Per fer que els edificis siguin resistents al clima no es tracta només de reduir el 36% les emissions de CO? de les quals són responsables, sinó de fer-ho mentre es cuida a les persones que hi viuen. Per això, la transformació dels edificis ha de tenir un paper destacat a l'European Green Deal, una gran pacte destinat a revifar l'economia del continent incidint en la cura del medi ambient, i on la construcció té un paper fonamental.
Quins són els reptes?
El principal repte d'aquest gran pacte és la descarbonització d'Europa per l'any 2050. Això vol dir que la nostra petjada de carboni s'ha d'anar reduint, recordeu allò de que els grans reptes s'aconsegueixen amb petits fets? Doncs això mateix. El sector de la construcció a nivell europeu ocupa a més de 15 milions de persones entre directes i indirectes. Això fa que aquest repte pugui ser viable d'una forma uniforme i ràpida. Només hem d'aprofitar el moment i fer que de períodes durs en sorgeixin recuperacions que millorin el benestar i el respecte cap a les persones i el seu entorn.
Amb la irrupció de la covid, a nivell europeu s'ha engegat un pla de reconstrucció centrat en la rehabilitació i l'impuls de les energies renovables. A Catalunya, quina és la situació?
La covid tindrà unes dramàtiques conseqüències en tots els camps de la nostra vida i especialment a nivell econòmic. Aquí és on les administracions han de ser valentes i definir impulsos que acabin reactivant-nos. Un d'aquests grans impulsos és el propòsit de la Comissió Europea, amb un pla de reconstrucció centrat en la rehabilitació i l'impuls de les energies renovables. Tenim l'objectiu.
En aquest sentit, volen mobilitzar un fons de 1,6 bilions d'euros, a raó de 250.000,00? anuals, canalitzant-los com a préstecs i ajuts a projectes que tinguin una clara perspectiva en la cura medi-ambiental. Tenim els recursos.
La idea europea és la de duplicar, com a mínim, els actuals percentatges de rehabilitació dels edificis públics i privats. Pensem que el 75% del parc immobiliari europeu, i per tant català, es va construir abans que entressin en vigor les primeres directives europees sobre l'eficiència energètica. Un percentatge molt alt d'aquest parc immobiliari seguirà existint al 2050, que és quan la UE es planteja assolir la neutralitat d'emissions. Tenim l'objecte.
Una altra dada, a Catalunya, dels treballs realitzats en la rehabilitació del parc d'edificis, el 47% està fet per PIMEs d'entre 1 i 9 treballadors. Això constata que la rehabilitació en termes d'eficiència energètica suposarà una oportunitat per sortir d'una forma ràpida per a moltes famílies de la crisis. Tenim els professionals preparats per construir aquest objectiu.
S'estableixen ajudes i accions per fomentar l'eficiència energètica en l'edificació?
Actualment hi ha ajuts en aquests àmbits, i segurament aviat en veurem de nous. Molts ajuntaments bonifiquen l'ICIO ( impost sobre construccions i obres) o altres impostos com l'IAE o l'IBI amb percentatges superiors al 50%, quan la finalitat va en línia a la reducció de consums energètics, ja sigui aïllant bé l'habitatge o l'edifici, per exemple substituint finestrals per ser més eficients energèticament. També en reformes d'instal·lacions, amb plaques fotovoltaiques o implantant sistemes d'aerotèrmia, solucions per reduir la necessitat energètica garantint el confort de l'espai.
Els propietaris i arrendataris dels habitatges poden accedir amb facilitat a la informació a través d'eines d'assessorament transparents i accessibles? Quin paper hi juga el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació?Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació
La informació per accedir a aquests avantatges hi és, tot i que és feixuga i no és fàcil d'interpretar. Per això els nostres professionals s'estan formant constantment, són els gestors ideals per resoldre aquestes dificultats i acompanyar en tot el procés de rehabilitació als usuaris, tant si son propietaris com arrendataris del parc d'edificis, formats per habitatges o oficines. Els arquitectes tècnics estan informats de l'actualitat si hi ha novetats en el sector de la construcció, especialment de la rehabilitació.
La delegació Bages-Berguedà-Anoia va obrir la nova seu a la Plana de l'Om de Manresa. S'hi estan aplicant mesures sostenibles oi? Expliqui'ns quines...
Des del Col.legi creiem que hem de predicar amb l'exemple. En aquest sentit, conjuntament amb el CETIM i Aigües de Manresa vam iniciar els passos per dotar d'un sistema de plaques fotovoltaiques les nostres instal·lacions. Aquesta actuació ens permetrà produir, a cada entitat, uns 10.000 Kwh anuals i una conseqüent reducció d'emissions de contaminants a l'atmosfera en forma de CO2 de 3 tones/anuals.
Serà l'acció més visible, però a partir de l'adquisició del nou local ja vam prendre altres mesures mediambientals, mirant d'aprofitar l'anterior distribució d'espais i també de recuperar les instal·lacions del local fent un petit manteniment o modificació i renovant només aquelles on podíem reduir consums dràsticament.
Quines són les consultes més freqüents que els arriben?
La societat ens té molt presents i saben que poden venir al col·legi per allò que necessitin. Normalment s'acosten professionals de la construcció però també la població en general, per informar-se de certificats energètics, de cèdules d'habitabilitat, d'ITE's o requerint els serveis d'un arquitecte tècnic per fer una rehabilitació, de fet en aquest camp som experts.
Hi ha manca de coneixement entre els usuaris de com s'utilitza l'energia al domicili i l'estalvi que pot generar aplicar tecnologies eficients i intel·ligents per reduir la factura de l'electricitat i el gas?
Hi ha una manca de coneixement generalitzada però la necessitat de reduir els consums energètics farà que l'usuari s'informi i realitzi aquests canvis en el seu dia a dia. Els professionals del món de la construcció estem preparats per aquest gran repte i de la mà d'accions eficients per part de l'administració pública podrem guiar la societat cap a conductes que respectin l'entorn.
Quines altres accions i canvis són necessaris en el sector de la construcció?
La forma d'implementar i fiscalitzar els ajuts que es donen seria una acció. En molts països europeus existeixen els certificats blancs, aquí son uns grans desconeguts. És un document que han d'obtenir les companyies distribuïdores de gas i electricitat, on s'especifica que fan per reduir la demanda dels seus clients i assolir objectius d'estalvi fixats per l'Estat per evitar les sancions que implicaria el seu incompliment.
També cal explorar com modificar el sistema tarifari de l'electricitat, que es fonamenta amb la potència contractada i no pas pel consum real, i premiar-ne la reducció. De fet l'exemple a seguir és el subministrament d'aigua, amb trams fixats que augmenten el preu en funció del consum.
I finalment seguir amb la línia d'augmentar la rehabilitació, reduir el consum energètic tant a l'hora de produir els materials com a indústria de la construcció com quan els implantem en els nostres treballs en els edificis.
