05 de juny de 2020
05.06.2020
Regió7
ESPECIAL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Fernando Valladares: «Hi ha relació entre la salut del planeta i la nostra salut»

L'investigador del CSIC posa en relleu el paper crucial de la biodiversitat

05.06.2020 | 15:33
L'investigador del CSIC, Fernando Valladares.

Fernando Valladares és doctor en Ciències Biològiques, investigador del CSIC i a la Universitat Rei Joan Carles. Referent en canvi climàtic, durant les últimes setmanes el seu missatge ha sigut clar: la nostra salut i la dels ecosistemes són dues qüestions inseparables. No hi ha sistema sanitari que ens protegeixi com la natura. Això sí, una naturalesa en equilibri i rica en especies.

Aquest any el Dia Mundial del Medi Ambient està dedicat a la biodiversitat.
¿Què és i quines funcions compleix?
La biodiversitat o diversitat biològica representa tota la varietat d'organismes vius existents al planeta.
Això comprèn l'extens ventall d'espècies, siguin animals, plantes, virus o bacteris, els espais o ecosistemes dels quals formen part i, també, la variabilitat o diversitat genètica dins de cada espècie. I compleix moltes funcions, com permetre que els ecosistemes realitzin béns i serveis molt útils per a la humanitat: ens proporcionen aliments, fusta... s'encarreguen del procés de pol·linització, depuració de l'aigua i de l'aire, descomposició de la matèria orgànica, etc. Entre les funcions que ara estem posant més de relleu està la de protegir-nos davant d'esdeveniments climàtics extrems i davant riscos d'infecció o pandèmies.

¿Quina és la connexió entre la biodiversitat amb pandèmies com la de la Covid-19?
Ens trobem davant d'una zoonosi, una infecció humana d'origen animal, amb les quals hem conviscut des del principi dels temps. El que ha passat és que, amb la desforestació, la degradació dels ecosistemes, el trànsit il·legal, tenir algunes espècies en condicions molt poc salubres l'ésser humà ha alterat els processos naturals i ha contribuït a la pèrdua de diversitat biològica. Si haguéssim tingut una xarxa més rica d'espècies, aquestes haurien pogut actuar de magatzems del virus, de reservoris intermedis per diluir o fer de tallafocs de determinades vies de contagi entre espècies. Les probabilitats que un virus així saltés als humans i es convertís en una infecció global hauria sigut més baixa.

I ¿què passa amb la contaminació o amb el canvi climàtic? En vista de les últimes crisis sanitàries, ¿un planeta 'malalt' fa que hi hagi més brots o que aquests ens afectin més?
Sí, existeix una clara relació entre la salut del planeta i la nostra pròpia salut. Hem de repensar la nostra relació amb la naturalesa i prendre'ns molt seriosament la seva conservació, però no per raons ideològiques o espirituals, sinó per pura supervivència de l'espècie humana. Ara, per exemple, s'ha vist que la contaminació de l'aire augmenta el risc de mort per coronavirus. Segons un treball de la Universitat de Harvard, l'augment d'un sol microgram per metre cúbic en la concentració en l'aire de partícules PM 2,5 (diàmetre inferior a 2,5 micres) fa pujar un 15% la mortalitat. El mateix passa amb el canvi climàtic, sobretot en zoonosis que estan intervingudes per un animal d'origen tropical o de zones càlides. L'escalfament global fa que s'estenguin a zones temperades i fins i tot àrtiques.

Quan es declara una pandèmia, comença la recerca desesperada per trobar un tractament, una vacuna. ¿Quin lloc ocupa la prevenció?
Les vacunes, per definició, es desenvolupen quan ja hi ha un patogen, un problema de salut humana causat per un microorganisme o per un virus i, per tant, són reactives. Però això no té cap caràcter preventiu. Hem de pensar que allà fora hi ha un munt de potencials patògens i mai els coneixerem tots i, encara menys, controlar-los. Per això, la millor prevenció és la que ens pot donar la naturalesa.

¿Creu que aquesta crisi haurà servit perquè els nostres cervells facin 'clic' i canviem la nostra relació amb el planeta o hem de témer un efecte rebot?
Vull pensar que el nostre cervell farà aquest 'clic', però no està gaire clar. El nostre model econòmic és insostenible i no podem continuar fent les coses com si els altres no existissin i com si poguéssim viure en qualsevol rang de condicions biòtiques i abiòtiques perquè tenim tecnologia i fem el que ens dona la gana, això no és així. Per altres crisis, sabem que hi pot haver un efecte rebot. Sembla que tot està justificat per reactivar l'economia sense importar l'impacte ambiental, però aquest és el camí directe cap a una altra pandèmia com aquesta o una cosa pitjor, si és que n'hi ha. Hem d'aprendre la lliçó i no anteposar l'economia a la salut de les persones.

Els virus són allà, arribaran noves pandèmies, la biodiversitat està ferida, el canvi climàtic avança a un ritme imparable, el model socioeconòmic no funciona... ¿Anem directes a l'apocalipsi o hi ha marge per a l'esperança?
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd i jo soc optimista per naturalesa i per genètica, però si ho mirem amb fredor és cert que les coses no fan gaire bona pinta. La meva principal esperança és que ens adonem que hem de prendre les decisions entre tots i assolir una governança global. Hem de deixar de veure les diferències amb els 'veïns' com a problemes i obstacles i valorar-les com a font de riquesa. Al cap i a la fi, es tracta d'aprofitar la biodiversitat d'una espècie, la d'homo sapiens, i posar-la a funcionar. Si col·laborem, en lloc de lluitar, hi ha esperances, fundades i científiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook