26 de abril de 2020
26.04.2020
Regió7

Cap a la sostenibilitat climàtica de la construcció

L'edificació consumeix gairebé la meitat de les primeres matèries extretes al món, però podria mantenir la qualitat rebaixant aquesta quantitat

25.04.2020 | 23:39
Cap a la sostenibilitat climàtica de la construcció

Indústria. Els edificis podrien tenir la mateixa resistència estructural si es fes servir només la meitat del ciment que s'utilitza actualment. El disseny intel·ligent, la introducció de materials més sostenibles i més eficiència energètica són alguns dels reptes per frenar l'impacte que causa aquesta indústria sobre el clima i els ecosistemes. Les noves lleis fixen metes concretes per conciliar la construcció i el medi ambient

Pràcticament la meitat dels materials extrets al món en l'actualitat són emprats en el sector de la construcció, que ja és responsable del 28% de les emissions de CO? de tot el planeta, percentatge que podria augmentar a gairebé el 50% el 2050, segons posa de manifest un exhaustiu estudi elaborat per la Fundació Ellen MacArthur en col·laboració amb Material Economics. La construcció, per tant, juntament amb el transport, la ramaderia i la moda, és un dels grans responsables de l'actual crisi climàtica, almenys tal com està plantejada ara aquesta indústria. Alguns indicis, no obstant això, comencen a mostrar signes d'esperança de cara al futur.

L'estudi esmentat assenyala que si es manté l'actual ritme de creixement de la construcció, el 2060 es construirà setmanalment l'equivalent a la ciutat de París a tot el món. El 2050 ja es consumiran 90.000 milions de tones de materials, davant dels 40.000 milions del 2010. Es tracta d'una xifra que sobrepassa àmpliament la quantitat que el planeta pot proporcionar de manera sostenible. Això suposarà que les emissions de CO2 derivades d'aquesta activitat industrial seran gairebé el 50% del total, davant del 28% actual.

Si es reduís la demanda d'acer, alumini, ciment i plàstic en el marc d'una estratègia basada en l'economia circular, la construcció podria reduir les seves emissions globals en un 38% a mitjan segle.

Però això és possible? Segons l'estudi de la prestigiosa fundació, els informes de la qual tenen un gran ressò mundial, sovint és possible aconseguir la mateixa resistència estructural en un immoble si només es fa servir el 50-60% del ciment que s'utilitza actualment. Això s'aconseguiria, d'una banda, si es redueix el contingut de ciment en el formigó i, de l'altra, si s'utilitza menys formigó a les estructures.


Baixa reutilització

Un altre dels problemes que genera aquesta indústria són els seus residus, especialment voluminosos. La reutilització de materials podria estalviar una quantitat ingent de les emissions generades, però actualment només entre un 20% i un 30% dels residus de construcció es reutilitzen o reciclen al conjunt d'Europa. El 54% pararà a l'abocador. Això és degut, segons l'informe, al mal disseny, perquè si es fessin servir materials adequats, podrien ser reutilitzats de manera massiva

La Directiva Marc de Residus de la Unió Europea fixa com a objectiu reciclar el 70% de les deixalles de construcció en el present any 2020, meta clarament incomplida amb el citat 20%-30% actual. La falta de confiança en els materials reciclats per part de les empreses frena la reutilització, segons les patronals.

El consum energètic, d'altra banda, constitueix una altra de les assignatures pendents del sector. L'Institut Català d'Energia recorda que els edificis representen el 26% del consum d'energia de Catalu-nya i el 10,6% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Per reduir aquestes xifres cal invertir en eficiència energètica als immobles, sobretot als més antics. Però no és una tasca fàcil. Un informe del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona afirma que «el patrimoni residencial espanyol es caracteritza per ser un parc relativament envellit». Per exemple, el 80% dels habitatges de Catalunya són anteriors al 1980, quan les normes sobre eficiència energètica eren molt poc exigents.

Aquesta entitat professional recorda que reduir el consum energètic dels edificis passa, en primer lloc, per reduir les necessitats de calefacció o refrigeració. Millorar l'aïllament i l'estanquitat de finestres, sostres i parets, així com protegir les cases del sol és la primera mesura, juntament amb l'ús d'energies renovables.

Novament és la UE la que estableix objectius i metes: a final del 2020 els nous edificis (i també els rehabilitats) hauran de tenir un consum energètic nul o gairebé nul, des de la seva construcció fins a la seva demolició. Per als edificis públics, aquesta obligació ja és vigent des de començament del 2019. El nou Codi Tècnic de la Construcció d'Espanya del 2020 ja recollirà les exigències derivades de les normatives europees.

Allargar la vida útil dels edificis per evitar la seva prematura demolició i tot l'impacte que això comporta ha de ser un altre dels objectius, segons els experts.


Cases 'passives'

Des de fa uns quants anys proliferen empreses i entitats que es dediquen a impulsar la implantació de tècniques, dissenys i materials que facin les cases més respectuoses amb el planeta. És el cas de la Plataforma d'Edificació Passivhaus (PEP), que fa servir aquest concepte de construcció (casa passiva, en català), originat a Alemanya. Passivhaus és una tendència que «combina un elevat confort interior amb un consum d'energia molt baix i un preu assequible, gràcies a la part envolupant de l'edifici i a un sistema de ventilació controlat», explica al seu web.

No es tracta d'un moviment minoritari, sinó que són centenars els habitatges (sobretot aïllats, però també edificis plurifamiliars) que s'estan construint a l'Estat sota aquests criteris. Segons les dades de la plataforma esmentada, a Espanya hi ha actualment gairebé 100.000 metres quadrats construïts amb aquest certificat, tots d'ús residencial, als quals cal afegir-ne 28.000 més en usos terciaris (equipaments públics).

Atès que les ciutats constitueixen els grans focus d'emissions i aquestes estan constituïdes per edificis, cada immoble pot convertir-se en realitat en un instrument contra la contaminació. Així ho entenen cada vegada més experts que advoquen per convertir les façanes en autèntics jardins en vertical, plenes de plantes des de la vorera fins al terrat. Aquest sistema és una de les armes per lluitar contra les «illes de calor» que constitueix tot nucli urbà per la seva acumulació d'asfalt, formigó i metall. La temperatura mitjana que hi ha a les ciutats és superior a la del seu entorn rural, per la qual cosa l'enjardinament i arbratge intensiu és vist cada vegada més com una manera d'equilibrar la temperatura a les ciutats. A més, aquest tipus de jardins en vertical contribueixen a capturar carboni de l'atmosfera. Els edificis, per tant, també poden convertir-se en un aliat del clima.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook