Allà d'on es retira la mà de l'home, la naturalesa reneix. Aquesta és la conclusió que pot extreure's del confinament per la Covid-19, una pandèmia que representa una autèntica tragèdia humana i econòmica, però que ha obert també un parèntesi en la destrucció del planeta en el qual tots vivim.
Ciutats com Madrid i Barcelona (per no parlar de la Xina), amb el seu cel gris per la contaminació, han vist de sobte com aquest es tornava blau i podia respirar-se una atmosfera inusualment neta. Són també ja conegudes les inaudites imatges de l'aigua transparent i amb peixos als canals de Venècia, quan habitualment és un líquid marró i opac. Hi ha ànecs i ocells marins passejant pels carrers de ciutats costaneres. I les platges de la Costa Brava, València, Eivissa, Vigo o Astúries, que ja estarien força concorregudes en aquesta època de l'any, es mostren desertes, sense turistes i amb l'aspecte d'una costa salvatge, poblades només per gavines i altres aus marines.
N'hi va haver prou amb només uns pocs dies perquè la pol·lució de les ciutats espanyoles caigués en picat. El 23 de març, només uns dies després d'haver-se decretat el confinament, el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va detectar que els nivells de CO? de Barcelona s'havien reduït fins a un 75% respecte als seus nivells habituals, mentre que el diòxid de nitrogen havia descendit entre un 70% i un 80%, respecte als dies anteriors a la crisi.
La mateixa tendència es va observar a Madrid, on les autoritats municipals van assenyalar que els gasos d'efecte hivernacle s'havien reduït aquells dies una mitjana d'un 57%. A més, un estudi de la Universitat Politècnica de València va demostrar que els cels d'Espanya estaven de mitjana un 64% més nets. Barcelona, segons aquest estudi, va perdre un 83% de la seva contaminació; Castelló, un 76% i Madrid, un 73%. En les setmanes successives, aquesta tendència no ha fet sinó consolidar-se, gràcies a milions de cotxes que s'han quedat aparcats i milers d'indústries que han hagut de tancar de manera temporal.
Les entitats ecologistes han recordat que les emissions a l'atmosfera a les ciutats maten milers de persones tots els anys a Espanya, des de fa dècades. La reducció d'aquestes emissions pot haver redundat, per tant, en una minva d'aquesta mortalitat, que, no obstant això, roman sense ser quantificada encara.
En realitat, les primeres notícies en aquest sentit van arribar des de la Xina, gràcies a les imatges per satèl·lit, que ja al gener van reflectir com amplíssimes zones al voltant de Wuhan, tradicionalment marcades en color taronja per la intensa contaminació, apareixien netes i buidades després del confinament. Segons Carbon Track, durant el pic de l'epidèmia, les emissions de gasos d'efecte hivernacle en el conjunt de la Xina van baixar un 25% i el país va deixar d'emetre 100 milions de tones de CO?.
La responsable del programa de Biodiversitat de Greenpeace a Espanya, Pilar Marcos, explica que hi ha altres signes de recuperació ambiental, més enllà de l'aire: «Com que les malalties infeccioses estan sovint associades a animals, i un dels problemes que tenim és el trànsit d'espècies protegides, la Covid-19 servirà per reduir aquest tràfic il·legal. Fins i tot la Xina ja ha anunciat restriccions en el consum d'alguns d'aquests animals», la qual cosa alleujarà la pressió sobre aquestes espècies.
I això, per no parlar de «l'impacte turístic sobre els espais naturals, com és el cas dels amarraments marins sobre prades de posidònia», una pressió que ha quedat totalment anul·lada durant les últimes setmanes. El biòleg marí Manu San Félix, autor de treballs per a National Geographic, recorda que un dels grans problemes del litoral balear (com en altres parts d'Espanya) són els abocaments contaminants a la mar per una deficient depuració de les aigües, sobretot en temporada turística. «Si hi ha una població menor sobre les illes, els abocaments d'aigües sense depurar o insuficientment depurades disminuiran, i això implica menys patògens en l'aigua, pujada del nivell d'oxigen, increment de la visibilitat... en conclusió, les nostres costes recuperarien part de la lluentor i esplendor del passat».
Ara bé, la pregunta que es formulen els experts i conservacionistes és: Què passarà quan tot torni a la normalitat? Pilar Marcos és pessimista, perquè «amb l'anterior crisi, la de 2008, es va veure que després es va produir una forta reactivació, la qual cosa va suposar un corró demolidor per al medi ambient». El més probable, afirma, és que ara torni a succeir el mateix. «Quantes vegades haurem d'ensopegar amb la mateixa pedra? No ho sabem encara», afegeix.
Sigui com sigui, la lluita contra el canvi climàtic ha trobat, durant unes setmanes, un inesperat aliat, encara que ha hagut de ser a costa del sofriment humà. El cessament gairebé total dels vols comercials a Europa (en dues setmanes va caure més del 80%, segons Eurocontrol), així com la suspensió dels grans creuers turístics i l'estacionament de milions de cotxes particulars ha estalviat ingents quantitats de gasos contaminants a l'atmosfera. «És un respir per al planeta», coincideixen els experts consultats de manera unànime.
CO2 problema acumulatiu
Ara bé, com advertia fa pocs dies el director del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, Damià Gomis, l'aturada econòmica no tindrà una gran incidència sobre el canvi climàtic, globalment considerat. «El problema del CO? és que és acumulatiu», assenyalava, i l'atmosfera porta acumulant aquests gasos des de la Revolució Industrial del segle XVIII. «El que afecta el clima no és tant el que emetem a cada moment, sinó el que anem acumulant en l'atmosfera. Ara, senzillament estem acumulant a un ritme una mica menor», va alertar.
Per això, aquesta és una frenada «conjuntural» i en el moment en què es reprengui l'activitat econòmica tot seguirà «igual». «No hi ha mesures estructurals; el trist és que hagi de venir una crisi perquè les emissions disminueixin», lamenta.
Manu San Félix creu que la Covid-19 conté un missatge molt clar per a la humanitat: «La naturalesa ens està posant al nostre lloc, i això amb la seva entitat biològica més simple, un virus, que no arriba ni tan sols a la categoria de cèl·lula. És només un conjunt de proteïnes amb un tros de genoma (RNA) i una mica de greix. Amb tan poca cosa, ens està fent un escac i mat que ens posa al nostre lloc i ens demostra el poc que som en l'Univers».
