L’arrencada de la desescalada de la covid ha retornat una frenètica activitat immobiliària a Benidorm, icona del turisme peninsular i des de fa uns anys exemple d’un urbanisme en altura que ara volen adoptar altres municipis de la província d’Alacant, com Torrevella.

En només dos anys, s’han començat, acabat o estan projectats a Benidorm fins a vuit edificis de més de 20 plantes amb prop de 1.000 habitatges. L’activitat urbanística va començar a moure’s el 2018, però els últims dos anys s’ha accelerat i alguns immobles s’han aixecat en tot just un any.

Torre a Benidorm

Benidorm és una ciutat de gratacels. El seu skyline és conegut mundialment i no paren de sumar-s’hi torres altes que completen la trama urbana. D’aquestes, set de nova construcció i una que ja estava en l’Intempo, que se suma als gratacels que s’acabaran els pròxims mesos.

Aquesta torre daurada de 192 metres d’altura i 45 plantes tindrà 256 habitatges i actualment se n’està acabant la construcció. Es va projectar el 2006, però la crisi va frustrar el somni. La promotora UNIQ Residential és qui en va reactivar la construcció, que es va iniciar fa mesos.

A uns metres, se li suma un dels projectes de TM, les dues torres de Sunset Waves, amb 29 plantes i 132 habitatges, on els propietaris ja han començat a viure després de concedir-se la llicència d’ocupació. La seva forma d’onada i color blau destaquen enmig dels treballs que es fan per urbanitzar aquest sector de 131.000 metres quadrats, en els quals hi ha previstes tres torres més: les dues de Sunset Cliffs i la Sakura.

Les dues primeres tindran 28 i 30 plantes i 280 habitatges amb una inversió de 86 milions d’euros; la tercera, amb nom japonès, la construeix CHM i serà de 22 palntes i 76 habitatges. Totes ja tenen la llicència d’obres.

La trama urbana d’aquesta part de Benidorm es complementa amb dues torres més a uns metres del sector Ponent 2/1, a La Cala: Delfin Tower i Benidorm Beach. Dos gratacels de 22 plantes i 44 habitatges, i 36 plantes i 196 habitatges respectivament l’estructura dels quals ja està altuta i se n’està acabant la construcció.

Amb tot, cal destacar que totes aquestes torres sumaran prop de 1.000 nous habitatges de tota mena, els preus dels quals oscil·len des dels 180.000 euros a prop de 2 milions, segons l’altura o la grandària.

Torrevella s’hi apunta

Mentrestant, la febre pels gratacels s’està propagant a la veïna Torrevella, caracteritzada per urbanitzacions en horitzontal, que han consumit gran part del seu territori. Ara aposten pels edificis en altura.

El planejament municipal de Torrevella preveu construir 18 gratacels, alguns de fins a 40 plantes, i la meitat es destinaran a ús hoteler. L’Ajuntament ha eliminat límits i topalls urbanístics perquè aquests immobles puguin ser una realitat.

Encara no hi ha grues, però ja hi ha projectes en tramitació. Els últims anys s’han presentat quatre projectes d’edificació en altura per acollir-se a dues modificacions puntuals del planejament de Torrevella, que permeten més llibertat tipològica i ús hoteler al nucli urbà.

Aquestes modificacions urbanístiques permeten saltar-se la limitació general de sis plantes que regeix el planejament de Torrevella des del 1986 si part de la construcció es destina a allotjament temporal.

Els altres dos projectes preveuen quatre torres de més envergadura –fins a trenta plantes– i gairebé cent metres d’altura. Dues de planejades per la promotora Baraka i les altres tres de Metrovacesa. Totes previstes a la badia de Torrevella. Les Torres Baraka se situaran entre el parc de Doña Sinforosa i el Canal del Acequión.

Metrovacesa no va poder acollir-se al procediment d’avaluació ambiental simplificat, que depèn exclusivament de l’Ajuntament, perquè era una fórmula que no estava en vigor en el moment que va començar la tramitació el 2015. Tots dos projectes depenen d’informes del Ministeri de Transició Ecològica, que ha qüestionat l’impacte de les futures edificacions a la zona de domini públic i recorda que en la tramitació administrativa falta el permís de la Direcció General de Costes. L’empresa al·lega que per tramitar aquestes modificacions (aprovades fa més de deu anys) es va demanar informe de Costes, però l’administració no va contestar en aquell moment.

