Una manera de reduir la desforestació de la selva amazònica, i ajudar en la lluita mundial contra el canvi climàtic, és atorgar a més comunitats indígenes del Brasil drets de propietat plens sobre les terres tribals, segons suggereix un nou estudi de la Universitat de Califòrnia de Sant Diego publicat a 'Proceedings of the National Academy of Sciences'.

Dirigit per la investigadora de Ciències Polítiques d'UC Sant Diego Kathryn Baragwanath, l'estudi utilitza un mètode innovador per tal de combinar dades satel·litàries de cobertura de vegetació la selva amazònica, entre 1982 i 2016, amb registres del govern brasiler de drets de propietat indígenes.

L'estudi va trobar taxes de desforestació significativament reduïdes en territoris que són propietat total i col·lectiva de tribus locals, en comparació amb territoris que són propietat de les tribus parcialment o que no pertanyen en absolut. L'efecte mitjana va ser una reducció del 66% en la desforestació.

L'Amazones representa la meitat del bosc tropical restant de la Terra, és una font important de biodiversitat en el nostre planeta i juga un paper important en els cicles climàtics i de l'aigua a tot el món. No obstant això, la conca de l'Amazones està perdent arbres a un ritme alarmant, amb nivells particularment alts en els últims anys, a causa d'una combinació d'incendis forestals massius i activitats il·legals.

Mentrestant, qui és l'amo de l'Amazones és un tema molt controvertit, amb nombrosos actors que competeixen pel privilegi. Algunes entitats privades segueixen endavant amb la mineria o la tala il·legal, per exemple, per a demostrar l'"ús productiu de la terra" i així obtenir el títol de propietat d'aquesta terra. En l'actualitat, al voltant de 2 milions d'hectàrees de terres indígenes encara estan a l'espera de ser designades oficialment com a territoris tribals.

També es debat si els drets de propietat col·lectiva són efectius per a frenar la desforestació. Aquests drets s'atorguen als pobles indígenes al Brasil a través d'un procés constitucional llarg i complex, i són diferents dels drets de propietat privada amb els quals la majoria de nosaltres estem més familiaritzats.

Baragwanath, de UC Sant Diego, i la coautora Ella Bayi, ara a la Universitat de Columbia, assegura que "sí, els drets de propietat col·lectiva són efectius", si enfoca la seva anàlisi en l'etapa final del procés de titulació al Brasil (que pot portar fins a 25 anys per a completar), o el punt en el qual les tribus obtenen tots els drets de propietat.

Els drets de propietat plens atorguen als grups indígenes un reconeixement territorial oficial, la qual cosa els permet no sols demarcar els seus territoris sinó també accedir al suport de les agències de monitoratge i aplicació, afegeixen.

"La nostra recerca mostra que els drets de propietat plens tenen implicacions significatives per a la capacitat dels pobles indígenes per tal de frenar la desforestació dins dels seus territoris", apunta Baragwanath.

"Els territoris indígenes no sols compleixen una funció de drets humans, sinó que són una forma rendible perquè els governs preservin les seves àrees boscoses i aconsegueixin els objectius climàtics --prossegueix--. Això és important ja que molts territoris indígenes encara no han rebut els seus drets de propietat plens i assenyala cap a on els legisladors i les ONG preocupades per la situació al Brasil deurien ara centrar els seus esforços".