Rèquiem pel carbó. El mes de juny passat van quedar clausurades set de les tretze centrals tèrmiques de carbó que quedaven a Espanya, i la resta, que ja gairebé no produeixen electricitat, té programada la seva data de caducitat entre el 2021 i el 2026 (Es Murterar, a les Balears, serà l´última). Aquest procés ha suposat un avanç important cap a la descarbonització del país. El carbó s´apaga i les seves velles centrals, al costat de les mines, i fins i tot alguns pobles, rics a l´Espanya del blanc i negre, ja formen part de la història industrial d´un país que, obligat per la necessària prevenció enfront del canvi climàtic, aposta pel verd per arribar a les emissions zero el 2050, quan només es parlarà del carbó en els llibres d´història i en la Viquipèdia.

Es tanca també així una part crucial de la història de la indústria espanyola, ja que, sense aquest mineral, seria impossible el relat econòmic d´autonomies com Astúries i Castella-Lleó.

Són conques mineres on en els millors anys, no fa pas tant (el 1990), aquest material mantenia 45.000 ocupacions, 234 empreses i una producció de 19 milions de tones l´any. Deu anys després, a causa de la pressió de la UE per a l´ús d´energies renovables i l´eliminació dels gasos d´efecte hivernacle, el 2020 només queden quinze empreses, uns 3.000 treballadors i una producció de 3.000 tones.

Després del tancament de set centrals el juny, només es ´menjaran el torró´ dues asturianes (Aboño i Soto de Ribera), dues andaluses (Los Barris i Carboneras), la gallega d´As Pontes a la Corunya, i la balear Es Murterar.

Totes tenen el certificat de desmantellament sobre la taula. La tèrmica més gran, la d´As Pontes (la Corunya), roman gairebé sense producció des de l´abril passat, encara que no és previst iniciar el seu desmantellament fins al 2022.

El sol i el vent s´imposen al vell mineral, motor que va protagonitzar la Revolució Industrial del XIX a Europa però que s´extingirà dos-cents anys després.

L´economia espanyola va emetre 232 milions de tones de gasos d´efecte d´hivernacle el 2019, el 5,7% menys que el 2018, any en què el Govern va començar la croada contra els combustibles contaminants i, especialment, contra el carbó. Segons l´últim balanç de l´INE, la branca de l´activitat industrial que més va disminuir les seves emissions de gasos d´efecte hivernacle va ser el subministrament d´energia elèctrica, gas, vapor, aire condicionat i aigua (20%). Amb tot, van ser 45 milions de tones. En general, la producció de carbó va caure l´any passat el 66% respecte al 2018, i es va quedar amb una quota mínima del 5% del conjunt de tecnologies, un nivell sense precedents.

El resultat més immediat de la caiguda de la producció des del punt de vista mediambiental ha estat un descens inaudit de les emissions de CO? del sector elèctric: el 21% respecte a l´any passat i el 33% respecte al 2018.

Es tracta d´un gir que facilitarà el compliment dels objectius climàtics d´Espanya. A tall d´exemple, As Pontes llançava anualment a l´atmosfera l´equivalent al diòxid de carboni de dos milions de cotxes. Les tèrmiques eren fins fa només un parell d´anys responsables d´aproximadament el 15% de tots els gasos d´efecte hivernacle d´Espanya. El 2018, prop del 15% de tota l´electricitat consumida va provenir d´aquestes plantes. Però d´això sembla que ja molt temps, i el mes de maig passat a penes van generar l´1,4% de l´electricitat. A més, hi va haver dies en què no van produir res, una cosa mai vista des del 1990, quan van començar els registres de Red Eléctrica de España.

Espanya ja ha tancat aquest any set centrals tèrmiques, en acabar el període de vigència del Pla Nacional Transitori (PNT), que els va autoritzar a funcionar des de l´1 de gener del 2016 fins avui sense complir els límits d´emissió que fixa la normativa europea.

En concret, des del juny d´aquest any esperen que siguin desmantellades les centrals de Compostilla II (Lleó) i Andorra (Terol), totes dues propietat d´Endesa, així com Velilla (Palència), d´Iberdrola; Narcea (Astúries), La Robla (Lleó) i Meirama (la Corunya), de Naturgy.

També serà desmantellada Puente Nuevo (Còrdova), de Viesgo.

La fi de l´activitat d´aquestes centrals també tindrà un impacte significatiu en l´ocupació. Entre totes sumen uns 1.100 treballadors, entre contractes directes i indirectes. A alguns dels treballadors les elèctriques els han ofert el trasllat a altres llocs, però la majoria no podran recol·locar-se en el sector.

