Un terç de la producció mundial d'aliments que és apta per al consum humà es perd o malgasta. L'Organització Mundial per a l'Alimentació i l'Agricultura ha posat xifres exactes a un problema no només ètic, també d'enorme impacte ambiental i un dels principals fronts als quals s'enfronta l'emergència climàtica. L'organisme dependent de Nacions Unides estima que al planeta es llencen 1.300 milions de tones de menjar a l'any, amb 89 milions a Europa i 7,7 a Espanya, que és el setè país que més malgasta de la UE. De l'aliment que acaba a les escombraries, el 42% procedeix de les llars. La resta correspon a la fabricació (39%), distribució (5%) i el 14% al sector de la restauració.
El malgastament té una repercussió directa molt negativa per a la biodiversitat i recursos com l'aigua. Només per a la producció dels aliments que acaben en contenidors s'utilitzen anualment 250.000 milions de metres cúbics d'aigua. Un consum sobre el qual alerta la FAO, quan existeixen zones com la mediterrània que estan abocades a l'estrès hídric. Però no només té afecció sobre l'aigua, també sobre l'ús del sòl. La superfície destinada a explotació agrícola que després acaba rebutjada ascendeix a 1.400 milions d'hectàrees de cultiu.
El final del trajecte per a les milers de tones d'aliments no consumits inexorablement és l'abocador, on la seva descomposició genera gasos d'efecte d'hivernacle com el metà, que contribueixen a l'escalfament global. A l'any, un total de 3.300 milions de tones de CO2 arriben a l'atmosfera per aquesta via.
La quantitat d'aliments malgastats varia molt segons el nivell de desenvolupament del país. En els països amb un grau de desenvolupament més alt, com és el cas de la Unió Europea, la majoria es perd en les últimes etapes de la cadena, com són la distribució i el consum. Planificar la compra i ajustar la quantitat de menjar en funció dels comensals és una de les recomanacions del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Per contra, als països amb menys grau de desenvolupament, la major part del desaprofitament es genera en les etapes inicials: agricultura, ramaderia i indústria. Amb inversions inferiors en tecnologia, el dèficit d'instal·lacions i infraestructures per a la conservació dels aliments acaba provocant que es facin malbé i ja no siguin aptes per al consum.
Davant dels excessos, la FAO col·loca la lupa sobre la subalimentació o fam crònica. Es calcula que l'11% de la població mundial (uns 895 milions de persones) ingereix una quantitat insuficient de menjar per satisfer les seves necessitats energètiques. A més, adverteix que l'increment poblacional comportarà un augment de la pressió que la producció alimentària exerceix sobre els recursos naturals i la biodiversitat. Si es redueixen els aliments malgastats el 15% els pròxims 40 anys, la necessitat d'augmentar la producció mundial baixaria del 60% al 25%. Aquesta situació contribuiria a aconseguir la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, i alleujaria significativament l'impacte sobre el medi ambient.
L'últim informe del ministeri assenyala que el 2018 es van llençar 1.339 milions de kg/l d'aliments i begudes a Espanya, el 8,9% més que l'any anterior.
La Comunitat Valenciana, Andalusia i les zones metropolitanes de Madrid i Barcelona són els punts on més s'ha incrementat el desaprofitament. Per a F. Xavier Medina, director de la Càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la Universitat Oberta de Catalunya, consumir productes de proximitat ajudaria a reduir el problema. «Cal tenir en compte que la major part del que mengem s'ha produït a moltíssims quilòmetres de distància», assenyala. «El transport fa créixer molt la petjada ambiental, un aspecte que pot resoldre's promocionant la producció local», incideix Xavier Medina.
En el context de canvi demogràfic i climàtic, la dieta mediterrània es revela com la de menys impacte ambiental. Una recerca d'Anna Bach Faig, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, revela que l'aposta per un model alimentari de proximitat implicaria una reducció del 72% de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, una disminució del 58% de la terra d'ús agrícola, una reducció del 52% del consum d'energia i un estalvi del 33% de l'aigua que es consumeix.
Per acostar-se a una alimentació sostenible, Bach recomana prioritzar els productes d'origen vegetal sobre els d'animal, apostar per l'aigua sense embotellar i fugir dels ultraprocessats. Un altre repte com a consumidors responsables seria evitar tant com sigui sigui possible els plàstics dels envasos.
Entre els productes sense utilitzar que més es malgasten hi ha les fruites i hortalisses i les verdures, amb el 46% del volum, seguides dels derivats lactis (13%). Per contra, s'han registrat disminucions del desaprofitament en el cas del pa (5%) i del peix (2,3%). Malgrat això, en vuit de cada deu llars es reconeix que es llencen aliments i begudes a les escombraries.
Bufets sense tant menjar
L'Associació d'Hostalers de la Comunitat Valenciana també ha quantificat el desaprofitament, i estima que el 30% dels aliments que se serveixen en els bufets acaba a les escombraries. Per aquest motiu s'ha repartit en més de 200 hotels una guia amb diverses pautes i consells. Entre les propostes, a més, hi ha la de reduir la grandària de les safates als bufets, apostar per les racions individuals per exemple en les postres, no reposar al cent per cent els lineals quan el servei estigui a punt d'acabar-se, donar al client l'opció de triar a la carta i incloure la donació d'excedents.