Paula Franco, arquitecta i vocal de Cultura del Col·legi d’Alacant, subratlla que la ciutat de Benidorm «és mediàtica, diversa, densa... i la llibertat del seu model urbanístic, en contraposició amb les grans extensions d’edificació de baixa altura que dibuixen el paisatge tradicional de la costa, és capaç de desmuntar tots els prejudicis urbans» en la manera com la seva edificació en altura ocupa el terreny al llarg dels seus pocs quilòmetres de costa.

«La densitat urbana, pensada en sentit vertical, redueix el consum d’energia, la longitud de les carreteres i els quilòmetres que han de recórrer els mitjans de transport, alhora que facilita la reducció de CO₂, un dels indicadors més significatius a l’hora de valorar el compromís mediambiental d’una ciutat», assenyala.

Per a Miguel Martínez, arquitecte i vocal del Col·legi Oficial de la Comunitat Valenciana, la controvèrsia posa de manifest «la contradicció que hi ha entre l’impacte visual que provocoa una ciutat sobre el paisatge i la petjada ecològica que genera al territori».

«Encara que a moltes persones els pugui semblar el contrari, Benidorm i la seva alta densitat en altura propicia un model de ciutat compacta, molt més sostenible que altres desenvolupaments urbans difusos. D’una banda, consumeix moltíssim menys territori, i permet que no s’urbanitzi més percentatge del litoral. D’altra banda, propicia l’eficiència en l’ús de recursos i la gestió de residus».

A més, segons Martínez, «concentrar els gratacels a poca distància del mar facilita els desplaçaments per als vianants o amb bicicleta, i així es redueix l’ús de l’automòbil».

Finalment, l’abaratiment de recursos possibilita una oferta d’allotjaments competitiva, i això contribueix a desestacionalizar el turisme i facilita altes taxes d’ocupació tots els mesos de l’any.

No obstant això, Benidorm és únic i així ha de continuar sent: «El context històric que va propiciar la seva eclosió és molt diferent de l’actual. La fragilitat del litoral, el seu alt valor mediambiental i la necessitat de desenvolupar polítiques en sintonia amb els objectius de desenvolupament sostenible han d’abocar a la preservació dels últims terrenys de valor existents a l’espai litoral de la Comunitat Valenciana. L’actual situació de pandèmia ha posat de manifest les tremendes febleses d’un model econòmic totalment dependent del turisme. Resulta, per tant, necessari propiciar polítiques urbanes que diversifiquin el teixit productiu».

Model compacte ‘versus’ dispers

Jorge Olcina, president de l’Associació Espanyola de Geògrafs, sosté, per la seva banda, que el model de ciutat compacta és més eficient ambientalment que el model de ciutat dispersa. En el model compacte s’empra menys terreny i s’és més eficient en la gestió de l’aigua i de l’energia, «ja que es produeixen menys pèrdues a la xarxa. A més, els desplaçaments dels serveis bàsics (recollida d’escombraries) són menors, així com de la mobilitat urbana en general (vehicles, autobusos), amb la qual cosa les emissions de CO2 són menors».

Per contra, Olcina subratlla que el model de ciutat dispersa (Torrevella i moltes de les ciutats del Mediterrani entre Barcelona i Màlaga) és més malbaratador de terreny, aigua i energia. I suposa la realització de més desplaçaments per part de la població, per tant, més emissions. «A més, el model compacte és el que crea ciutat, davant del model dispers que genera cèl·lules urbanes desconnectades entre si. En el món mediterrani, la cultura de ciutat sempre ha estat basada en el model compacte, davant del model dispers propi del món anglosaxó», diu Olcina.

Això sí, el model dispers genera més beneficis a curt termini als ajuntaments (llicències d’obra) i per això es va desenvolupar tant a Espanya els anys noranta i al començament del segle XXI, en l’etapa de boom immobiliari, però a llarg termini genera «més despeses que la ciutat compacta, perquè a aquestes cèl·lules urbanes residencials cal dotar-les d’equipaments i serveis bàsics, amb la despesa econòmica que això suposa per als ajuntaments, especialment en poblacions petites», assegura el catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant.