10 de maig de 2020
10.05.2020
Regió7

Cítrics, pomeres i ametllers, en greu perill

L'augment de les temperatures accelera l'aparició de plagues letals per a l'agricultura Les noves espècies són més agressives que les seves pròpies depredadores i, a més, es reprodueixen més ràpidament

09.05.2020 | 23:37
Cítrics, pomeres i ametllers, en greu perill

Un enemic silenciós. L'augment de les temperatures, a Espanya en particular i al món en general, comença a amenaçar l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Els científics alerten de l'aparició i propagació de plagues que poden afectar, per exemple, ametllers, oliveres, cítrics o pomeres. Davant aquestes circumstàncies, el ministeri d'Agricultura apel·la a la millora de la recerca, però també a recuperar tècniques seculars com el pasturatge

La crisi climàtica, provocada per l'augment de les temperatures, comença a tenir una incidència directa en les espècies agrícoles i ramaderes a Espanya. No es té constància encara que hagi desaparegut cap cultiu determinat, però els científics sí que han començat a alertar sobre la multiplicació de plagues que castiguen plantacions i pastures, cosa que, per tant, afectarà els animals.

No és res nou ni sorprenent. La biodiversitat mundial ha disminuït alarmantment en mig segle: més de 25.000 espècies (gairebé un terç de les conegudes) estan en perill de desaparèixer, un 10% directament pel canvi climàtic. S'estima que un terç dels coralls, dels mol·luscos d'aigua dolça, dels taurons i de les rajades, així com una quarta part de tots els mamífers, un a cinquena de tots els rèptils i una sisena de totes les aus es dirigeixen cap a la desaparició, segons els últims informes oficials.

L'increment de les temperatures desencadena sequeres, inundacions, falta d'aigua de qualitat i, ara, noves plagues que amenacen l'agricultura, un sector que mou milers de milions d'euros a l'any, el 5% del PIB espanyol, i mantenen 300.000 ocupacions.

L'Institut Valencià de la Recerca Agrària i entitats de tot Espanya s'han posat les piles i treballen, gairebé contra rellotge, per mitigar els efectes de les plagues, perquè s'ha demostrat que el canvi climàtic trenca l'equilibri biològic perqupe enforteix, fins i tot, aquests insectes davant d' altres que actuaven com a fitosanitaris. És a dir, que l'escalfament està afeblint els que vetllen per l'equilibri agrícola i enforteix els que busquen destruir-lo. La situació és greu: estudis internacionals alerten que per cada grau d'augment de la temperatura hi pot haver disminucions d'entre el 10% i el 25% en les collites, depenent de les zones.

Alteració del metabolisme

La raó és que l'escalfament del clima també provoca el canvi de metabolisme dels insectes, afavoreix la seva reproducció i més agressivitat. De moment, cítrics i pomeres són els més afectats, juntametn amb els ametllers i les oliveres, afectats per la Xylella fastidiosa.

A causa de l'escalfament global, les temperatures mitjanes han augmentat aproximadament en 0,8 graus des de principi del segle XX. Per a final del segle XXI es preveu un augment addicional de gairebé tres graus per a la temporada estiuenca a la conca mediterrània. I els insectes es veuen directament afectats per la variació de la temperatura ambient.

Els últims anys s'ha comprovat com algunes espècies de climes tropicals estan ampliant la seva expansió a causa d'aquest canvi climàtic. En aquest sentit, es preveu que espècies altament adaptades a condicions àrides (altes temperatures i baixes humitats) augmentin la seva presència els pròxims anys. L'exemple més clar és l'aranya vermella, que augmentarà la seva incidència als cítrics a mesura que pugin les temperatures. L'aranya vermella és una de les nombroses variants d'àcars que s'alimenten de plantes habituals en ambients secs.

És molt petita, es pot veure a simple vista com uns petits punts vermellosos a les fulles o a les tiges. Els adults mesuren al voltant de 0,5 mil·límetres. Durant l'estiu està en les primeres fases (larva, protoninfa i deutoninfa) i té una coloració marró verdosa amb dues taques més fosques als laterals, però quan s'acosta l'hivern l'aranya es torna adulta i la coloració s'apropa al vermell intens.

Alberto Urbaneja, coordinador del centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l'Institut Valencià de Recerques Agràries, subratlla que «és un fet que el canvi climàtic afavorirà l'aparició de plagues d'altres latituds, això és indubtable, i s'ha començat a notar en països com Holanda». «Els insectes ataquen els cultius i es fan molt més forts davant dels seus depredadors, com ja passa amb les aranyes vermelles en el cas de les clementines», afegeix.

Els experts opinen que és probable que l'impacte de l'escalfament global sigui més important en els nivells superiors de la cadena alimentària, que al seu torn depenen de la capacitat del nivell inferior per adaptar-se a aquests canvis. Aquest és el cas dels parasitoides, els exemplars immadurs dels quals s'alimenten i desenvolupen en hostes on estableixen unes relacions que depenen de factors com la temperatura.

Apareixeran noves plagues d'origen tropical, que es desplaçaran a zones temperades. I tindran gran importància les que, a més, siguin vectors de virus.

Però, a més, alguns insectes arriben cada vegada més aviat. S'han fet estudis per mesurar quant s'avançarà l'arribada d'algunes plagues els pròxims dos anys, i aquest avançament oscil·la entre els cinc i els nou dies per a la Carposina sasakii, la Grapholita molesta i la Phyllonorycter ringoniella als cultius de poma.

Així mateix, està demostrat que temperatures més altes acceleren el ritme metabòlic dels insectes, amb la qual cosa és previsible un increment en el nombre de generacions en plagues i en cicles en malalties. Alguns estudis estimen que un augment de dos graus a les zones temperades del planeta podria significar fins a cinc cicles biològics addicionals de determinades plagues.

També canviarà l'efecte dels tractaments fitosanitaris sobre aquests insectes, perquè amb l'augment de la temperatura els pesticides són més actius però es degraden més ràpidament. O fins i tot a partir de certes temperatures poden augmentar la seva toxicitat. Per això, s'opta per incrementar les mesures de prevenció i buscar, per exemple, varietats hortícoles més resistents a les plagues. En tot cas, augmentarà el cost dels tractaments.

Per a Jorge Olcina, climatòleg i president de l'Associació Espanyola de Geògrafs, el canvi climàtic suposarà transformacions, principalment, en els cicles vegetatius dels cultius. Els últims vint anys ja s'estan notant canvis en les dates de recol·lecció d'alguns cultius, com la vinya, que s'hauria avançat de mitjana deu dies des del 2000.

Varietats més resistents

«El missatge catastrofista que s'acabarà l'agricultura mediterrània no s'ajusta a la realitat que assenyalen els models de canvi climàtic per a Espanya. Sí que és cert que es modificaran els cicles de cultiu i es podran introduir varietats més resistents a les altes temperatures i al descens de precipitacions». Per a Olcina, «també serà una oportunitat per a la recerca agronòmica a Espanya. Caldrà aconseguir varietats més resistents a les altes temperatures d'estiu i al descens generalitzat de precipitacions».

El ministeri d'Agricultura sosté que les tècniques de gestió ramadera tradicionals poden ser eines potents d'adaptació al canvi climàtic i de conservació dels ecosistemes espanyols, ja es basen en la recerca de l'eficiència en la utilització dels recursos. És a dir, la gestió tradicional dels pastors té la facultat de minimitzar la magnitud de l'impacte de la ramaderia sobre el clima a través de l'aprofitament sostenible dels recursos variats de pastures.

El moviment del bestiar consumeix les diferents formacions vegetals en el seu moment òptim i proporciona una enorme varietat de serveis ecosistèmics a la societat. Per això, els experts consideren imprescindible que es reconegui la dignitat de les professions lligades al sector (pastors, ramaders...) i s'eviti la pèrdua completa de la rica cultura pastoral del nostre país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook