15 de setembre de 2019
15.09.2019

El bosc submarí que preserva l'atmosfera, en perill

Les praderies de posidònia, una planta marina endèmica de la Mediterrània, generen més oxigen que l'Amazones L'escalfament global, els fondejos massius i els abocaments n'estan reduint la superfície de forma accelerada

14.09.2019 | 23:56
Prat de posidònia a Dènia (Alacant)

Posidònia. Les praderies de posidònia, una planta submarina endèmica de la Mediterrània, retrocedeixen de manera preocupant. Es tracta d'una 'desforestació' sota el mar que elimina veritables boscos on es crien peixos i espècies de tota mena. Però, sobretot, és una planta amb una excepcional capacitat per emetre oxigen i per retenir diòxid de carboni, just el que necessita el planeta. Les Illes Balears acumulen el 54% de tota la posidònia d'Espanya, que al seu torn atresora un altíssim percentatge de tota la que hi ha a la Mediterrània occidental

Hi ha un bosc que captura més diòxid de carboni per quilòmetre quadrat que l'Amazones i no és en terra ferma, sinó al fons del mar. Es tracta de les praderies de posidònia oceànica, una planta fanerògama que a tot el món només creix a la Mediterrània i que té com a principal virtut segrestar grans quantitats de CO2, a més de servir de viver de peixos i de moltes altres espècies marines. És també la responsable de mantenir les platges de sorra d'aquest mar en bon estat. Sense la posidònia, la Mediterrània seria totalment diferent i l'atmosfera de la Terra, també.

Una de les fonts d'oxigen més importants de tot el planeta són precisament els cinc milions d'hectàrees de posidònia que hi ha a la Mediterrània. Una sola hectàrea d'aquesta planta submarina genera cinc vegades més oxigen que una hectàrea de la selva amazònica. És una desconeguda, malgrat ser un dels pulmons verds del planeta.


La planta que fabrica platges

Es tracta d'un autèntic tresor ambiental, que també fabrica i conserva les famoses platges de les Balears, el llevant espanyol i les illes gregues. «Les platges de les Balears tenen un color molt blanc. Entre el 90% i el 99% de la sorra té el seu origen en els petits animals que viuen a sobre o a dins de la posidònia. Sense posidònia no tindríem la majoria d'aquests grans ni serien tan blancs», explica el biòleg i ecologista d'Eivissa Joan Carles Palerm. Les Balears tenen el 54% de la posidònia d'Espanya.

I, no obstant això, aquest bosc marí està amenaçat de mort. El canvi climàtic provoca la desaparició del 6% de la superfície mundial de posidònia cada any. «Tots els models evidencien un ràpid escalfament de l'aigua superficial de la mar al llarg d'aquest segle», segons Gabriel Jordà, investigador del CSIC. «De mitjana, la temperatura a la superfície de l'aigua durant l'estiu podria augmentar a final de segle tres o quatre graus», i això suposarà la mort accelerada d'aquesta planta.

L'àncora d'un iot de 117 metres va arrasar una hectàrea de posidònia a Formentera el 2011. Manu San Félix

Hi ha casos especialment sagnants, com el de la gran praderia existent entre Eivissa i Formentera (declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco), que els últims deu anys ha perdut entre el 30% i el 40% de la seva extensió. En aquest cas, però, el principal motiu és l'ancoratge massiu de iots d'esbarjo sobre aquestes praderies. Amb les seves àncores (que sovint són de considerable grandària, ja que arriben a fondejar vaixells de 100 metres d'eslora), arrasen el fons marí i destrossen les praderies. Amb el moviment de la mar, les àncores i les seves cadenes escombren la posidònia i actuen com autèntiques arades que arrenquen d'arrel la planta. El govern autonòmic ha pres mesures (més vigilància i multes més elevades) per intentar frenar aquesta catàstrofe ambiental.


Depuradores que no depuren

L'altre gran enemic de la posidònia, juntament amb l'escalfament de l'aigua i les àncores dels vaixells, és la contaminació que provoquen els emissaris de les depuradores. Per increïble que sembli, aquestes instal·lacions, dedicades a netejar aigües residuals, no ho fan adequadament i embruten el mar. Almenys, aquest és el cas de les Balears, on cada vegada més estudis independents revelen una progressiva pèrdua de la qualitat de l'aigua del bany. A Mallorca, fa 50 anys gairebé el 100% de les platges tenien la qualificació d'excel·lent, i avui aquest percentatge es redueix al 80%. Els abocaments que es fan des dels vaixells també contribueixen a la destrucció de la posidònia.

Però hi ha altres factors que van desforestant aquest bosc submarí i, per això, invisible per a la majoria: la construcció d'infraestructures costaneres. Ports esportius, esculleres o passejos marítims fan retrocedir aquestes praderies, cada vegada més reduïdes.

Imatge de la badia de Talamanca, a Eivissa, plena de iots sobre posidònia. Toni Escobar

El problema és que la posidònia no es pot replantar amb facilitat. Per començar, el seu creixement natural és molt lent. Palerm explica que aquesta planta s'expandeix a raó de només un centímetre l'any. De manera que, si en un prat hi ha un buit d'un metre quadrat, aquest espai trigarà mig segle a ser ocupat per la posidònia.

No obstant això, una iniciativa de la companyia Red Eléctrica en col·laboració amb diverses institucions científiques espanyoles va aconseguir l'any passat culminar la primera replantació d'aquesta espècie a la badia de Pollença, a Mallorca. Se n'han replantat 10.500 metres quadrats. El cost econòmic ha estat de mig milió d'euros. «Després de dos anys de treball, la taxa de supervivència de la plantació és del 60% -80%», assenyala un portaveu d'aquesta companyia.

En tot cas, els experts alerten que es tracta d'experiències pilot que encara no serveixen per garantir el reemplaçament de tota la posidònia que mor. De fet, l'estudi del CSIC elaborat sobre l'estat d'aquesta espècie revela que l'escalfament de l'aigua superficial de la mar Mediterrània farà desaparèixer el 90% de la posidònia en menys de quaranta anys. El treball ha estat elaborat per científics espanyols i d'altres països europeus i s'ha confeccionat tenint en compte «un escenari moderadament optimista», que així i tot adverteix de «l'extinció funcional» d'aquesta espècie a mitjan aquest segle.

Per això, l'opinió dels experts és unànime: no es pot confiar el futur de la posidònia a hipotètiques replantacions de viabilitat encara incerta. La protecció del mar i la limitació dels processos de contaminació són, de moment, l'única fórmula vàlida per salvar la posidònia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook