La necessitat que el sector turístic se sumi als postulats de la sostenibilitat i les economies circulars és una reclamació que s’estén a escala internacional des de fa, com a mínim, uns 14 anys.

Llavors, els inequívocs signes dels desequilibris climàtics que es produïen van portar al fet que la segona Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Turisme, convocada a Suïssa per l’Organització Mundial del Turisme (OMT) juntament amb les Nacions Unides (ONU), decidís encarregar el que seria el primer informe sobre l’impacte de l’activitat turística en les emissions contaminants a l’atmosfera a escala global.

Aquest estudi pioner va revelar que el 5% del total d’emissions globals de diòxid de carboni (CO₂) produïdes per l’home el 2005 provenien del sector turístic. D’aquest percentatge, el 40% les va causar el transport, el 32% l’automòbil i el 21% els allotjaments turístics.

Estudis posteriors, com el publicat la revista Nature més d’una dècada després, elevaven aquesta contribució del sector turístic al 8% de les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle, amb la previsió que la dada continuï augmentant si no es reverteix la situació. En aquesta conferència impulsada per l’OMT i l’ONU també es va adoptar l’anomenada «Declaració de Davos. Canvi Climàtic i Turisme: respondre als reptes mundials», on es va instar el sector a «assumir el lideratge en l’aplicació de mesures concretes per mitigar els efectes del canvi climàtic al llarg de tota la cadena de valor del turisme».

Un lideratge que no es pot postergar si es tenen en compte les previsions exposades a la COP 25 de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic del 2019, que alertaven d’un augment del 25% de les emissions de CO2 generades pel turisme per al 2030.

Amb aquest horitzó, els hotels han començat a dissenyar plans d’adaptació de les seves infraestructures a les exigències mediambientals, com l’estalvi i autoproveïment d’energia mitjançant fonts renovables, reducció i control de la producció de residus, recollides selectives, eliminació dels plàstics d’un sol ús, consum local i responsable…

«Els hotels treballen de manera molt clara en aquest canvi, perquè van ser els primers que van entendre que treballar per la sostenibilitat també significava reduir els seus costos fixos, el consum energètic, despesa d’aigua… i això també es tradueix en el seu compte de resultats», apunta Chus Blázquez, president del Centre Espanyol de Turisme Responsable.

A aquest apartat de rendibilitat econòmica s’hi suma el mateix manteniment del pols turístic habitual, això és, les temporades, l’oferta natural dels destins… que es podrien veure alterades pels vaivens climàtics i els seus efectes més extrems, com les sequeres, les inundacions o l’erosió costanera, aquesta última especialment greu per al sector turístic espanyol, ja que el 65% de l’oferta i la demanda del país està concentrada en les destinacions de sol i platja, segons dades del Ministeri de Turisme. En definitiva, una activitat econòmica que aporta el 13% del PIB espanyol es podria veure irreversiblement afectada en un futur a mitjà o llarg termini.

Per això, les administracions públiques també treballen per establir directrius clares per a tot el territori. No en va, la ministra de Turisme, Reyes Maroto, va presentar fa unes setmanes el document de l’Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destí, elaborat a partir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

Aquest programa pretén que les destinacions turístiques del país incorporin a l’oferta la «sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial» i creen els seus plans per enfortir-se davant el que consideren «nous reptes de l’ecosistema turístic», és a dir, des del canvi climàtic, fins a la sobredemanda turística o les crisis sanitàries i de seguretat.

A escala internacional, també hi ha certificacions de sostenibilitat com el segell Biosphere, que és impulsat per l’Institut de Turisme Responsable (ITR), un organisme que va ser creat l’any 1995 amb el suport de la Unesco. A Espanya hi ha uns 16 allotjaments amb aquest segell, que mesura el grau de compromís amb els 17 ODS, entre els que ja el tenen aprovat i els que estan en procés d’aconseguir-lo.

Nou perfil del turista

La consciència mediambiental també s’està colant en una cosa tan bàsica i comuna a tots els éssers humans com l’oci i la diversió, una tendència que, per descomptat, afecta la manera de viatjar, de gaudir les vacances i el temps lliure.

Més enllà del turisme de masses, comença a haver-hi una inclinació per un turisme verd, respectuós i que es preocupa perquè aquesta experiència tingui el menor impacte en la salut de l’entorn que visita.

«Aquest perfil està creixent i s’està assentant, però encara queda molt per recórrer», apunta el president del Centre Espanyol de Turisme Responsable. «Espanya encara està per sota del que ens trobem en altres països, com Alemanya, Holanda, Anglaterra… on tant segells de sostenibilitat com catàlegs de bones pràctiques del sector turístics són més coneguts i són més reconeguts per l’usuari final, pel turista».

Amb la pandèmia, aquest perfil sembla que s’imposa després que la població general es veiés obligada a ser turista a la seva ciutat, província o comunitat després que s’establissin els tancaments perimetrals i es prohibissin tots els desplaçaments no essencials.

«El missatge clau és viatjar menys però viatjar millor. Viatjar potser més a prop, però conèixer millor els llocs on es va. Aquesta hipermobilitat, aquests viatges de llarga distància per a estades molt curtes… Estàvem intentant canviar el veritable valor dels viatges, que és el descobriment de l’altre, de la cultura local. Aquest és el canvi que s’està produint i que ha vingut per quedar-se», afegeix Blázquez.

Ara només falta comprovar si el període que s’iniciï darrere de l’actual crisi prioritzarà la rendibilitat abans que la sostenibilitat per recuperar el que s’ha perdut, o si, per contra, es converteix en el catalitzador que iguali els temps entre la descarbonització del sector i l’auge turístic.