Els grans supermercats s'estan convertint en autèntics oceans de plàstic. Des de fa uns anys, el menjar va apareixent embolicat en capes i capes d'embolcall artificial, fins a arribar a situacions realment absurdes. Hi ha cadenes que plastifiquen individualment totes i cadascuna de les seves taronges, cebes o cogombres, i a més les col·loquen una per una en safates del mateix material. Per què? Com recorden els experts, les fruites i llegums ja porten el seu propi envàs natural (la pell), que no es menja i compleix precisament la funció d'aïllar el producte de qualsevol contaminació o mal. Es generen així residus injustificats que, en gran part dels casos, van a parar al medi ambient.

La fruita a granel (com s'ha venut tota la vida) està en perill. Les pomes, els plàtans, les maduixes, els llegums i, en realitat, qualsevol cosa, apareix de sobte envasada en una bossa o xarxa de plàstic, cosa que a més condiciona el client a l'hora de triar les quantitats que vol comprar. Ja no pot triar quantes unitats vol emportar-se'n, ha de comprar l'envàs sencer.

El problema ha augmentat els últims anys amb la irrupció de la fruita trossejada, que es ven en tuppers de plàstic, amb una forquilleta també de plàstic, a punt per ser menjada. Les amanides embossades en van ser el precedent. Segons l'Associació de Fabricants i Distribuïdors d'Espanya (AECOC), entre 2015 i 2018 la quantitat de fruites i hortalisses preparades ha passat de 99.000 a106.000 tones. Aquesta és una tendència a l'alça, entre altres qüestions, perquè el client «no té temps» per preparar les fruites i verdures, al·lega AECOC, i per això el comprador agraeix aquest tipus de productes.

A la secció de pastisseria i rebosteria gairebé no hi ha cap producte que no vagi doblement embolicat amb plàstic, com les bosses de magdalenes, que van envasades una per una amb aquest material, i després totes ficades en una bossa. Els exemples són gairebé infinits.

El director general de l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS), Ignacio García, replica a les creixents crítiques per l'excés d'embolcalls artificials: «Sempre que hi ha un envàs, hi ha una raó. No es posen per caprici. Les raons de la seva ocupació són variades, des de la conveniència del consumidor fins a la conservació del producte. Però la més important, sens dubte, és la seguretat alimentària ». García afegeix que «el plàstic està demonitzat», si bé «hi pot haver materials alternatius que, tenint en compte el cicle de vida complet de l'envàs, tinguin un impacte superior en el medi ambient». «El paper no serveix per envasar determinats productes, a banda que consumeix una gran quantitat d'aigua per a la seva fabricació», argumenta. També admet que les protestes ciutadanes han permès «detectar algunes situacions que no estaven justificades i s'han anat corregint».

El plàstic no és obligatori

Experts oficials, començant per l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició, aclareixen que la proliferació d'envasos plàstics, si bé pot contribuir a una higiene superior, «no és el resultat d'una obligació de seguretat alimentària». Hi ha altres formes, indiquen, de garantir aquesta higiene, com és l'ús de guants o pinces per agafar els productes a granel.

Les grans cadenes de supermercats d'Espanya generen cada any una quantitat de plàstic que encara no ha estat totalment avaluada per la falta de dades. Eroski, la cadena amb més bona reputació en matèria mediambiental, admet que el 2018 va generar 818 tones de residus plàstics. Lidl, per la seva banda, afirma que només en bosses de plàstic generava 1.500 tones de residus, si bé aquest element està sent eradicat per la cadena, pionera en aquesta mesura. Mercadona xifra en 3.000 tones anuals el plàstic procedent dels embalatges recuperats a les seves botigues que són després reaprofitats. Són xifres astronòmiques, i falten les quantitats del plàstic que el client se'n porta a casa després de la compra.

Greenpeace ha fet públic un detallat informe en què s'avalua a les grans cadenes espanyoles en funció del sobreenvasatge i els ha posat nota. Les que en surten més ben parades són, per aquest ordre: Eroski, Aldi i Mercadona. Les més mal parades, Carrefour, Alcampo i El Corte Inglés. Eroski ha anunciat la seva intenció d'«augmentar la venda a granel de fruites i hortalisses» i assegura que actualment ja supera el 60% d'articles venuts sense envàs. «Continuarem augmentant aquest percentatge progressivament», afirma un portaveu de la cadena. El 2019 Eroski ha despullat de plàstic llimones, mandarines, nectarines, paraguaians i préssecs vermells.

Lidl, per la seva banda, es compromet a garantir, per al 2025, el 100% de reciclabilitat i a reduir un 20% la quantitat de plàstic utilitzada en els envasos de marca pròpia. Mercadona ja ha substituït els bastonets de plàstic per altres de cartró biodegradables i el 2020 substituirà plats, gots i coberts de plàstics d'un sol ús per altres de reutilitzables o bé fets amb altres materials. No dona dates per a objectius més ambiciosos: «És una cosa que no podem decidir nosaltres, sinó en col·laboració amb els proveïdors d'envasos i els envasadors dels nostres productes», aclareix l'empresa.

«Es necessiten mesures més ambicioses per part dels supermercats, i que publiquin les quantitats de plàstic que fan servir cada any», afirma Greenpeace. «Comprometre's a reduir un 20% els plàstics està bé, però és pràcticament impossible saber què vol dir si no sabem la quantitat que fan servir actualment. No és el mateix reduir el 20% d'una tona que de cent », afegeix.