Amb més de 10.000 treballadors a tot el món i més de nou dècades d'experiència, Cepsa continua sent una de les companyies líders del sector energètic a Espanya. Una cosa que ha aconseguit gràcies als aspectes en què basa la seva gestió, com la sostenibilitat, un dels seus valors corporatius que, com no podria ser de cap altra manera, inclou tot el relatiu a la protecció mediambiental. Tal com afirma el responsable de Protecció Ambiental de l'empresa, Juan Carlos Galván: «Estem convençuts que el desenvolupament de les nostres activitats i la preservació del medi ambient han d'anar de la mà. Per això, treballem per prevenir i reduir el nostre impacte en tots els àmbits».

En aquesta línia, l'energètica controla l'empremta de les seves activitats en el medi ambient i ho fa a través d'un sistema de gestió ambiental auditat per la norma ISO 14001, el reglament que demostra que les empreses són responsables i estan compromeses amb el medi ambient. Tal com ho veu Galván, «per la naturalesa de les nostres activitats, tenim una responsabilitat sobre l'entorn en el qual operem i la protecció de la biodiversitat és fonamental per preservar l'equilibri dels ecosistemes naturals». L'empresa energètica col·labora amb institucions científiques per desenvolupar projectes destinats a restaurar i conservar els hàbitats i recuperar ecosistemes.

Protegir la biodiversitat

La companyia energètica, juntament amb la Fundació Cepsa, protegeix i posa de relleu espais naturals on la companyia té centres industrials, com l'Estació Ambiental Madrevieja a San Roque (Cadis), i la Laguna Primera de Palos (Huelva). A aquesta tasca, que té més de dues dècades d'etapa, s'hi uneixen projectes específics de conservació de fauna i flora autòctona. Entre aquests destaca la introducció de l'esparver cendrós. Segons el Llibre Vermell dels Vertebrats d'Espanya, la presència d'aquesta au rapinyaire ha disminuït dràsticament en les últimes dècades per la forta mecanització de les tasques del camp. La Fundació Cepsa, juntament amb l'empresa Ornitour i en coordinació amb la Junta d'Andalusia, ha iniciat un projecte per recuperar aquesta espècie a través de la tècnica de 'hacking', també coneguda com a cria campestre controlada.

Diversos estudis indiquen un declivi de la població d'òlibes del 13% respecte a l'any 2005. Per evitar l'extinció d'aquesta espècie, Cepsa va iniciar el 2018 un programa de recuperació de les poblacions d'òliba a la comarca del Camp de Gibraltar. El projecte consisteix en la instal·lació de caixes niu per al reforçament del seu hàbitat de nidificació, llançar un pla de consciències sobre l'espècie i reforçar la població de la zona amb la deixada anar d'exemplars.

Des de l'any 2019, la fundació col·labora en una investigació per dimensionar l'abast del mal que l'alga Rugulopteryx okamurae està provocant a l'estret de Gibraltar. L'actuació consisteix a monitorar l'evolució de l'espècie i identificar les seves fortaleses i debilitats per, així, poder implantar un protocol d'erradicació dels problemes que genera. L'estudi revela que més del 80% de les superfícies horitzontals de fons rocosos i d'escàs pendent en superfícies verticals ben il·luminades estan ocupades per l'alga asiàtica. És present a la costa des de Sancti Petri (Cadis) fins a Marbella (Màlaga) i genera un impacte negatiu en la fauna marina i el turisme de la zona.