10 de novembre de 2019
10.11.2019

Cultivar amb menys aigua i sense terra, reptes per a una nova agricultura

El sector, estratègic des del punt de vista econòmic i social, genera el 10% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle · Els científics treballen per aconseguir cultius resistents a la sequera i a la salinitat davant els canvis que ja es produeixen en el clima

09.11.2019 | 23:50
Cultivar amb menys aigua i sense terra, reptes per a una nova agricultura

Agroalimentació. La disminució de la disponibilitat d'aigua a causa de l'avanç de la sequera obliga a fer un replantejament integral de l'agricultura espanyola, un sector que genera riquesa i ocupació, però que al mateix temps és el responsable del 10% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle a Espanya. El futur passa per reduir aquesta petjada i incorporar tècniques de cultiu sostenibles

L'agricultura és actualment la responsable del 10% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle de la UE i d'Espanya després d'haver crescut fins a un 14% en els últims anys, segons les dades de l'Agència Europea de Medi Ambient, tot i que la disminució de la ramaderia i una aplicació més eficient dels fertilitzants, juntament amb la millora de les tècniques de conreu, la fan cada dia una mica més sostenible. Es tracta d'un sector clau per a l'economia, perquè: que faríem sense els productes hortofructícoles?

L'agricultura allibera importants quantitats de metà i òxid nitrós, dos potents gasos d'efecte hivernacle. El metà és produït pel bestiar durant la digestió, a causa de la fermentació entèrica. També pot ser alliberat pels fems i els residus orgànics emmagatzemats als abocadors. Les emissions d'òxid nitrós, per la seva banda, són un producte indirecte dels fertilitzants nitrogenats orgànics i minerals que es fan servir al camp.

Tot i que pot semblar bastant difícil seguir reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'agricultura, la veritat és que encara hi ha marge per retallar les emissions vinculades a la producció alimentària a la UE.

La més que probable reducció de les pluges a la Mediterrània pel canvi climàtic i la incertesa que marca el futur dels transvasaments d'aigua a Espanya han portat, per exemple, la Generalitat Valenciana a redoblar els esforços per trobar tècniques per disminuir el consum d'aigua en l'agricultura i el sector hortofructícola, suport de milers de famílies.

L'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) s'ha convertit en els últims anys en una mena de Silicon Valley agrícola en què un equip de científics treballa, igual que a l'estació agrícola d'Elx, per aconseguir el miracle que els agricultors puguin mantenir les seves collites en quantitat i qualitat reduint el consum d'aigua. Es treballa de forma experimental amb la vinya, la magrana, les carxofes, el caqui i els cítrics.

La crisi climàtica pressiona. Es calcula que en els propers 50 anys les pluges reduiran un 30% la disponibilitat d'aigua dels transvasaments, i l'aigua dessalinitzada té preus prohibitius. Els principals efectes que s'esperen són la reducció de la disponibilitat d'aigua (augment dels períodes de sequera) i l'augment de la temperatura. Com a conseqüència d'això, s'espera un increment de la salinització dels sòls que afectarà notablement els cultius. Per prevenir les conseqüències, des de la Generalitat es treballa en dues línies: l'anomenat reg deficitari, d'una banda, i per una altra, la millora de les tècniques per lluitar contra la salinitat.


Salinització i sequera

Enrique Moltó, director de l'IVIA, explica que les línies de treball de l'institut se centren en quatre àrees. La reducció del consum d'aigua amb assajos de cultius i l'optimització del reg davant de la salinització dels sòls, i la producció de patrons i varietats resistents a la sequera, com és el cas de la mandarina, i a la salinitat (pebrot i caqui). Així mateix, es potencia la investigació sobre els gens que determinen la resistència a la sequera i a la salinitat i, finalment, la producció de varietats de fruita (préssecs i nectarines) que requereixen menys hores de fred, ja que un altre dels efectes del canvi climàtic és l'augment de les temperatures. «Els arbres de fulla caduca necessiten, per exemple, acumular durant l'hivern un nombre mínim d'hores de fred per a la ruptura del repòs i començar la sortida de la letargia. Cada espècie necessita acumular aquesta quantitat mínima», explica Moltó.

Pel que fa al reg deficitari, consisteix a acostumar la planta a rebre aigua quan realment ho necessita, ja que «hi ha períodes de l'any en què no cal o l'aigua necessària és mínima», subratlla Moltó. Una tasca similar es desenvolupa per aconseguir cultius resistents a la salinització de la terra, un fenomen directament relacionat amb l'augment de les temperatures i la disminució de les pluges.

Hidroponia: conrear sense terra

Una altra de les tècniques que tenen valor és el cultiu gairebé sense terra. El sistema hidropònic consisteix a conrear sobre substrats (sorra, grava o fins i tot elements artificials) en comptes de terra. Les plantes absorbeixen els minerals per mitjà d'ions dissolts en l'aigua i minerals que es troben dins seu. En condicions naturals, el sòl actua com a reserva de nutrients minerals, però en si no és essencial perquè la planta creixi.

Quan els nutrients minerals de la terra es dissolen en aigua, les arrels de la planta són capaces d'absorbir-los. Quan s'introdueixen dins el subministrament d'aigua de la planta ja no es requereix el sòl perquè la planta prosperi. Aquesta pràctica està assolint un gran auge en els països on les condicions per a l'agricultura resulten adverses. Combinant la hidroponia amb un bon ús de l'hivernacle s'arriben a obtenir rendiments superiors als que s'obtenen en cultius a cel obert.

L'agricultura hidropònica, per tant, és un mètode utilitzat per conrear plantes usant dissolucions minerals en comptes de sòl agrícola. Les arrels reben una solució nutritiva i equilibrada dissolta en aigua amb tots els elements químics essencials per al desenvolupament de la planta, que pot créixer en una solució mineral únicament, o bé en un mitjà inert, com sorra rentada, grava o perlita. Aquesta tècnica de cultiu sense sòl supera les limitacions que representa la terra en l'agricultura convencional. Mitjançant l'ús de substrats, tot material sòlid diferent de la terra es fa servir per a la sembra en hidroponia com a suport per a la planta.

El dèficit hídric que pateix gran part del territori a Espanya i la competència creixent per l'aigua obliguen així mateix a la racionalització del cabal per al reg, modernitzant les estructures i incorporant sistemes de reg més eficients. A la Comunitat Valenciana s'està duent a terme, en aquest sentit, una experiència pilot de telemonitoratge de la humitat de terra. A València s'ha posat en marxa un projecte per a la millora de la gestió d'una superfície d'aproximadament 2.000 hectàrees amb un preexistent reg localitzat.

Una altra de les grans apostes de futur és l'agricultura ecològica. Els quatre països de la UE amb més superfície total dedicada a agricultura ecològica són Espanya (16,9%), Itàlia (15,1%) França (12,9%) i Alemanya (9,5%). De forma global, aquests quatre països sumen el 54,4% el total de la superfície europea. L'agricultura ecològica es basa en una sèrie d'objectius i principis, així com en unes pràctiques comunes dissenyades per minimitzar l'impacte humà en el medi ambient, mentre s'assegura que el sistema agrícola funcioni de la forma més natural possible. Entre les seves línies mestres destaquen el no utilitzar organismes genèticament modificats, i evitar els pesticides i fertilitzants, químics o sintètics. A més, s'imposa la rotació de cultius per a l'ús eficient dels recursos.

Tot combinat, intenta assegurar una agricultura apta davant el canvi climàtic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades