No només el coronavirus amenaça la pau mundial. També l'alimentació i l'agricultura es troben en un dilema. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), 815 milions de persones pateixen fam i una de cada tres, malnutrició, fet que indica la fragilitat i el desequilibri del sistema alimentari.
Si fem cas de les previsions, que estimen que el 2050 el planeta tindrà 9.000 milions d'habitants, satisfer les necessitats alimentàries i nutricionals de la població mundial incrementarà encara més la pressió sobre els sectors agrícoles: agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca.
Davant aquest panorama, els experts recomanen abandonar les polítiques i pràctiques actuals per abraçar enfocaments més sostenibles. ¿Com? Un informe de la FAO ofereix la resposta: «Produir més amb menys per salvaguardar els recursos naturals, millorar la resiliència i augmentar els ingressos nets». Assolir aquest objectiu requereix una «visió comuna» de l'alimentació i l'agricultura que adopti els principis dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcatges a l'Agenda 2030.
Cinc principis clau
Aquest nou enfocament, assenyala el treball elaborat per la FAO, es basa en cinc principis que equilibren les dimensions socials, econòmiques i mediambientals de la sostenibilitat, i són clau per implementar polítiques, estratègies, regulacions i incentius que s'adaptin a les noves necessitats. Les cinc premisses són: augmentar la productivitat, l'ocupació i el valor afegit en els sistemes d'alimentació; protegir i impulsar els recursos naturals; millorar els mitjans de subsistència i fomentar el creixement econòmic sostenible; potenciar la resiliència de les persones, de les comunitats i dels ecosistemes, i adaptar la governança als nous reptes.
Per aconseguir la transformació real cap a una alimentació i una agricultura sostenibles, insisteixen els experts de la FAO, és indispensable crear plataformes d'implantació dels ODS. «Si no volem deixar ningú enrere, l'atenció s'ha de centrar a reforçar els mitjans de subsistència dels més pobres, a construir millors vincles entre les zones rurals i les urbanes, i en l'apoderament de la població rural perquè es converteixin en agents crucials del canvi», afirmen.
Nous models
En aquest punt cal preguntar-se: ¿Anem pel bon camí? Segons l'Institut d'Investigació d'Agricultura Ecològica, Espanya ocupa un lloc destacat al podi dels països amb més superfície destinada a l'agricultura sostenible. Per definició, agricultura sostenible és aquella que utilitza tècniques i polítiques aplicades a la producció agroalimentària que persegueixen minimitzar l'impacte mediambiental, així com proveir tota la demanda del mercat d'una manera saludable, competitiva i rendible.
En els últims anys la seva expansió ha donat lloc a nous models respectuosos amb el medi ambient. Entre els més destacats figuren l'agricultura biodinàmica, que integra els cultius i la ramaderia per a un ús eficient i natural de tots els recursos; la permacultura, on els agricultors tracten de ser el més autosuficients i òptims possible, reciclant materials i cultivant productes que s'adeqüin al clima on es troben; i l'agroecologia, partidària de consumir productes agrícoles produïts a la mateixa zona i d'eliminar els mitjancers en els processos de venda. Una altra tendència és la utilització d'abonaments i fertilitzants d'origen orgànic, mineral o vegetal per millorar la producció agrícola i aplicar la tecnologia i la innovació al servei dels cultius.
Empresaris, productors, agricultors i investigadors conclouen que «la biotecnologia, amb la qual s'aconsegueixen millores genètiques i varietats noves, així com l'ús de les últimes tecnologies, la digitalització i la biodiversitat seran eines essencials per aconseguir una agricultura sostenible que permeti obtenir uns cultius més eficients, preservant els recursos naturals i reduint l'impacte mediambiental.