Si el 2015 el 20% de l´electricitat que consumim procedia del carbó, aquest any no arriba al 3%. La raó és que la sanció que es paga en contaminar per emetre diòxid de carboni fa que produir electricitat amb carbó sigui molt més car. Les plantes que usen gas les han expulsat del mercat elèctric aprofitant el seu baix cost. El futur passa per les energies netes. De fet, la tèrmica de Terol pot reconvertir-se, fins i tot, en una planta fotovoltaica.

Astúries és, al costat de les comunitats de Castella i Lleó i Aragó, l´autonomia més afectada per la fi de la mineria del carbó, ja que de les dotze explotacions que hi havia obertes a final del 2017, vuit estaven situades en aquesta regió, mentre que a Castella i Lleó i Aragó en tenien dues cadascuna.

A més, dels aproximadament 2.000 miners que quedaven a Espanya l´octubre del 2018, gairebé el 80% (1.615) treballava a Astúries i la resta, a Castella i Lleó (320 miners) i Aragó (89).

Des de l´Institut Internacional de Dret i Medi Ambient, l´advocada ambientalista Carlota Ruiz-Bautista considera que la clausura és un «pas fonamental per accelerar la transició energètica» ,i recorda que el 2026 és la «data límit» perquè el tancament de les centrals de carbó permeti a Espanya «alinear-se amb els Acords de París».

El Consell de Ministres va aprovar al principi del mes de novembre l´«Estratègia a llarg termini per a una Economia Espanyola Moderna, Competitiva i Climàticament Neutra el 2050» (ELP 2050). És un document que marca el camí per aconseguir la neutralitat climàtica no més tard de l´any 2050. L´ELP sintonitza amb l´augment d´ambició climàtica en l´àmbit internacional liderat per la Unió Europea, que aspira a ser el primer continent neutre en emissions el 2050. La Comissió Europea aposta per incrementar l´objectiu europeu de reducció d´emissions el 2030, i es passarà d´almenys el 40% respecte al 1990 a un mínim del 55%.

El document, a més a més, prevu que Espanya redueixi, no més tard de l´any 2050, les seves emissions de gasos d´efecte hivernacle el 90% respecte del 1990.

Això implica reduir les emissions de CO? des de les 334 milions de tones equivalents (emeses el 2018 a un màxim de 29 el 2050.

El 10% restant de les emissions serà absorbit pels embornals de carboni, que seran capaços de captar unes 37 tones a mitjan segle, la qual cosa suposa aconseguir la neutralitat climàtica.

Un sector que s'enfonsa a tot el planeta

La indústria global del carbó ha sofert, també, en gran manera, durant la pandèmia de la covid i la majoria dels experts afirmen que ja no es recuperarà mai. La raó és clara: la crisi ha confirmat que gastar en energia renovable és una inversió més segura. Diversos països de la UE com Alemanya, Anglaterra i Bèlgica ja s´havien allunyat dels combustibles fòssils abans que comencés aquest any, però el confinament va forçar el tancament de plantes d´energia en molts altres països, nova evidència que l´ús del carbó deixa enrere el seu pic. Una de les conseqüències més òbvies serà l´impacte en els models de canvi climàtic projectats per a aquest segle, en particular en aquells que, en el pitjor dels casos, es basaven en l´expansió contínua de la indústria de carbó fins al 2100. La demanda d´electricitat es va desplomar durant el confinament i el primer a ser retallat va ser l´ús del carbó. La importació d´aquest material a la Unió Europea ha experimentat un descens del 66%, el seu nivell més baix en els últims 30 anys.

Als Estats Units, les plantes no sols han estat tancades, sinó que a més han estat substituïdes per fonts renovables, com en el cas de Great River Energy, a Dakota del Nord, que ara dependran de la força eòlica i del gas natural. Les marques antigues cauen l´una darrere l´altra. La xarxa energètica del Regne Unit no va cremar un sol tros de carbó en 40 dies, el període més llarg ininterromput des del principi de la revolució industrial fa més de 230 anys. A Portugal, el registre sense ús de carbó s´ha estès més de dos mesos. Suècia ha clausurat la seva última planta tèrmica d´electricitat alimentada per carbó dos anys abans del planejat perquè un hivern temperat va significar que no va ser necessària, fins i tot abans de la pandèmia.

Àustria va tancar la seva última planta de carbó, Mellach, fa dues setmanes. Així, aquesta indústria cau a Europa i el món industrialitzat com si fos un castell de cartes, segons conclouen experts de l´Institut sobre l´Evolució Humana.