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el ministeri per a la Transició Ecològica, pronostiquen que la crisi climàtica provocarà un descens de fins al 30% en les precipitacions a Espanya en els pròxims 50 anys. Això comprometrà el futur dels transvasaments d'aigua i en moltes zones deixa el proveïment en mans de la dessalinització d'aigua del mar.
Transvasaments: repartir l'aigua
El 80% dels 600 hm3 que es distribueixen viatgen interconques, és a dir, d'una conca fluvial a una altra. Els defensors d'aquest sistema al·leguen que Espanya no seria el que és avui sense els transvasaments, especialment el del qüestionat Tajo, que manté 130.000 ocupacions a la Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria. A més, l'Espanya humida, Santander i Bilbao, tindria restriccions si no rebés aigua de l'Ebre. Altres transvasaments clàssics són els que proveeixen Tarragona i Andalusia.
No obstant això, aquesta fórmula també té nombrosos detractors, a causa de l'impacte de les conduccions per on passa l'aigua. L'impacte que produeixen depèn, fonamentalment, del valor ambiental de les àrees afectades, i més concretament en aquest cas del traçat. Són obres que generen un gran impacte mediambiental sobre el territori, equiparable a vegades al que produeix la construcció d'una autovia. A part dels embassaments que comporten els transvasaments, els ecologistes de WWF/Adena adverteixen de l'alteració del règim dels rius i asse-nyalen que, sovint, amb l'excusa de proveir la població, es destina el preuat líquid a camps de golf i grans urbanitzacions turístiques.
L'alternativa que ofereix el Govern és la dessalinització, però l'aigua produïda així surt a 0,62 euros el metre cúbic, i, així i tot, cal barrejar-la amb l'aigua superficial per dotar-la de minerals, perquè el cabal que surt d'aquestes plantes és destil·lada. D'altra banda, els costos energètics són brutals, perquè el consum d'electricitat de les potabilitzadores d'aigua de mar és elevadíssim. Un estudi de la Universitat de Califòrnia publicat fa uns anys revela que les emissions de gasos d'efecte hivernacle des de les dessalinitzadores multipliquen per onze els generats pels transvasaments. I la salmorra que aboquen al mar (la sal sobrant del procés de dessalinització) és un gran enemic de la fauna i la flora submarines. Malgrat això, cada cop més administracions recorren a aquest sistema perquè la crisi climàtica avança i reduirà un 30% l'aportació de pluges a les conques.
Segons les dades amb què treballa l'Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d'Alacant amb dades de les empreses que gestionen les plantes dessalinitzadores a la conca mediterrània, la producció del metre cúbic d'aigua dessalinitzada a peu de planta consumeix 4 kw/hora, a la qual cal sumar un altre mig kW/hora per a la seva distribució posterior (elevació). En canvi, el cost energètic de l'aigua dels transvasaments és d'1,1 kw/hora.
«La dessalinització contradiu l'essència principal de la lluita contra el canvi climàtic, com és la necessitat de reduir el consum energètic», adverteix el catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Antonio Rico, coincidint amb l'opinió de gairebé tots els experts en la matèria. És un consum que incideix, d'altra banda, en el preu de l'aigua. El metre cúbic de cabal dessalinitzat es paga a 0,62 euros/m³, sis vegades més que el de l'aigua transvasada.
