Els horts urbans recorren la geografia espanyola de cap a cap. No hi ha cap gran capital o petit municipi que es resisteixi a aquesta pràctica agrícola amb més nombre d'adeptes cada dia. Segons les dades més recents d'Ecologistes en Acció, a Espanya se superen els tres milions de metres quadrats dedicats a la producció de verdures i hortalisses per a autoconsum. Però la seva aportació va més enllà, ja que aquestes pinzellades verdes en zones periurbanes, o en punts dins de la mateixa ciutat, mitiguen l'efecte «illes de calor» que és propi de les urbs i produeixen aliments de manera sostenible. Fins i tot en entorns urbans que registren una elevada contaminació.

Ciutats postcovid

Però també hi ha qui dubta dels beneficis dels horts urbans. Entre les objeccions, s'esgrimeix el temor que la contaminació atmosfèrica de les ciutats pugui repercutir en la salubritat dels aliments agrícoles conreats. No obstant això, el projecte Fertilecity, en el qual també participen investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha posat de manifest que les verdures produïdes tant en l'hivernacle de l'ICTA-UAB (ubicat al campus UAB al costat de l'AP- 7) com en altres horts situats en àrees d'alta densitat de trànsit a Barcelona, no estan contaminades per metalls pesants, i que els nivells de níquel, arsènic, cadmi i plom estan molt per sota dels límits permesos per la legislació en matèria alimentària .

Encara que amb retard respecte de molts punts d'Europa, on aquesta agricultura alternativa és tradició des de fa dècades, Espa-nya va pujant esglaons. La conselleria de Medi Ambient de Vigo desenvolupa des de l'any 2012 el programa «Hortes urbanes municipals a Vigo» per facilitar la participació dels seus ciutadans en activitats d'educació mediambiental i promoure l'aprenentatge del cultiu ecològic. Ja s'hi dediquen més de 17.000 m2, amb entre 300 i 400 usuaris a l'any.

Una cosa molt semblant passa a les illes Canàries. Las Palmas ha duplicat la superfície de la seva xarxa d'horts urbans per oferir a la ciutadania 20.000 m2 de cultius ecològics, repartits en unes dues-centes parcel·les i cinc districtes.

Gestió de residus i de l'aigua

Per a col·lectius conservacionistes, amb aquest tipus d'iniciatives es fomenta l'educació en valors, les relacions humanes, el sentit de pertinença a la comunitat així com bones pràctiques individuals i ambientals, com la gestió de residus, l'estalvi d'aigua o la recuperació d'usos i costums tradicionals.

La Comunitat Valenciana és de les autonomies on més arrelament té aquesta pràctica agrícola. Consistoris com el de València han reservat espais en els nous desenvolupaments urbanístics al costat de La Fe per donar resposta a l'àmplia demanda ciutadana. Al Cabanyal, un projecte impulsat pel col·lectiu Cabanyal Horta lluita contra la degradació i gentrificació a través d'horts urbans com a estratègia de resistència contra un model urbanístic basat en l'especulació, la privatització o l'aïllament d'espais i persones, recorden responsables de la Universitat de València.

Per la seva banda, la Xarxa d'Horts Urbans d'Alacant és un projecte que sorgeix de l'Associació GRAMA (Grup de Recerca Agrícola Metropolitana d' Alacant) que pretén ser una eina útil per fomentar i consolidar les manifestacions agrícoles dins de les ciutats. Per a molts, es fomenta l'assemblearisme i la presa de decisions grupals, eines imprescindibles per avançar cap a un nou model social i ambiental, amb un canvi d'hàbits alimentaris, més coneixement del que representa la sobirania alimentària i l'agroecologia, la presa de consciència sobre els greus impactes ambientals i en la salut de l'actual sistema productiu o la seva contribució a la millora climàtica de les zones on es localitzen.

Barcelona, el Prat de Llobregat, Terrassa, Manlleu i Girona són alguns dels municipis catalans on els horts urbans fa anys que proliferen. De fet, l'Ajuntament de Girona no ha dubtat a posar a disposició de diverses associacions la cessió d'ús per utilitzar parcel·les municipals cultivables a les hortes de Santa Eugènia.

El govern municipal de Palma també va aprovar l'any passat noves bases per a l'explotació de les 126 parcel·les d'horts urbans, sis anys després d'haver caducat les actuals concessions, que dataven del 2011 amb una possible pròrroga de dos anys.

En aquesta línia també avança Múrcia, on la xarxa d'horts d'oci municipals creixerà almenys 10.000 metres quadrats i cinc parcel·les més, que se sumaran a les 182 ja adjudicades, que s'estenen per 17.800 metres quadrats en barris i pedanies. Per la seva banda, Oviedo va autoritzar fa tot just mig any l'adjudicació dels 45 horts socials a San Lázaro de Paniceres, a La Florida. Els beneficiaris podran gaudir-ne fins al 2023.

Andalusia és, per autonomies, la que lidera el rànquing. Municipis com Màlaga, Mijas o Marbella disposen de nombrosos horts urbans. Tant és així que els seus responsables municipals s'han vist obligats a regular les normes per poder accedir a aquests enclavaments en la desescalada de la pandèmia. Una reclamació recur-rent dels seus usuaris a tot Espa-nya, que ja no volen renunciar als beneficis de conrear la terra com abans.