Pèrdua gradual de color, primer. Després, i de manera inexorable, necrosi. L'augment de la temperatura del mar està provocant l'emblanquiment dels coralls i la seva mort a tot el planeta, no únicament a la mítica Gran Barrera, davant de les costes australianes. El patró es repeteix a l'Atlàntic, però també al Cantàbric i a tot el Mediterrani, un litoral especialment vulnerable a l'escalfament global. Els científics han posat la lupa als fons marins i les dades no conviden a l'optimisme. Les recerques confirmen que l'augment del diòxid de carboni ha estat absorbit pels oceans, i ha canviat la composició química i l'acidesa de les aigües, la qual cosa es tradueix en una alteració de tots els ecosistemes.

L'escalfament del mar provoca un estrès en la majoria dels organismes vius. En el cas dels coralls, causa l'expulsió de les algues simbionts (o zooxantel·les) que hi viuen i que els donen color. El pas següent és que els teixits perden la seva pigmentació característica i es tornen blanquinosos. La mort no triga a arribar. Oceans i mars són cada vegada més càlids, i com que no es tracta d'un fenomen puntual sinó permanent, la necrosi dels coralls és imparable. Quan mor el teixit viu de l'animal, l'esquelet de carbonat càlcic queda nu.

A Galícia fa dècades que estudien com afecta el grau de pH als esculls de coralls d'aigües fredes, que viuen a més de 3.000 metres de profunditat. En menys de quaranta anys s'estima que més del 60% d'aquestes poblacions estaran vivint en enclavaments corrosius impossibles per a les seves estructures calcàries. Així ho advertia fa un any un estudi de l'Institut de Recerques Marines de Vigo (CSIC) publicat en la revista Nature. També la Fundació Oceana Europa ha alertat sobre els coralls negres del Cantàbric, particularment sensibles al canvi climàtic perquè, com que estan situats en zones gèlides, absorbeixen més ràpidament els gasos contaminants.

L'estudi parteix de les dades recollides cada dos anys en campanyes transoceàniques des del 2002,en què s'han analitzat les condicions fisicoquímiques de les aigües de l'Atlàntic nord, de Portugal a Groenlàndia. Quant al Mediterrani, l'Institut d'Ecologia Litoral, la Universitat d'Alacant i la Universitat Catòlica van certificar l'afecció dels coralls Cladocora caespitosa i Oculina patagonica a les reserves marines de Tabarca, serra d'Irta i cap de Sant Antoni.

L'estudi, encarregat per la Generalitat Valenciana, ha tingut continuïtat després a través de l'IEL i el suport de la Fundació Biodiversitat del ministeri per a la Transició Ecològica. Aquest cop amb un desplegament de càmeres i sensors a les zones del penyal d'Ifac, serra Gelada, litoral de la Marina Baixa i cap de l'Horta.

Després del seguiment de 307 colònies, els resultats preliminars evidencien que el 78% està afectada per l'emblanquiment, signe d'un afebliment que acaba desembocant en la mort final. Com que es tracta de zones protegides i per tant no afectades per obres costaneres, dragatges, aigües residuals, contaminació industrial, regeneració de platges o l'erosió produïda per la pesca d'arrossegament i els arts fixos, les reserves marines són un «excel·lent laboratori» per estudiar els efectes del canvi climàtic. La disminució de les espècies autòctones es tradueix, automàticament, en l'avanç de les exòtiques invasores d'origen subtropical. Aquestes altres espècies constitueixen un nou perill associat d'enorme impacte.