El llistat d'espècies exòtiques que envaeixen l'estat espanyol no para de créixer. Les formigues, per exemple, tenen ja a un bon nombre d'espècies alienes als ecosistemes espanyols des de fa anys. És un número que creix, perquè s'ha passat d'unes poques espècies exòtiques de formiga a més de vint, de les quals almenys set poden arribar a causar molèsties o danys a altres espècies, ecosistemes i fins i tot persones. A Espanya es coneixen unes 300 espècies de formigues en total. Una de les últimes espècies de formiga invasora que s'està implantant a Espanya és l'anomenada ‘formiga boja’ (Paratrechina longicornis). El seu procés d'expansió sembla ser lent i irregular, però ha fet un salt qualitatiu amb la seva recent localització a Barcelona.

La ‘formiga boja’ ha estat localitzada pels científics a Canàries (1981 i 2007), a les illes Balears (2006), Almería (2000), Córdoba (2013), Màlaga (2008), Gibraltar (2007), Múrcia (2012) i Alacant (2010).

Tres científics espanyols, Xavier Espadaler, Carlos Pradera i Roger Vila, han publicat un article a la revista Iberomyrmex, editada per l'Associació Ibèrica de Mirmecologia, en el qual es constata la detecció de la ‘formiga boja’ al port de Barcelona durant el 2019 i 2020 durant uns treballs de prevenció de plagues a les instal·lacions portuàries.

No només es va localitzar a aquesta espècie, sinó a una altra que mai havia estat citada a la Península Ibèrica: la Lepisiota melas, igualment invasora.

Encara que aquesta última espècie és considerada com una veritable troballa pels experts, preocupa el fet que cada vegada siguin més les localitats espanyoles on es troba la ‘formiga boja’. De fet, el novembre passat es va localitzar també a la comarca de l'Axarquía de Màlaga, el segon lloc d'aquesta província on es troba.

Els autors de l'estudi assenyalen que el port de Barcelona és un punt propici per a l'entrada d'espècies exòtiques a Espanya, en ser transportades de manera accidental amb vaixells i mercaderies. Els experts expliquen per què és problemàtica aquesta espècie. Es tracta d'una formiga oportunista, depredadora i carronyera, que s'alimenta d'insectes vius o morts, melassa, llavors o fruits.

Gràfic de la distribució de la 'formiga boja' a Espanya Arxiu

Per aquest motiu, també envaeix habitatges, a la recerca de restes de menjar. Es tracta d'una formiga molt adaptable, perquè habita tant en ambients secs com humits, tot i que prefereix els entorns càlids. Els seus nius, difícils de localitzar, estan sovint en esquerdes de parets o murs, sota pedres o en altres construccions.

No es coneix el país d'origen de l'espècie i, si bé el gènere Paratrechina procedeix de regions tropicals d'Àsia i Oceania, alguns autors estimen que el seu lloc d'origen és el Senegal.

Com succeeix amb altres espècies invasores, la seva introducció a Espanya va ser accidental, a través del comerç i el transport de mercaderies. A Espanya es va localitzar per primera vegada en el port d'Almeria. El seu impacte ambiental consisteix en el fet que aconsegueix ocupar els territoris d'altres formigues natives, així com d'altres invertebrats.

L'empresa especialitzada en control de plagues Anticimex ofereix el següent llistat d'espècies de formigues, tant exòtiques com natives, que poden ser perjudicials a Espanya.

Altres espècies exòtiques que causen danys o molèsties a Espanya:

  • 1.Linepithema humile (Formiga argentina). Originària de Sud-amèrica. S'introdueix a les cases amb un gran nombre. En algunes regions com el litoral mediterrani és una plaga molt persistent.
  • 2.Lasius neglectus. Originària de Turquia o Àsia menor. Present a Catalunya i Tenerife. En algunes localitats s'introdueix en cases, produint greus danys per la seva atracció per elements elèctrics com els endolls o les caixes de connexió.
  • 3.Monomorium pharaonis (Formiga faraó). Originària de zones tropicals d'Àsia. Malgrat ser una espècie invasora àmpliament estesa a nivell mundial, la seva presència a la península ibèrica és escassa i poc comuna.
  • 4.Tapinoma melanocephalum (Formiga fantasma). Originària de zones tropicals humides. Igual que amb la formiga faraó, les cites d'aquesta espècie a Espanya són molt escasses i esporàdiques.
  • 5.Monomorium carbonarium. Originària de Madeira. El 2013 es va detectar la seva presència en una casa de Castelldefels. La seva presència és molt escassa i esporàdica a Espanya.
  • 6.Pheidole megacephala (Formiga lleona). Espècie invasora originària d'Àfrica tropical. Només se l'ha trobat puntualment a les Illes Canàries.
  • 7.Hypoponera punctatissima (Formiga de Roger). Espècie exòtica originària d'Àfrica. Molt escassa a Espanya, on la seva presència és més aviat esporàdica. Citada en el centre, sud i nord de la Península.

Espècies natives que causen danys o molèsties a Espanya:

  • 1.Pheidole pallidula. Sol entrar a les cases buscant aliment. Freqüent sobretot a la regió mediterrània.
  • 2.Crematogaster scutelaris. És una gran plaga en suredes per nidificar en l'escorça de suro. No és molt freqüent la seva introducció en edificis, però se l'ha vist nidificar a les cases en algunes ocasions.
  • 3.Tapinoma nigerrimum. No sol entrar a les cases, però és una important plaga en jardins, terrasses, i parcs.
  • 4.Lasius niger/*Lasius grandis. No és un problema a les llars, però és una molèstia en jardins per la seva afició a les secrecions ensucrades de mosques blanques, pugons i altres plagues, que veuen augmentades les seves poblacions gràcies a la protecció que reben per part de les formigues.
  • 5.Plagiolepis pygmaea. No és un problema a les cases, però és una molèstia en jardins i terrasses.
  • 6.Tetramorium caespitum (Formiga del paviment). No solen entrar en gran nombre als habitatges. Són un problema en terrasses o jardins, ja que poden nidificar als paviments, voreres o camins cimentats.