La creença de molta gent que la declaració d'una àrea marina protegida equival automàticament a la total absència d'impactes és falsa. Per contra, continua sent possible la pesca (a vegades amb mètodes agressius) al seu interior, igual que la navegació, el fondeig i altres activitats humanes. A tall d'exemple, Aniol Esteban, de la Fundació Marilles, assenyala que «el 20% de les aigües de les Balears tenen algun tipus de protecció, però únicament el 0,16% té una protecció integral, és a dir, no s'hi pot pescar res perquè és reserva integral». És necessari, assegura, ampliar considerablement aquesta superfície «intocable».

El mateix opina des d'Oceana la científica Silvia García: «La nova estratègia europea persegueix gestionar adequadament el 30% de la superfície marina d'Europa per al 2030. D'aquest 30%, s'estableix que el 10% haurà de ser 'estrictament protegit', és a dir, amb tots els usos prohibits, a manera de reserves integrals», ja que aquesta fórmula «s'ha demostrat que és la més eficient per a la recuperació dels sistemes degradats», explica.

L'ideal, per a García, seria que totes les àrees marines protegides, sigui quina sigui la seva catalogació, tinguessin almenys aquest 10% de la seva superfície declarat com a reserva integral, com en teoria ja tenen les reserves pesqueres d'Espanya, sense aprofitament possible de cap classe. «Aquest 10% 'intocable' és una mesura de gestió bàsica, que permet només tasques de gestió i recerca, per protegir els elements més vulnerables i de més valor natural», afirma.