Per salvar el clima el temps s'acaba

Les conclusions de l´European environment, state and Outlook 2020 revelen que les diferents polítiques adoptades per la Unió Europea en les últimes dècades han ajudat, de manera evident, a millorar l´estat general del medi ambient. No obstant això, la mala notícia és que no s´estan fent prou avanços ni a la velocitat que caldria.

Per això, les perspectives mediambientals no són positives i, encara que queda un cert marge de temps per posar-hi remei, es tracta d´un termini curt. L´estudi és l´avaluació mediambiental més completa que s´ha fet fins ara a Europa i no sols aborda l´estat del clima, sinó també aspectes com la biodiversitat, el reciclatge, l´economia circular i tot tipus d´aspectes mediambientals.

De fet, les tendències generals no han experimentat una millora des de l´últim informe que va emetre l´AEMA fa cinc anys. La majoria dels objectius que llavors es van fixar per al 2020 no es compliran, encara que hi ha una segona oportunitat per a les metes plantejades més a llarg termini, per al període 2030-2050.

En matèria de biodiversitat (protecció d´espècies i d´espais naturals) els resultats són especialment decebedors. Entre els objectius fixats per al 2020 destacaven la plena aplicació de les lleis europees vigents, la restauració d´ecosistemes, reorientar l´agricultura a la protecció de la biodiversitat, lluitar contra les espècies invasores, augmentar la preservació del medi marí, i altres en la direcció de fer efectives polítiques concretes per preservar la riquesa ambiental europea. No obstant això, només es compliran dues d´elles: la declaració de noves zones marines protegides i la preservació de nous espais terrestres.

Pel que fa al clima, l´informe alerta que s´està produint un alentiment en els avanços per minorar les emissions de gasos d´efecte d´hivernacle i tampoc s´està enlairant com s´esperava la generació d´energies netes. Les perspectives indiquen que si segueix el ritme actual en aquests camps, no serà suficient per complir els objectius climàtics i energètics el 2030 i el 2050.

Així i tot, «tenim una petita oportunitat en la dècada vinent per ampliar les mesures destinades a protegir la naturalesa, atenuar les repercussions del canvi climàtic i reduir radicalment el consum dels recursos naturals», afirma el director executiu d´AEMA, Hans Bruyninckx. «La nostra avaluació mostra que els canvis graduals han permès fer avanços en alguns àmbits, però no n´hi ha prou per aconseguir els nostres objectius fixats a llarg termini. I la nostra prosperitat i benestar futurs depenen d´això, així com de la nostra capacitat per generar un canvi», afegeix.

Crida l´atenció l´evolució de les emissions de tones equivalents de CO?. Si es manté el ritme actual de disminució serà impossible arribar a una disminució d´entre el 80% i el 95% per a l´any 2050, que és l´estipulat en els acords internacionals per evitar una pujada de les temperatures més enllà del que el planeta pot tolerar. Però fins i tot si s´adopten mesures addicionals, aquestes haurien de ser especialment contundents per aconseguir aquestes metes. Els experts alerten que no és el moment de relaxar-se ni d´abaixar la guàrdia.

Per a això, l´informe destaca set àmbits específics en els quals hauran de prendre´s mesures realment valentes perquè Europea pugui doblegar la corba de la degradació ambiental i aconseguir les metes previstes abans del 2050. Un d´ells és, senzillament, «aprofitar tot el potencial de les polítiques mediambientals vigents», la qual cosa, traduït al llenguatge pla, equival a fer complir rigorosament les lleis que ja hi ha. Altres reptes són que la Unió Europea utilitzi la seva influència mundial per liderar acords internacionals ambiciosos, així com ampliar les inversions i suports a empreses i projectes sostenibles, fomentar la innovació i crear més coneixement i tecnologies al servei de la cura del planeta.

L´informe adverteix amb claredat que «per aconseguir els objectius de l´Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i l´Acord de París serà necessari una actuació urgent en cadascun d´aquests àmbits durant els pròxims deu anys». És a dir, «Europa no materialitzarà la seva idea de sostenibilitat consistent a ´viure bé, respectant els límits del nostre planeta´ mitjançant la mera promoció del creixement econòmic i tractant de gestionar els seus efectes secundaris», alerta.

Per contra, «la sostenibilitat ha de convertir-se en el principi rector d´unes polítiques i accions ambicioses i coherents en el conjunt de la societat». Es tracta d´una declaració que convida a aspirar a un creixement econòmic menor, però amb més cura pel planeta.

Un exemple aclaridor de la situació climàtica actual en el continent l´ha ofert en els últims dies un altre informe de l´Agència Europea de Medi Ambient, referit en concret a la qualitat de l´aire. Els resultats demostren que el 2018 (les dades més recents) hi va haver 380.000 morts prematures a la Unió Europea a causa de la contaminació atmosfèrica, sobretot per la inhalació de partícules fines, és a dir, diminut sutge en suspensió en els gasos emesos.

A Espanya, les víctimes per la mala qualitat de l´aire el 2018 van ser 31.600, de les quals 23.000 es van deure a les partícules fines, 6.800 al diòxid de nitrogen i 1.800 a l´ozó troposfèric. Són dades tràgiques, que no obstant això es veuen àmpliament superades per les 80.000 morts d´Alemanya. Les defuncions a Espanya es concentren en grans ciutats i nuclis industrials.

Malgrat aquestes esfereïdores xifres, la part positiva consisteix en el fet que les mesures adoptades per reduir les emissions van aconseguir reduir aquest any els morts el 13% respecte a l´anterior, la qual cosa va suposar en concret 60.000 morts prematures menys que el 2017.

«És una bona notícia, però no podem ignorar la part negativa: el nombre de morts prematures a Europa és massa elevat», afirma el comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius.

Aquest informe coincideix amb uns altres que s´elaboren periòdicament sobre aquesta mateixa matèria, i tots coincideixen a diagnosticar les emissions tòxiques a l´atmosfera com una causa de mort per a milers i milers de ciutadans en tots els països de la unió.

Els vehicles de motor són un dels principals responsables, però això no significa únicament cotxes particulars, camions i altres mitjans de desplaçament terrestre.

Els grans creuers, transatlàntics i de càrrega de gran tonatge s´han convertit també en una amenaça per als enclavaments portuaris on atraquen aquestes embarcacions.

Es tracta d´una pandèmia silenciosa que tots els anys es cobra el seu tribut en forma de milers de víctimes i que, no obstant això, no sempre reben el desplegament informatiu i l´atenció pública que susciten altres malalties.