21 de juny de 2020
21.06.2020
Regió7

«Ajuden a preservar la biodiversitat, combatre l'efecte 'illa de calor' i prevenir inundacions»

20.06.2020 | 22:48
«Ajuden a preservar la biodiversitat, combatre l'efecte 'illa de calor' i prevenir inundacions»

Carme Melo, professora de el Departament de Geografia de la Universitat de València, ho té clar: els horts urbans «són una eina fonamental com a mesura d'adaptació i mitigació del canvi climàtic». No només serveixen per recuperar parcel·les condemnades a l'abandonament, sinó que exerceixen de barrera davant el creixement urbanístic desmesurat. Tot són avantatges.


De què parlem quan ens referim als horts urbans?

En general, ens referim a petites parcel·les dedicades al cultiu per a autoconsum. N'hi ha alguns que tenen un ús d'oci o recreatiu i altres on es cultiven aliments amb una finalitat comercial. Hi ha horts escolars amb l'objectiu didàctic i formatiu, però també lúdic, especialment en el cas dels ecològics, que trobem cada vegada més en guarderies infantils i escoles d'infantil i primària. Altres tenen un ús terapèutic, com els que hi ha en residències de gent gran, centres de rehabilitació o desintoxicació, centres per a persones amb diversitat funcional i centres penitenciaris. També trobem horts urbans de restauració ecològica d'espais degradats o contaminats, que en la major part dels casos són projectes de resistència ciutadana contra l'especulació urbanística mitjançant l'apropiació social d'espais privatitzats i abandonats.

Què aporten els horts urbans en el vessant ambiental i de sostenibilitat?

Els horts urbans tenen nombrosos beneficis individuals, socials i ambientals. Des del punt de vista ambiental, generen canvis als espais i el territori. A València, contribueixen especialment a incrementar l'espai d'horta conreada i mantenir el paisatge periurbà, ha que actuen de barrera davant l'expansió urbana. A més, ajuden a preservar la biodiversitat, contribueixen a prevenir inundacions i combatre l'efecte «illa de calor» urbana. Per tant, són fonamentals com a mesura d'adaptació i mitigació del canvi climàtic.

I en el terreny social?

És evident que contribueixen a garantir la sobirania alimentària i el dret a l'alimentació, però, depenent de quina sigui la seva modalitat de gestió, individual o col·lectiva, poden tenir una capacitat de transformació més gran. Però no té el mateix potencial transformador un hort o parcel·la de titularitat privada que es lloga a una persona o grup d'amics o familiars per a l'autoconsum, que un hort de titularitat pública que se cedeix a determinat col·lectiu, com a persones de rendes baixes, per afavorir la justícia alimentària o un hort comunitari, gestionat íntegrament per un col·lectiu social o veïnal.

Els beneficis van més enllà de la producció d'aliments.

Nombrosos estudis demostren, per exemple, el seu valor terapèutic, associat a la necessitat humana d'estar en espais oberts i en contacte amb la natura, fent una activitat física que ens apropi i reconnecti amb la terra. També són espais per a l'aprenentatge de tècniques i sabers agrícoles i sobre la sostenibilitat. Poden servir per combatre la pobresa, l'exclusió social i les desigualtats. Es fomenta l'aprenentatge social i una cultura de la participació basada en valors com l'ajuda mútua i la reciprocitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook