05 de juny de 2020
05.06.2020
Regió7
ESPECIAL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

De camí a una nova cultura demogràfica

05.06.2020 | 16:01
De camí a una nova cultura demogràfica

Durant el segle XX, la població mundial es va multiplicar de 1.200 milions de persones a gairebé 6.000 milions. En l'actualitat, ja són prop de 7.600 milions.

En un sistema global basat en el creixement demogràfic per mantenir l'hiperconsum i assegurar les pensions per a les persones que no poden treballar, cada any la població augmenta al voltant de 80 milions de persones, amb un consum i una petjada ambiental que són responsables de la contaminació, l'esgotament de recursos i el creixement sense planificació de les ciutats. Tots són fenòmens responsables de l'actual emergència planetària. «Ens enfrontem a una situació que no havíem viscut abans mai. Gairebé tots els problemes del món tenen origen en l'activitat humana», explica Amparo Vilches, catedràtica de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València i divulgadora de les problemàtiques derivades del creixement demogràfic.


El creixement exponencial de la població té diferents causes i conseqüències en funció de la regió del món. «És molt més greu la superpoblació dels països rics que el creixement que estan experimentant els països en desenvolupament», exposa Vilches. Els països desenvolupats, amb un consum per càpita molt superior, contribueixen a un ritme d'esgotament de recursos més gran, a l'auge de la crisi dels residus i a l'increment de fenòmens com la pluja àcida i l'escalfament global. Pel que fa als països en desenvolupament, les causes del ràpid augment de població són múltiples: «Estan relacionades amb problemes de salut i amb qüestions de falta de recursos econòmics i educatius», puntualitza Vilches.

És qüestió de drets

Els problemes que comporta el creixement de la població no són només ambientals, també són socials. A més d'assegurar la biocapacitat del planeta, per afavorir el compliment de les necessitats bàsiques i dels drets humans, els experts proposen una transició demogràfica cap a l'estabilització de la població. És a dir, igualar el nombre de naixements amb el nombre de morts.

«És una transició que ha de ser serena, en què vegem que és bo viure més i tenir una bona qualitat de vida», reflexiona Vilches. Per fer-ho és important assumir l'envelliment de la població com una etapa important de la vida de les persones i deixar de «lluitar contra el canvi en la piràmide poblacional», explica Vilches, assumint una nova cultura demogràfica.

«No hauria de ser necessari augmentar la població jove per mantenir el sistema de pensions. Cal pensar en el futur, perquè aquestes persones joves també es jubilaran. La solució del problema amb l'increment de la natalitat és una solució a curt termini i basada en els interessos econòmics dels països desenvolupats», afegeix.

Així mateix, la transició demogràfica també se situa als antípodes de les polítiques que restringeixen el nombre de fills que pot tenir una família: determinar lliurement el nombre de fills a través de serveis d'atenció sanitària, salut sexual i reproductiva és un dret humà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook