-Criosfera: Comprèn l’aigua en estat sòlid del planeta, tant en superfície com al subsòl i als mars. Apareix en ambients freds, principalment a les regions àrtiques i a les àrees d’alta muntanya.

-Glaceres: Grans masses mòbils de gel compactat, que als Pirineus s’alimenten, sobretot, de neu recristal·litzada. El pes de la neu caiguda sobre capes anteriors de neu vella provoca una pressió que fa desaparèixer les bombolles d’aire i incrementa la densitat del mantell nival. El seu moviment, per gravetat, modela grans formes de la Terra i genera paisatges característics (paisatges glacials). Ocupen un 10% de la superfície terrestre (15 milions de quilòmetres quadrats) i emmagatzemen el 75% de l’aigua dolça del planeta.

-Geleres: Glaceres residuals, masses en estat terminal i sense deformació ni moviment (excepte el que causen els lliscaments i reajustaments). A Espanya es localitzen als Pirineus, als Picos de Europa i a Sierra Nevada.

-Congestes: Acumulació de neu compactada que persisteix en una congesta o sobre una glacera després d’una estació de fusió (és a dir, almenys durant un any). Tenen certa importància biològica.

-Petita Edat del Gel (PEH): Gran expansió glacial ocorreguda entre el segle XIV i mitjan segle XIX. Als Pirineus va culminar a mitjan segle XVIII i després va tenir una reculada fins a principi del XIX, després de la qual hi va haver un avanç secundari i, finalment, una recessió glacial. Les glaceres i geleres actuals són hereves d’aquesta última expansió del gel. Els avanços glacials immediatament anteriors es van donar en el Tardiglacial, fa 12.000 anys, i en la glaciació Würm (l’última de les glaciacions quaternàries), fa 20.000 anys.