01 de novembre de 2020
01.11.2020
Regió7

L'Amazones, pitjor que mai

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, porta la desforestació del pulmó verd del planeta a cotes mai vistes

31.10.2020 | 23:52
Cada dia s'arrasa l'equivalent a 3.000 camps de futbol

La destrucció de l'Amazones és un cavall desbocat des que l'ultradretà Jair Bolsonaro va accedir al poder al Brasil, fa gairebé dos anys. Mai el pulmó del planeta ha estat realment fora de perill, ni tan sols sota els governs de Lula da Silva, però la situació actual ha disparat totes les alarmes, perquè no para d'empitjorar.

Fa més d'un any que milers d'incendis forestals a l'Amazones van omplir totes les portades i van provocar un seriós enfrontament diplomàtic entre Europa i el Brasil. L'Amazònia brasilera ja no apareix cada dia obrint els telenotícies, però la tragèdia ecològica continua agreujant-se, però ara en silenci.

De fet, les dades ofertes pels satèl·lits de l'Institut Nacional de Recerques Espacials (INPE) del Brasil revela que la superfície incendiada el 2020 serà superior a la del 2019, que al seu torn ja va superar tots els rècords. La desforestació registrada l'últim any (d'agost a agost) ja és un 30% superior a la del mateix període de l'any anterior, que ja havia estat la més alta de les últimes dècades. Les xifres són estremidores: cada dia desapareixen més de 3.000 camps de futbol des que Bolsonaro va accedir al Govern. L'augment des que va guanyar les eleccions és del 60% respecte a anys anteriors.

Ningú té dubtes sobre la responsabilitat del president, que ha obert les portes de bat a bat a ramaders il·legals, comerciants de fusta pirata i tot tipus d'empresaris clandestins (a vegades acompanyats d'organitzacions criminals per accelerar la seva activitat), ja que ara veuen lliure d'obstacles el camí cap a un ràpid enriquiment. L'objectiu dels grans incendis, que el Govern brasiler observa amb atordidora tolerància, consisteix a arrasar les masses forestals més ràpidament que mitjançant la tala convencional. D'aquesta manera, s'aconsegueixen grans extensions de pas per al bestiar boví que després servirà per proveir la indústria càrnia internacional.

L'estratègia de Bolsonaro consisteix a anar desmantellant tota la normativa ambiental que frena l'acció dels lobbies empresarials, deixar d'imposar sancions, legalitzar les invasions de terrenys i reduir els drets dels indígenes.

De fet, les poblacions indígenes (el Brasil té 900.000 nadius) en són les principals afectades, perquè continuen veient com els seus territoris, malgrat tenir reconegut un estatus jurídic propi, són constantment violats i destruïts. La quantitat d'incendis provocats en terres indígenes havia pujat a la meitat de l'any un 76% respecte al mateix moment de l'any anterior. A més, la invasió dels comerciants de fusta, miners i ramaders il·legals està amenaçant els indígenes amb un contagi massiu de coronavirus, malaltia a la qual són especialment vulnerables, perquè no tenen anticossos per a les malalties que arriben des de fora de la selva, segons ha declarat el prestigiós fotògraf expert en l'Amazones Sebastiao Salgado recentment. Organitzacions com Survival International temen un veritable genocidi si segueix la invasió d'aquests territoris. «La desforestació a l'Amazònia brasilera s'ha disparat i, tret que el Govern canviï profundament la seva posició sobre el tema, pot créixer encara més el 2020, la qual cosa representaria una reculada de 30 anys respecte a la protecció de l'Amazònia», ha afirmat el director de WWF Brasil, Mauricio Voivodic. WWF alerta que preservar l'Amazones és «fonamental» per al subministrament d'aigua neta, ja que la temperatura en aquesta regió podria augmentar fins a 4,5 graus, la qual cosa afectaria el clima de «tot el planeta», va afegir Voivodic.

És per això que altres experts, com Arie Staal, del Centre de Resiliència d'Estocolm, han advertit que el 40% de la superfície d'aquesta gran selva està en risc de convertir-se en un ecosistema del tipus sabana, si continua l'escalfament de la regió a causa de les emissions contaminants. Els investigadors han vist que, a mesura que augmenten les emissions, més zones de l'Amazones perden la seva resistència natural, es tornen més inestables i és més probable la sequera i una evolució cap a un ecosistema del tipus sabana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades