Els cetacis (un grup de mamífers marins que inclou al voltant de 80 espècies diferents) constitueixen un veritable tresor biològic que cada vegada està més acorralat per impactes d'origen humà. Són conegudes les imatges de catxalots encallats de l'estómac dels quals es treuen quilos i quilos de plàstic ingerit accidentalment. Aquest problema, juntament amb els xocs fortuïts amb embarcacions, la contaminació química i la pesca, són amenaces ja clàssiques per a aquests animals. I, no obstant això, la més greu de totes pot ser la crisi climàtica que afecta el conjunt del planeta. El canvi que es produeix en la temperatura global trenca el sistema ecològic en el qual es basa la vida de dofins, rorquals, catxalots o caps d'olla.
La crisi climàtica afecta tant les espècies amb una distribució més limitada (que viuen en una àrea determinada) com les que realitzen llargs desplaçaments. El problema és especialment visible en els pols. A l'Antàrtida, els grans cetacis s'alimenten de krill (una espècie de zooplàncton similar a les gambes), el qual s'alimenta al seu torn d'algues que només creixen sota el gel. Però com que l'augment de les temperatures fon el gel, desapareixen aquestes algues i el krill també retrocedeix. Els mamífers marins que en depenen es troben així davant d'un problema. «Posem l'exemple d'una balena que realitza llargues migracions estacionals i, en arribar a la zona d'alimentació al pol, es troba sense el seu suport, just quan les seves reserves estan baixes per l'esforç del viatge», expliquen Ana Aldarias i Tania Montoto, d'Ecologistes en Acció, autores d'un informe sobre aquests mamífers marins.
Però, a més, l'escalfament despista aquests animals per saber quan han d'iniciar la migració o desenvolupar altres processos vitals: «Moltes espècies depenen d'estímuls o senyals ambientals que els indiquen quan és el moment adequat per emprendre els seus moviments migratoris o desenvolupar les diferents fases del seu cicle vital. L'alteració d'aquests estímuls per l'escalfament global (per exemple, canvis en l'inici del desglaç a la primavera o la formació de gel a la tardor i, en general, els canvis de temperatura) poden tenir conseqüències importants per a les poblacions», afegeixen.
Adaptació difícil
Davant l'escalfament de l'aigua, diversos estudis apunten que moltes espècies marines adapten la seva distribució traslladant-se més cap als pols i cap a aigües profundes. Ara bé, «les poblacions que tenen àrees de distribució molt limitades poden tenir dificultats per dur a terme aquesta adaptació. Per exemple, en un mar semitancat com el Mediter-rani, les poblacions que habiten al nord tenen poques possibilitats d'adaptar la seva distribució, igual que les poblacions lligades a illes, com els dofins mulars. El canvi climàtic està sotmetent aquestes poblacions a molt estrès», afegeix la també experta en la matèria Lucía López, de la mateixa entitat conservacionista.
Però el menú d'impactes que pateixen els cetacis és molt més ampli. El xoc amb vaixells elimina molts individus cada any. Balenes i catxalots passen llargs períodes de descans en superfície, i això els fa vulnerables al trànsit dels grans vaixells. A Espanya, hi ha dues zones especialment perilloses, a causa de la densitat d'embarcacions: l'estret de Gibraltar i les illes Canàries, amb tot tipus de vaixells i transport de passatgers. En el cas de Canàries, es va determinar que, entre el 1991 i el 2007, l'11% dels encallaments de cetacis es devia a col·lisions amb embarcacions, i van afectar principalment catxalots comuns, catxalots pigmeus, zífids de Cuvier i caps d'olla tropicals», detalla Lucía López en el seu informe sobre les interaccions entre cetacis i activitats humanes. Una de les formes d'atenuar aquest perill consisteix, segons ella, a excloure algunes zones de la navegació i disminuir la velocitat en d'altres. «Reduir la velocitat de 15 a 8,6 nusos fa disminuir la possibilitat d'una col·lisió fatal del 80% al 20%», assegura.
Pesca accidental
Un altre enemic d'aquestes espècies és la pesca accidental. Les normatives aprovades per evitar aquest fenomen segueixen sense mostrar-se eficaces. La utilització de xarxes de deriva causa estralls entre aquestes poblacions, ja que actuen com veritables cortines flotants, d'uns 30 metres d'altura i diversos quilòmetres de longitud, i atrapen tot el que troben al seu pas, sense distingir entre espècies. A la Mediterrània són prohibides des del 2002, però segueixen usant-se de forma il·legal per part de diversos països d'aquesta conca, segons l'estudi de Lucía López. No obstant això, hi ha moltes altres arts de pesca que eliminen de forma involuntària milers de cetacis a l'any.
I també el soroll. Els vaixells provoquen soroll sota el mar amb les seves hèlixs, especialment quan es tracta de vaixells de gran tonatge. Però també les maniobres militars i les prospeccions sísmiques a la recerca d'hidrocarburs són responsables d'aquest problema. Els cetacis es comuniquen entre si mitjançant sons sota el mar, i aquest soroll els impedeix tant la comunicació com l'accés a la font d'aliment.
La contaminació causada per plàstics i per substàncies químiques, sobretot compostos organoclorats, també és a la base de la disminució de poblacions de cetacis. Als anys 80 els organoclorats van ser prohibits per la Unió Europea, però la seva persistència en el medi és tan alta que els mamífers marins de la Mediter-rània en segueixen patint encara avui els efectes de manera notable.
