Les Nacions Unides va informar ahir que està estudiant la possibilitat de plantar boscos urbans a l'Àfrica i l'Àsia de quatre vegades les dimensions de Hong Kong per afrontar el canvi climàtic.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va explicar que els processos d'urbanització a l'Àfrica i l'Àsia estan contribuint a l'augment de l'escalfament global, per la qual cosa la plantació d'arbres podria contribuir a millorar la qualitat de l'aire i limitar el risc d'inundacions i degradacions en els terrenys.

En aquest sentit, l'organització està considerant plantar mig milió d'hectàrees de boscos urbans el 2030, una qüestió que serà abordada durant l'assemblea general de l'ONU d'aquesta setmana.

«Si mires les dades d'urbanització, especialment en algunes parts d'Àsia i d'Àfrica, t'adones de seguida de què passa», va explicar Simone Borelli, expert de la FAO en boscos urbans. «Per exemple, les ciutats xineses estan creixent molt ràpid i d'aquí a 20 anys podria haver-hi un increment del 20 o el 30% en la demografia», va assegurar Borelli, que va alertar que «si no comencem a plantar arbres ara, es farà massa tard».

Els boscos urbans podrien reduir la temperatura fins a 8ºC i reduir el cost de l'aire condicionat fins al 40%, segons dades de la FAO.

Si es té en compte que el 70% de la població mundial viurà en ciutats el 2050, la majoria a l'Àfrica i l'Àsia, l'impacte mediambiental de les urbanitzacions podria empitjorar la solució sense que hi hagi cap mena de possibilitat de buscar una solució.

Compromisos de la Xina

La Xina, per la seva part, va anunciar ahir que impulsarà els esforços contra el canvi climàtic a partir del 2020 i utilitzarà la seva iniciativa Cinturó i Ruta per impulsar la cooperació en la lluita contra l'escalfament global, segons va informar el conseller d'Estat i ministre d'Afers Estrangers xinès, Wang Yi.

Investigadors del Govern xinès han instat les autoritats a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2030, però els funcionaris més cautelosos han advertit que la incertesa econòmica podria impedir complir les promeses.

«A causa de les difícils perspectives econòmiques i geopolítiques, la Xina està rumiant les seves opcions sobre el clima», va admetre Li Shuo, assessor climàtic de Greenpeace.

«La declaració de la Xina manté ambigües les intencions de Pequín i deixa molt marge de maniobra per a una decisió de duplicar els objectius climàtics el 2020», va afegir Li.

Gel de l'Àrtic

D'altra banda, ahir va fer-se públic que l'extensió del gel marí de l'Àrtic va assolir el seu mínim el 18 de setembre, el segon més baix des que en van començar els registres, el 1970, només darrere de la marca del 2012. Una anàlisi de dades de satèl·lits de la NASA i el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC) a la Universitat de Colorado Boulder mostra que l'extensió mínima del 2019, que probablement es va assolir el 18 de setembre, mesurava 4.150.000 quilòmetres quadrats. És una xifra que iguala les del 2007 i el 2016.

La capa de gel marí de l'Àrtic és una extensió d'aigua de mar congelada que sura sobre l'oceà Àrtic i els mars veïns. Cada any, s'expandeix i s'espesseix durant la tardor i l'hivern, i es torna més petita i prima durant la primavera i l'estiu.