05 de juny de 2020
05.06.2020
Regió7
ESPECIAL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Pilar Marcos: «Tenim 10 anys per frenar les pitjors conseqüències del canvi climàtic»

El seu missatge és clar: el planeta no sortirà més sa i verd després de la pandèmia. És hora de prendre's seriosament l'emergència ambiental

05.06.2020 | 15:52
Pilar Marcos, responsable de biodiversitat de Greenpeace Espanya

Des de la nostra reclusió a casa durant la crisi sanitària de la Covid-19, hem vist que les aigües dels canals de Venècia han tornat a ser cristal·lines, que cérvols i senglars passejaven pels carrers de les grans urbs, que dofins feien acrobàcies molt a prop de la costa i que les ciutats s'han desposseït de l'habitual boina de contaminació. Moltes persones han volgut veure en aquestes imatges atípiques el senyal que almenys la natura es beneficiarà de la pandèmia. No obstant, els ecologistes no són tan optimistes, i expliquen que es tracta de senyals passatgers que es revertiran quan la maquinària de l'economia torni a posar-se en marxa, sense deixar cap efecte real sobre la salut del planeta. 

Durant el confinament les emissions de CO2 s'han reduït i hem vist la natura recuperar part del terreny perdut. ¿Podem considerar-ho una bona notícia dins de la catàstrofe de la pandèmia? 
No és més que un miratge. Vegetació creixent per tot arreu, senglars a les ciutats, dofins a pocs metres de la costa... Tots són signes automàtics de l'aturada de l'activitat humana, indicadors que apunten la potencialitat en la recuperació que té la natura, pinzellades de la naturalesa alleujada de la presència humana. Però estem molt lluny de la recuperació, que vegem dofins no treu que tinguem oceans sobreexplotats, no treu la gravetat de la desforestació. Per això dic que és un miratge, perquè la regeneració de la natura necessita anys, no n'hi ha prou amb uns mesos, però ens està llançant el missatge positiu que és capaç de recuperar-se ràpidament si la respectem.

¿Tots els desastres naturals que estem vivint en els últims temps (pandèmies, incendis, huracans, inundacions...) tenen a veure amb el deteriorament del medi ambient? 
L'ésser humà és una espècie més de les que habiten el planeta i la nostra activitat té efectes i conseqüències. El coronavirus ha sigut un avís del planeta perquè l'estem maltractant. Els estudis científics mostren que la destrucció humana de la naturalesa i la biodiversitat està generant unes condicions que augmenten la probabilitat dels brots de malalties, però ens costa molt entendre aquesta relació. Ens costa molt enllaçar la desforestació dels boscos tropicals amb la transmissió de malalties, com aquesta generada pel coronavirus. Si destruïm l'hàbitat de les espècies animals i hi entrem en contacte estem augmentant la probabilitat que es produeixin pandèmies. Sí, és així, tot ve de maltractar la naturales

¿Quines són les conseqüències d'usurpar el terreny a la vida silvestre
Les Nacions Unides avisen a l'informe IPBES que estem davant de la sisena pèrdua massiva d'espècies. S'estima que cada dia desapareixen 200 espècies, entre animals, vegetals i insectes. Les Nacions Unides també alerten que tenim 10 anys per frenar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Al cap i a la fi estem parlant que no hi ha planeta B. Està molt dita aquesta frase, però és veritat, estem esgotant els recursos naturals molt abans del que la natura és capaç de reposar-los i, al final, el que està en qüestionament és la nostra supervivència com a espècie

Deu anys és un termini tan curt que espanta..
I sobretot perquè no ho diuen els ecologistes, sinó que ho diuen les Nacions Unides i el seu comitè científic per al canvi climàtic. La vacuna contra les pandèmies i altres desastres està en la natura. La mateixa que hem destrossat. La nostra qualitat de vida va en deteriorament perquè els índexs d'impacte de la crisi ambiental són allà i tindran també el seu efecte econòmic.

¿Es corre el risc de relegar l'emergència ambiental amb l'excusa de la urgent recuperació econòmica?
Aquesta crisi del coronavirus ens ha ensenyat que hem de salvaguardar la naturalesa, no obstant, estem veient com en nou comunitats autònomes s'està depassant la normativa mediambiental per sortir de la crisi econòmica que ha generat aquesta pandèmia. S'estan reformant les lleis del sòl per permetre construir més, flexibilitzant la normativa per rebaixar les traves i alleugerir els permisos. En nom del progrés i de reparar la crisi una altra vegada tornem a posar per sota les lleis ambientals, una cosa que ja vam veure en la crisi del 2008. No n'aprenem. 

¿Creu que el benefici més gran de la pandèmia per a l'entorn natural pot ser la presa de consciència global?
Des de Greenpeace, que fa dècades que defensem el medi ambient, veiem l'interès que hi ha en la població per entendre què està passant en la natura perquè passin coses així i perquè cada vegada vagin a més. L'educació mediambiental és clau i aquí hi ha ara mateix una doble disjuntiva: tornar a la vella normalitat, que és la que ens ha portat a aquesta crisi sanitària, o a una nova normalitat en què el medi ambient i els recursos naturals estiguin sempre per sobre i siguin respectats a l'hora de garantir el desenvolupament econòmic, perquè està en joc el nostre futur com a espècie en aquest planeta.

 ¿Vostè és optimista?
Sí, perquè, d'una banda, tenim aquestes velles polítiques, les de les reformes de les lleis del sòl i del totxo, però, de l'altra, també s'està parlant d'un nou acord europeu, el Green New Deal, i dins de la reforma de la llei del canvi climàtic s'està parlant de prioritzar les solucions basades en la natura davant el desenvolupament econòmic. Sí que soc optimista en aquest sentit, el que passa és que hem tardat moltíssim a reaccionar.

¿Quins canvis li agradaria veure en la ciutadania després de...?
Al final estem venuts als canvis polítics nacionals i internacionals, que són els que portaran el timó del canvi, però nosaltres podem exigir que es produeixi. ¿Quins canvis m'agradaria veure? Que no abandonem el que ja estàvem fent. Per exemple, durant la pandèmia ha augmentat el consum de plàstic d'un sol ús i, òbviament, no parlo del d'ús sanitari, que és absolutament necessari per protegir sanitàriament les persones. Estem veient també que torna a disparar-se el consum d'envasos, bosses i altres productes d'un sol ús, potser per la por col·lectiva del contagi. No tornem enrere, continuem portant els nostres propis recipients o bosses de tela al supermercat. Seguim cap endavant, perquè aquests són els canvis que podem fer com a consumidors i que es traduiran en polítiques i en la transformació de la indústria. La Unió Europea havia fixat per a l'any 2021 la fi dels coberts, culleretes, palletes, bastonets i altres estris d'un sol ús, que duren en la naturalesa 500 anys. Ara, a causa del repunt del seu consum, ja s'està parlant d'estendre aquest termini. El paper del consumidor és molt important per promoure i aconseguir aquests canvis i no fer passos enrere.

¿Creu que és possible conjugar una economia pròspera amb un planeta saludable? 
A Espanya, fent la transició energètica es generarien 132.000 nous llocs de treball en energies renovables. Així que no només és possible conjugar-ho, sinó que és possible avançar en el desenvolupament econòmic, i sobretot a llarg termini. Si prioritzem la indústria del totxo, que genera molt bons dividends als ajuntaments durant els pròxims quatre anys, generem desenvolupament econòmic durant aquest temps, mentre que si apostem per un desenvolupament sostenible i un nou model energètic, els beneficis són a un termini més llarg, però sí que és possible. N'estem convençuts. I a més és necessari i urgent. Està en joc la nostra supervivència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook