17 de gener de 2021
17.01.2021
Regió7

Els boscos del món, saturats de co2

les selves del planeta rendeixen cada vegada menys com a captadores de carboni per les sequeres i l'escalfament. fins i tot podrien arribar a emetre més co2 del qual absorbeixen

16.01.2021 | 23:41
Els boscos del món, saturats de co2

Els boscos i selves de la Terra s'enfronten a un nou problema: estan deixant d'absorbir CO?, el gas que amenaça el clima del planeta. Un article publicat a la revista Science pel professor del CSIC-Creaf Josep Peñuelas i Yongguan Zhang, de la Universitat de Nanjin, demostra que les masses forestals de la Terra comencen a estar esgotades per saturació de diòxid de carboni.

Les plantes absorbeixen CO? de l'atmosfera i emeten oxigen. És un procés que forma part del seu cicle vital. Es tracta d'un mecanisme que ajuda el clima, sobretot en situacions com l'actual, perquè els arbres actuen com un ´segrestador' natural de diòxid de carboni. Després d'absorbir-lo, queda atrapat en les branques, el tronc i les arrels, i així l'exemplar va creixent. De fet, com més CO2 hi ha a l'atmosfera, millor els va als boscos (i en les últimes dècades s'han fet unes bones fartaneres.

Aquest gas fa, en resum, les funcions de fertilitzant per als vegetals.

Però, si hi ha tant de CO? a l'atmosfera, quin és el problema? L'estudi dels professors Peñuelas i Zhang l'explica clarament: de la mateixa manera que a un humà no li basta tenir el rebost atapeït de menjar, perquè també necessitarà beure, als arbres els sobra CO2 pertot arreu, però els falten altres ingredients: aigua i nutrients. Això està reduint l'´efecte fertilitzant' d'aquest gas, fins al punt que el seu rendiment s'ha reduït el 50% des del 1982.

«La fórmula no té cap misteri. Les plantes per créixer necessiten CO?, aigua i nutrients. Per molt que augmenti el diòxid de carboni, si els nutrients i l'aigua no augmenten en paral·lel, les plantes no podran aprofitar l'augment d'aquest gas», ha explicat a l'agència Sinc el professor Josep Peñuelas.

Per demostrar que la falta d'aigua i nutrients redueixen la capacitat de CO? per fer créixer les plantes, l'equip d'investigadors es va basar en les dades obtingudes en centenars de boscos estudiats al llarg dels últims 40 anys. «Aquestes dades mostren que les concentracions de nutrients essencials en les fulles, com el nitrogen i el fòsfor, també han disminuït progressivament des del 1990», segons el primer autor de l'article, Songhan Wang.

«Aquests resultats inèdits assenyalen que l'absorció de carboni per part de la vegetació s'està començant a saturar. Això té implicacions climàtiques molt importants que s'han de tenir en compte en les possibles estratègies i polítiques de mitigació del canvi climàtic a tot el món. La naturalesa disminueix la seva capacitat de segrestar carboni i amb això augmenta la dependència de la societat de futures estratègies per frenar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle», afegeix Peñuelas.

De fet, la situació és tan greu que alguns boscos podrien passar de ser capturadors de carboni a emissors o, cosa que és el mateix, tindríem boscos que contaminarien l'atmosfera. L'afirmació pot semblar sorprenent, però cada vegada són més els estudis i recerques que demostren que anem en aquesta direcció, tant a Espanya (vegeu informació adjunta) com en el conjunt del planeta.

Un estudi publicat fa dos anys a Nature per científics del Laboratori de Propulsió a raig (JPL-NASA) va demostrar que el mateix Amazones pot passar de ser un capturador de carboni a un emissor, almenys en determinades zones. Aquest equip va esbrinar que una sola temporada de sequera en la selva amazònica pot reduir l'absorció de carboni del bosc durant anys.

En anys de clima normal, aquesta selva «pot ser un embornal de carboni natural, que absorbeix més diòxid de carboni de l'atmosfera del qual expulsa». Però després del període de greu sequera entre el 2005 i el 2008 (repetida en 2015) la conca de l'Amazones va emetre 270 milions de tones mètriques de carboni per any, sense signes de recuperar la seva funció de segrestador de CO?. La matèria vegetal morta és un gran emissor de diòxid de carboni i la sequera no fa sinó augmentar aquest problema.

Els episodis d'aridesa (sense comptar amb l'augment d'incendis dels últims anys) poden invertir el paper del gran pulmó verd del planeta: «L'ecosistema s'ha tornat tan vulnerable a aquests esdeveniments de sequera càlida i episòdica que la zona pot canviar d'embornal a font de carboni, depenent de la gravetat i l'extensió», segons Sasaan Saatchi, director de l'estudi.

Aquest científic va explicar que la meitat de la pluja del bosc és produïda pel mateix bosc, perquè genera aigua que es transpira i s'evapora de la vegetació i el sòl, s'eleva cap a l'atmosfera i es condensa, caient en forma de pluja. Però la sequera mata els arbres, augmenta les emissions de carboni i redueix les precipitacions. Aquests canvis, al seu torn, augmenten la probabilitat de noves sequeres en el futur i estableixn un cicle destructiu que es va realimentant cada vegada més.

En definitiva, les grans dosis d'emissions de carboni a l'atmosfera durant les últimes dècades han permès als boscos fer-se unes bones fartaneres, però en faltar-los aigua, de poc els serveix.

A més a més , la sequera i l'escalfament (sense oblidar els grans incendis) els porten a expulsar cada vegada més CO2. Un futur inquietant.

Un estudi realitzat pels professors Santiago Sabaté i Carles Gràcia, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Daniel Nadal-Sala, de la Universitat de Barcelona (UB), assenyala que els boscos espanyols van pel camí de perdre la seva funció captadora de carboni i, fins i tot, de transformar-se en emissors nets.

Atès que el balanç de carboni consisteix en el resultat de restar al CO? capturat per la fotosíntesi el que emeten les plantes durant la seva respiració (quan absorbeixen oxigen i emeten diòxid de carboni), i tenint en compte a més que han de sumar-se les emissions causades per la descomposició de la matèria vegetal morta (la qual augmentarà també a causa del clima més càlid), llavors el balanç podria acabar convertint-se en negatiu.

L'informe d'aquests científics conclou que els boscos d'Espanya podrien acabar sent emissors nets de carboni cap a la segona meitat d'aquest segle. Per arribar a aquesta conclusió s'han basat en l'escenari climàtic que s'aproxima, caracteritzat per la creixent aridesa que afectarà la península Ibèrica, el descens gradual de les pluges i el major nombre d'hores de sol. Tot això augmentarà l'evaporació de l'aigua capturada pels boscos.

Per tant, les masses forestals espanyoles perdran eficàcia com a netejadores de l'atmosfera. La seva capacitat d'absorció i de fixació de carboni, ja sigui en les pinedes del Mediterrani o en els boscos del Cantàbric (encara que en menor mesura), es veurà summament minvada.

Cal tenir en compte que l'arbre que més carboni captura és precisamement el pi blanc (Pinus halepensis), present en tot el llevant espanyol.

En el cas dels boscos de faig, en el nord-oest peninsular, els efectes seran també visibles. A causa d'una menor pluviositat, els exemplars que creixen en cotes més baixes experimentaran el que es coneix com una migració altitudinal, és a dir, aniran colonitzant cotes més altes en la muntanya i aniran desapareixent de les més baixes.

Per això, els autors de l'informe recorden que és necessària una adequada gestió dels boscos per evitar que la seva constant expansió acabi tenint efectes contraproduents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook