24 de maig de 2020
24.05.2020
Regió7

Revolució urbana per la sostenibilitat

Bilbao, València, Vigo o Barcelona encapçalen les ciutats que aposten per reduir la presència del cotxe als seus carrers amb una mobilitat més sostenible

24.05.2020 | 08:38
Revolució urbana per la sostenibilitat

Un altre tipus de ciutat és possible. L'estat d'alarma decretat per la COVID-19 ha servit per certificar, encara que de manera dolorosa per l'elevat i trist cost humà, que reduir la contaminació no és una utopia. L'objectiu, una vegada s'aconsegueixi controlar la crisi sanitària, és avançar cap a urbs amb menys pol·lució atmosfèrica i més amables per a la ciutadania. És una estratègia que aposta per maneres de transport més compatibles amb la salut i el benestar.

Molts són els països europeus, entre els quals Espanya, que han obert ja el debat sobre la bicicleta com a gran aliada per a una desescalada més segura. Cada dia més metròpolis espanyoles, amb Bilbao, València o Barcelona al capdavant, augmenten el seu compromís amb la mobilitat sostenible. Les mesures consisteixen a ampliar voreres, guanyar zones «passejables», limitar la velocitat urbana, reduir els cicles semafòrics, restringir el trànsit innecessari pels centres urbans, potenciar l'ús de la bicicleta o establir camins escolars segurs. Vigo és una d'aquestes ciutats que també s'ha bolcat en la creació de carrils bici, amb el seu alcalde Abel Caballero com a gran defensor de la bicicleta i la mobilitat sostenible, un tema que ha portat també a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). El vehicle elèctric és ara la seva gran aposta.

Però no només les grans àrees de població comencen a virar en les seves polítiques de transport urbà. Localitats com Pontevedra, que no arriba als 90.000 habitants, porten gairebé dues dècades guanyant espai per als vianants en detriment dels cotxes. En tot just uns anys va aconseguir que el centre històric només tingués el trànsit imprescindible per a emergències i residents. Les crítiques per aquesta mena d'iniciatives són una cosa generalitzada allà on els responsables polítics, de tots els signes, decideixen iniciar la «revolució». Acostuma a convertir-se, a més, en arma llancívola entre l'oposició i els equips de govern locals. Madrid, fins i tot, va mirar de revertir la iniciativa de limitnar el pas dels vehicles contaminants pel centre de la capital posada en marxa per l'equip de Manuela Carmena en l'anterior legislatura.

Els Pemus (Plans de Mobilitat Urbana Sostenible), amb els seus objectius i graus de compliment d'aquestes polítiques, són la millor radiografia d'una ciutat. Bilbao, per exemple, és una de les que més compromís té amb la creació d'àrees per als vianants, l'oferta de transport públic, la baixada de la contaminació i el soroll, o la transparència, segons un informe elaborat per Greenpeace. L'estudi destaca els casos positius de Barcelona o València enfront de ciutats amb més ús del cotxe com Pamplona, Palma, Santiago o Albacete, que suspenen en la classificació

Vitòria és la ciutat millor valorada en mobilitat amb una puntuació de 6,9 sobre 10. La segueixen en segon lloc València (6,6) i en tercer lloc Barcelona (6,5). En l'altre extrem del rànquing, les pitjors posicions són per a Santiago (4,4) i Albacete (3,7). Aquestes dues últimes, encara que ofereixen condicions favorables per als viatges de proximitat, manquen de Plans de Mobilitat prou precisos. És, precisament, en les localitats més petites on més s'abusa del cotxe per a trajectes curts, que serien fàcilment realitzables caminant o amb bicicleta. Rectificar aquest plantejament requereix un canvi de mentalitat ciutadana.

Sevilla i Madrid obtenen una puntuació intermèdia de 5,9 punts. La ciutat andalusa destaca pels seus bons índexs en els desplaçaments a peu i amb bicicleta, mentre que Madrid s'havia endinsat en la senda de les bones mesures com el Protocol Anticontaminació o «Madrid Central». Després del pas per les urnes, el canvi polític a la capital va amenaçar amb desfer el camí de Manuela Carmena quant a mobilitat, encara que només es va desmuntar a mig fer, gràcies a una resolució judicial. A Saragossa (5,5) i Màlaga (5,2) s'observen avanços en la bona direcció, encara que necessiten mesures més contundents per millorar. Amb un suspens figuren Múrcia (4,8), Pamplona (4,6) i Palma (4,6), on l'ús del cotxe continua sent majoritari malgrat els esforços.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook