L'abandó de la muntanya i la sequera converteixen Espanya en un polvorí

Els meteoròlegs i experts en incendis forestals ofereixen els pitjors auguris, a causa de la sequera que afecta tota la península Ibèrica i que ja va provocar incendis al nord peninsular durant l'hivern, una situació que no recorden ni els més grans. L'estadística situa el 2019 com el quart any amb més extensió cremada en l'última dècada després del catastròfic 2012, en què van cremar 216.900 hectàrees arbrades, i del 2017, amb 176.000.

Al país falten accions de prevenció i gestió de les muntanyes: podes, neteja o tallafocs. Però, sobretot, el que ha passat els darrers deu anys és que no hi ha hagut gestió de l'anomenada interfície urbana-forestal, és a dir, la frontera entre les urbanitzacions que s'han permès construir als vessants i marges dels boscos i el mateix bosc. En aquestes zones cal restringir els usos possibles (barbacoes, crema de rostolls), especialment en època d'estiu, quan hi ha més risc.

Antonio Córdoba, coordinador de la Generalitat Valenciana en l'operatiu per a l'extinció d'incendis a la província d'Alacant, revela un problema que és aplicable a tot Espanya. «Cada vegada hi ha més massa forestal. L'abandó dels camps agrícoles i d'oficis tradicionals com la ramaderia o l'aprofitament de la llenya propícia que l'extensió estigui creixent. Es practiquen franges auxiliars al costat de camins i carreteres, i també s'obliga les companyies elèctriques a esbrossar al voltant de les línies i cablatges. Però no és possible arribar a tot arreu, perquè hi ha molta massa forestal i va creixent».

Quan la humitat del terreny baixa del 30% les plantes són incapaces d'obtenir aigua del terra, i es van assecant a poc a poc. Aquest procés provoca l'emissió a l'atmosfera d'etilè, un compost químic present en la vegetació i altament combustible. Llavors té lloc un doble fenomen: tant les plantes com l'aire que les envolta es tornen fàcilment inflamables, per la qual cosa el risc d'incendi es multiplica. I si a aquestes condicions s'hi suma l'existència de períodes d'altes temperatures i vents forts o moderats, la probabilitat que una simple espurna provoqui un incendi es torna significativa.

D'altra banda, al marge que les condicions físiques siguin més o menys afavoridores d'un incendi, cal fer ressaltar que, en la gran majoria dels casos, no són causes naturals les que provoquen el foc, sinó l'acció humana, ja sigui de manera intencionada o no. Les causes es classifiquen en diversos grans grups.

En primer lloc, figuren els intencionats. Segons dades del Govern, representen prop del 60% dels casos que hi ha cada any. Les motivacions són variades. Destaca l'acció dels piròmans, els usos cinegètics, el vandalisme o les venjances personals. Algunes vegades la causa té a veure amb l'intent d'espantar animals (llops, senglars), l'especulació urbanística, l'animadversió contra les repoblacions forestals o el desig de baixar el preu de la fusta.

Les negligències i les causes accidentals representen un 20%-25% dels casos. En aquest apartat, les cremes agrícoles també se situen entre les causes habituals. Altres són les burilles i fogueres mal apagades, motors i màquines, crema de matolls, línies elèctriques, crema d'escombraries i treballs forestals.

També els llamps que cauen sobre els arbres causen aquestes tragèdies. Representen entre un 4% i un 5% dels casos, segons el ministeri per a la Transició Ecològica.

Desapareix un magatzem de CO2

El resultat dels focs és letal, ja que els ecosistemes forestals juguen un paper fonamental en la mitigació del canvi climàtic i perquè capturen gasos d'efecte d'hivernacle, com ara el CO2, que és segrestat per aquest gran magatzem que és la massa forestal.

Una correcta gestió sostenible dels boscos pot contribuir a reduir la presència de CO2 a l'atmosfera, a fixar més carboni i a mitigar els efectes nocius de la crisi climàtica. Les muntanyes actuen com si fossin una infraestructura verda, tenen un gran potencial de mitigació i adaptació al canvi climàtic, que és capaç de generar economia verda i oferir a la societat serveis ecosistèmics molt diversos. Malgrat això, el mateix canvi climàtic també contribueix a la deterioració dels boscos.

L'arbratge presenta les pitjors dades de deterioració des de fa 30 anys en un procés clar de decaïment, segons l'últim Inventari de Danys Forestals. Els boscos empitjoren el seu estat, pressionats per una combinació letal de sequera i atac de plagues i malalties accentuades pel canvi climàtic, i per aquest motiu el problema comença a ser molt greu. Els factors que afecten el bosc s'alien entre si i n'acceleren la destrucció. Per això, el repte de les Administracions és frenar aquestes amenaces.