La pobresa, de manera estructural, sempre ha tingut rostre de dona. Ho denuncia sistemàticament l'organització Greenpeace. És una situació que en un escenari d'emergència climàtica s'agreuja. L'equip de gènere del col·lectiu conservacionista, amb tres dones i un home de diferents departaments, va néixer el 2013 amb l'objectiu d'incorporar la perspectiva ecofeminista als problemes ambientals i aconseguir així «un món verd i en pau».

Es parla molt de transició ecològica justa, però, hauríem de començar a parlar que sigui inclusiva o amb perspectiva de gènere?

Sí, una transició ecològica justa ha de tenir en compte totes les persones; les dones som la meitat del planeta i vivim en un marc general de desigualtat. La transició ecològica ha d'anar acompanyada de polítiques justes, equitatives i transformadores, que tinguin en compte totes les persones del planeta i la seva diversitat. No hi pot haver transició ecològica sense justícia social i, per tant, sense tenir en compte les dones i la seva vulnerabilitat pel sistema capitalista i patriarcal en què vivim i com a agents de canvi.

Dels 1.200 milions d'humans que viuen en la pobresa, el 70% són dones.

Les dones són les que més pateixen les desigualtats socials i les xacres d'un sistema econòmic injust i depredador. Les persones més vulnerables són dones i nenes pels rols associats de cures, l'aprovisionament d'aigua, combustible o aliments. Com que treballen al camp experimenten una caiguda en la seva productivitat, a causa de l'escalfament global, que genera un increment de la inseguretat alimentària i la pobresa. En el cas de les productores, per la seva condició de vulnerabilitat, resulten més damnificades. Les dones que viuen en països del sud es dediquen a funcions que depenen directament del clima, com la recerca d'aigua o la feina al camp. La pobresa energètica té rostre de dona i aquesta transició no pot ser justa sense perspectiva de gènere.

Com es pot donar poder a aquestes dones, ja vulnerables, en un escenari d'emergència climàtica?

El seu paper està íntimament lligat a la terra i també al subministrament d'aigua i aliment per a les seves famílies. Abordant la crisi climàtica des d'una perspectiva holística i ecofeminista, desenvolupant estratègies de protecció ambiental que tinguin en compte les diferents vulnerabilitats davant del canvi climàtic i tenint en compte que la seva contribució és imprescindible.

Les dones tenen un paper fonamental en l'obtenció i distribució d'aigua, un recurs limitat i que encara serà més escàs en països ja castigats per la sequera. Quin futur tenen?

Quan neixes amb aigua potable a casa és difícil ser conscient que no és una realitat similar a tot el món, però, segons l'ONU, 748 milions de persones encara no en tenen garantit l'accés i el mateix nombre l'han rebut aquest any per primera vegada.