13 de desembre de 2019
13.12.2019

L'escalfament global, contra la tortuga marina

L'augment de temperatura de la sorra on fresen provoca un predomini d'exemplars femella, la qual cosa compromet el futur de l'espècie

13.12.2019 | 20:08
Exemplar de tortuga babaua, l'espècie més comuna de les tres que poden trobar-se a les costes d'Espanya

Gràcies a la mobilització social, la tortuga marina ha aconseguit esquivar (però no totalment) les amenaces tradicionals a les quals s'ha enfrontat durant les últimes dècades, especialment la captura accidental per arts de pesca, que va reduir les seves poblacions de manera important. No obstant això, ara s'enfronta a una nova amenaça, molt més preocupant i de caràcter global: el canvi climàtic. Aquest fenomen, juntament amb la proliferació de plàstics, complica el futur d'una espècie emblemàtica a les costes espanyoles. Les espècies més abundants a Espanya en són tres: la tortuga babaua (Caretta caretta), la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), si bé la primera és la més nombrosa, amb diferència.

L'escalfament global afecta per diversos fronts, però el que més ha cridat l'atenció als científics és la proliferació d'excessius exemplars femella i pocs mascles, la qual cosa comprometria la reproducció de l'espècie i, per tant, el seu futur. Això és així perquè, com afirma el biòleg marí Manu San Félix, «la temperatura de la sorra on ponen els ous determina el sexe amb el qual naixeran les cries». En les tortugues marines, la diferenciació sexual no es produeix en el moment de la fecundació, sinó en funció dels graus als quals està la sorra del niu on es dipositen els ous. I si aquesta temperatura augmenta, puja la proporció de femelles. Si baixa, predominen els mascles.

D'altra banda, durant els últims estius s'està veient cada vegada amb més freqüència com aquesta espècie pon els ous en platges del Mediterrani espanyol (Catalunya, Comunitat Valenciana, Eivissa...), cosa que abans només passava molt rarament. Com afirma el veterinari del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (Cofib) Víctor Colomar, això pot ser degut a l'augment d'unes quantes dècimes de grau de la temperatura als llocs on fresa habitualment, la qual cosa les porta a desviar-se a llocs una mica més frescos. Altres experts, en canvi, sostenen que aquestes freses a Espanya «sempre s'han fet, el que passa és que ara hi ha més gent a les platges per presenciar-ho», com asse-nyala San Félix.

Sigui com sigui, la veritat és que la simple pujada del nivell del mar amenaça directament l'hàbitat i els llocs de fresa. A les dificultats ja existents per trobar platges adequades perquè les tortugues ponguin els ous (per la creixent urbanització i massificació turística), la pujada del mar és un repte afegit. I, a més, la intensitat ascendent de les tempestes i altres esdeveniments extrems inunda els nius i destrueix els seus hàbitats. La manera com l'espècie podrà adaptar-se en el futur a aquestes noves circumstàncies constitueix encara un misteri.

Però, a més, el desglaç dels casquets polars pot arribar a reduir els corrents marins per on viatgen les tortugues des de les seves llunyanes llars americanes fins a les costes espanyoles, adverteixen els científics, que observen atentament la dinàmica dels mars.

El biòleg Manuel Merchán, president de l'Associació Chelonia, una entitat sense ànim de lucre que lluita perquè es disminueixi la captura accidental de tortugues marines, explica que en els últims anys «s'ha reduït molt l'impacte dels pesquers palangrers», que eren els que, de manera involuntària, enganxaven amb els hams dels seus ormejos milers d'exemplars cada any. Manu San Félix assenyala que el 1992 es capturaven per aquest motiu entre 15.000 i 20.000 exemplars anuals només a la zona del sud de Balears. Aquestes xifres «han baixat en picat ara, gràcies que s'ha treballat molt en aquest tema», assenyalen. Malgrat tot, la pesca continua sent un greu problema per a l'espècie en l'actualitat.

Una tortuga intenta menjar-se un plàstic que ha confós amb un aliment | TROY MAINE-OCEANIC IMAGERY

El president de Chelonia destaca que «el que s'observa a les necròpsies que es practiquen és la gran presència de plàstic als cossos de les tortugues». Merchán afirma que aquest és el nou camp de batalla. I és que les tortugues ingereixen deliberadament el plàstic perquè el confonen amb els organismes amb els quals s'alimenta, que solen ser gelatinosos i translúcids, com és el cas de les meduses.

L'entitat internacional World Wildlife Fund (WWF) calcula que cada any es llancen al mar vuit milions de tones de plàstic, «la qual cosa constitueix un veritable parany per als animals». També ho són les xarxes abandonades al fons de la mar, que continuen capturant peixos i tortugues durant dècades, però ja sense cap fi. Algunes administracions, com el Govern de Balears, dediquen fons anuals a retirar aquests paranys mortals del fons de la mar. És una de les mesures necessàries per frenar la destrucció de la fauna marina.

Un viatge dels EUA al Mediterrani


Les tortugues que s'observen en aigües de València o Eivissa, per exemple, procedeixen ni més ni menys que de les costes de Florida, als Estats Units. Arriben des d'allà cada any, en una migració de milers de quilòmetres afavorida pels corrents marins que creuen l'Atlàntic. Després de penetrar per Gibraltar, romanen un temps alimentant-se al Mediter-rani occidental i, quan arriben a la maduresa sexual, tornen a pondre els ous a la mateixa platja on van néixer, a l'altra banda del món. «Primer pensàvem que les nostres tortugues venien del Mediterrani oriental, però venen de Florida», recalca Manu San Félix referint-se als exemplars d'Eivissa i Formentera.

Què s'ha de fer si es veu una tortuga?


Els experts són clars i unànimes davant l'eventual observació d'una tortuga marina a la platja. El més probable és que hi hagi arribat amb la finalitat de fer-hi una fresa. Cal no molestar-la gens i, de seguida, telefonar al 112, indicant del que es tracta. És important no aclaparar l'animal, cal evitar fer-li fotos amb flaix si és de nit, no se l'ha de tocar ni pertorbar de cap altra manera. Només necessita tranquil·litat per tal d'executar l'acte més important de la seva vida i del qual dependrà el futur de desenes de petites tortuguetes. Posteriorment, els tècnics de Medi Ambient o del 112 determinaran si és necessari preservar el lloc on s'ha fet el niu per protegir-ne els ous.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook