11 de octubre de 2019
11.10.2019

Adeu als contenidors?

Catalunya, el País Basc i la Comunitat Valenciana ja aposten per models alternatius en la recollida d'escombraries, com el porta a porta o sistemes identificatius a les bosses

11.10.2019 | 18:08
Barcelona ja ha implantat el porta a porta en barris com Sarrià

Els dilluns es recullen restes d'envasos i plàstics. Els dimarts, cartró i paper. Els dimecres, deixalles orgàniques. Cada dia de la setmana un tipus de fracció i seguint un calendari prèviament establert, amb una franja horària limitada. Així funciona l'anomenat sistema de recollida de «porta a porta» (PaP), que consisteix a lliurar els residus al servei municipal deixant-los al costat de l'entrada d'habitatges i comerços en bosses, petits contenidors, caixes o fardells. Excloent-ne, això sí, el vidre, únic element reutilitzable que se sol mantenir en el contenidor verd. El País Basc, Catalunya o la Comunitat Valenciana, entre altres punts de la geografia espa-nyola, han començat a optar per aquest model, les virtuts del qual destaca fins el mateix ministeri de Transició Ecològica. «S'aconsegueix una gran qualitat i quantitat del material, s'eviten problemes de desbordament o necessitat de gran capacitat de recepció dels contenidors de via pública domiciliaris», apunta el departament que dirigeix en funcions Teresa Ribera.

Els resultats de recollida separada aconseguits als municipis amb PaP són en general superiors a la resta de mecanismes, tant en quantitat com en qualitat de la separació (en general se situen entre el 60 i el 80% de recollida separada). Encara que l'aplicació és molt recomanable en zones de baixa densitat de població on la identificació dels residus és més fàcil, també es pot desenvolupar en nuclis de població més densos, a través de la recollida de contenidors comunitaris als habitatges plurifamiliars. A Orba, municipi valencià de la Marina Alta de poc més de dos mil habitants, fa uns quants anys que es va apostar pel porta a porta. Les dades confirmen un augment de la taxa de reciclatge fins al 85% i un increments del benestar dels veïns, a més de cuidar el medi ambient.

El pagament per generació


Aquest model, a més, permet identificar el que genera les deixalles i anar a la implantació de sistemes de fiscalització més justos, com el pagament per generació. Qui més escombraries produeix, paga més, cosa que es traduirà en la factura de les escombraries. Aquest tipus de sistemes alternatius per a la recollida de residus municipals persegueixen no només un reciclatge més eficient, també la reducció de les escombraries. I això passa per omplir el cistell d'anar a comprar amb criteris de sostenibilitat ambiental, amb menys embolcalls

de plàstic, més productes de proximitat i a granel. «Qui té el poder de decisió final és el client, i si decideix comprar de manera sostenible, les empreses començaran a pensar com poden oferir el producte de manera sostenible», sosté Martí Morató, graduat de la Universitat Oberta de Catalunya i impulsor de l'app Go Zero Waste, aplicació que ajuda a fer la compra pensant en el planeta. «La gestió de residus és insuficient i la majoria no acaben reciclant-se. Una bossa de plàstic s'utilitza deu minuts, però té una vida de centenars d'anys. Estem omplint la Terra d'abocadors d'escombraries que ningú recicla», incideix Morató.

La fi dels macroabocadors


Els diferents plans autonòmics que van aprovant-se a Espanya –a la Comunitat Valenciana es va tirar endavant fa uns mesos– introdueixen eines que ajuden a complir els objectius de la Unió Europea en matèria d'economia circular. Tot això encaminat al residu zero i a la fi dels macroabocadors.

La transició cap a un nou model de gestió de residus aprofundeix a prevenir la generació, a augmentar la reducció en origen, en la preparació per a la reutilització i en el reciclatge de qualitat. Aquests paràmetres obliguen a l'elaboració i aplicació de plans locals de gestió de residus domèstics, amb objectius, terminis i dotació de recursos, així com la necessitat dels municipis d'analitzar quin sistema de recollida de residus aplica, sense descartar la recollida selectiva PaP. Fins a sis estats de la UE aconsegueixen taxes de reciclatge del 85% en determinades regions. A l'extrem oposat, molts altres països continuen dipositant en abocadors més del 90% de les deixalles i se situen en menys del 5% en reciclatge.
Contenidors intel·ligents

Una altra de les alternatives que es plantegen per posar fi als contenidors plens de fraccions de tota mena i que impedeixen la reutilització posterior és el dels contenidors intel·ligents amb targetes o xips identificatius. Cada usuari enganxa una etiqueta amb un codi de barres que l'identifica i que permet controlar si la separació s'ha fet de manera correcta o no, i se n'emmagatzem les dades de manera individualitzada.
A València, al barri de Sant Marcel·lí, ara s'ha posat en marxa un projecte pilot amb 25 contenidors intel·ligents que permeten saber què i com reciclen els seus veïns i veïnes els envasos lleugers. Una experiència que forma part de la iniciativa RecipPlàstic, englobada en el projecte europeu PlastiCircle, i es porta terme juntament amb altres ciutats europees com Utrecht (Països Baixos) i Alba Iulia (Romania).

«Gràcies a aquests contenidors intel·ligents es pretén fomentar el reciclatge i l'economia circular a través d'un sistema de punts assignats a les persones usuàries que en facin ús, i que posteriorment podran ser canviats per premis», assenyala César Aliaga, coordinador del projecte europeu PlastiCircle i responsable de sostenibilitat del grup tecnològic d'Itene (Institut Tecnològic de l'Embalatge, Transport i Logística).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook