27 de desembre de 2019
27.12.2019

Alemanya i Bèlgica, germans grans del reciclatge europeu

Espanya és sisè en la recollida d'envasos, però ocupa els últims llocs en residus sòlids municipals, una assignatura encara pendent

27.12.2019 | 14:04
Llaunes, cartons, paper i plàstic.

Notable en recollida separada d'envasos, suspens en el de residus sòlids. La nota global d'Espanya en reciclatge és dispar en funció de quina fracció es tracti. Set de cada deu recipients sí que es reciclen a Espanya i entre els vint-i-vuit països de la UE ocupa el sisè lloc, per davant de Noruega, Suècia, Itàlia, França, Àustria i Finlàndia. Les xifres col·loquen als espanyols per sobre de la mitjana europea, situada en el 68%. Almenys aquests són les dades que recull Eurostat, l'oficina estadística de la Comissió Europea.

Bèlgica, amb un sistema similar a l'espanyol a través de contenidors al carrer, és el país que millor recicla els envasos. Espanya, amb un 81,9% de reciclatge, supera ja en aquest capítol a Dinamarca (79%), i Holanda (77, 6%).

Alemanya, mentrestant, lidera la recollida separada de residus sòlids municipals (66,1%). Per darrere es troba Àustria amb un 56,9% dels residus municipals reciclats i com tercer Eslovènia, un país declarat destinació verda per Green Destinations. Espanya, no obstant això, punxa en aquest capítol, perquè només recicla el 33,9% del total. És setzè segons les estadístiques d'Eurostat de 2016. En aquest sentit, cal trepitjar l'accelerador, perquè la Unió Europea ha exigit que en 2025 el percentatge sigui del 55%.

Els alemanys, amb un 98% de reciclatge dels seus envasos plàstics, no sols treballen bé aquest capítol. També és notable el seu avanç en el compostatge i la digestió anaeròbica de la fracció orgànica. El país germà, a més, obliga les seves empreses a repensar el cicle dels productes, tant pel que fa a l'envasament, els processos de fabricació i l'eliminació. A més, ha posat en marxa en molts dels seus lands el sistema de devolució i retorn (SDDR), és a dir, les empreses que embenin envasos estan obligades a recuperar-los, incentivant al ciutadà perquè els retorni, una vegada consumits (retornar els 'cascos' de les ampolles, com es feia dècades enrere).

El SDDR és un model cap al qual moltes comunitats autònomes pretenen avançar malgrat l'oposició empresarial, perquè les patronals temen un sobrecost per als productors. La llei de prevenció de residus i economia circular que a punt va estar de tirar endavant en la Comunitat Valenciana i que va decaure per la convocatòria de les eleccions d'abril, ho contemplava en un dels seus articles. A Alemanya, on funciona a la perfecció, el sistema se sosté econòmicament i produeix beneficis per a tots els subjectes del sistema circular. Les plantes, els camions, la recollida i el reciclatge el financen les empreses que gestionen el sistema de dipòsit i devolució, i no a través de fons públics, segons recorden col·lectius com Greenpeace España.

El camí cap al residu zero passa, inevitablement, per la reutilització i un canvi en els hàbits de consum. Deixant al marge els recipients, l'assignatura pendent encara avui a Espanya i molts països és la recollida separada de materials com la fusta, el tèxtil, fàrmacs, matèria orgànica, aparells elèctrics o piles. Fomentar l'ús dels ecoparcs se sap fonamental, per aquest motiu les administracions busquin fórmules per a incentivar el reciclatge. Així, la Comunitat Valenciana acaba d'introduir les bonificacions i exempcions en les taxes de les escombraries per a qui s'acosti a aquestes instal·lacions a dipositar residus. No sols això, també contempla el pagament per generació a través de sistemes identificatius en els contenidors, o sistemes de recollida com el porta a porta perquè pagui més qui més escombraries generi.

Dins d'Espanya, i segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, només Navarra, Catalunya i La Rioja han superat els objectius de reciclatge. Madrid, no obstant això, és la que menys proporció recicla. Molts plans autonòmics ja recullen la fi de la incineració i els grans macrovertederos, a més d'impulsar la recollida selectiva tant en l'àmbit municipal com centres públics i privats de tota índole. En la Comunitat Valenciana, sense anar més lluny, s'ha implantat l'establiment d'uns objectius d'obligat compliment per als municipis de més de 10.000 habitants, una cosa fonamental i que reclama reiteradament la Unió Europea a Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook