El canvi climàtic està transformant els hàbitats de les aus i posant en perill la supervivència de moltes espècies. Però fins i tot en aquest escenari tan incert hi ha esdeveniments singulars que insuflen esperança. Recentment, els veïns d'una àrea al nord-oest d'Extremadura han viscut un fet inèdit. Per aquests paratges discorre el gran riu Tajo i també una de les principals línies d'alta tensió de l'operador i transportista del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica d'Espanya, que porta l'electricitat a tots els racons del territori.
En una de les seves torres, suports, en la seva denominació oficial, ha nascut una cria d'aufrany en un niu construït pels seus pares, una parella que s'havia assentat unes setmanes enrere en aquest punt de la xarxa. Es tracta de la primera vegada que l'esmentada espècie es reprodueix amb èxit en aquest tipus d'infraestructures. I no només a Espanya, sinó també a Europa. «Al nostre país es va registrar fa alguns anys un cas d'implantació d'aufranys en una altra torre, però mai s'havia certificat una reproducció exitosa com la que ha succeït a Extremadura», afirma Ángel Sánchez, director de Programes de Conservació de la Naturalesa de la Junta d'Extremadura.
Els experts remarquen que aquesta troballa implica un pas endavant en la convivència de l'avifauna i les infraestructures elèctriques, aliances que cada vegada són més freqüents. Grans rapaces troben en els suports d'alta tensió el mirador perfecte per atalaiar l'horitzó amb un angle de 360 graus, cosa que els permet advertir la presència de possibles competidors i ampliar fàcilment la seva àrea de domini. Aquestes instal·lacions que superen els 40 metres d'altura els ofereixen un refugi segur, ja que impedeixen que altres depredadors s'enfilin fins al niu.
Pels experts, el veritablement rellevant són els casos en què les mateixes aus han arribat a colonitzar els espais ocupats per les línies elèctriques originant-se situacions de veritable simbiosi entre la infraestructura i l'espècie. Un exemple significatiu és el cas de l'àguila pescadora a Cadis. Des del 2011, Red Eléctrica participa en un projecte que dirigeixen la Fundació Migres i la Junta d'Andalusia i el final del qual és recuperar aquesta espècie que no es reproduïa a la regió des dels anys 80. Fins ara, el resultat és molt positiu: 30 pollastres ja han volat d'aquests nius.
Objectiu núm. 1: protegir el capital natural. Les infraestructures elèctriques s'estan revelant com aliades en la conservació i preservació de l'avifauna. I això és possible, en gran manera, gràcies a l'esforç que Red Eléctrica d'Espanya realitza perquè les seves infraestructures. Més de 44.400 km de circuit de línies garanteixen la protecció del capital natural que les envolta.
«Des de l'inici de la nostra activitat, ja fa 35 anys, la nostra prioritat sempre ha sigut compatibilitzar el desenvolupament de les instal·lacions de la xarxa de transport -essencials per garantir el subministrament elèctric a la població- amb la protecció de la biodiversitat, reduint al màxim el seu potencial impacte», afirma Fernando Crespo, cap del Departament de Medi Ambient de Red Eléctrica.
La companyia desenvolupa les seves noves infraestructures tenint sempre en compte les zones de menor impacte, evitant travessar àrees protegides. Per a això, aplica les troballes d'investigadors i científics en el disseny i construcció d'aquestes infraestructures. Entre les seves actuacions, destaca especialment el projecte 'Aus i línies elèctriques'. Cartografia de corredors de vol que va finalitzar el 2016 i amb què ha obtingut reconeixement a nivell internacional.
En concret, l'estudi va consistir en la identificació, caracterització i cartografia de les rutes i corredors de vol de les aus que interactuen amb les línies. Els tècnics van fer servir per a això una eina basada en l'ús de sistemes d'informació geogràfica que ha ofert des d'aleshores informació de referència per garantir que la planificació i l'execució de noves línies elèctriques tenen el menor impacte possible en les espècies que sobrevolen aquestes zones.
