L’ Àrtic està greument malalt, ja que l’escalfament global l’afecta amb més intensitat que a la resta del planeta. A més, els científics acaben de descobrir que es fon molt més ràpid del que es creia i això farà possible en breu termini la navegació dels grans mercants a través de l’oceà fins ara gelat.
El gel marí a les regions costaneres de l’Àrtic es fon fins al doble de ràpid del que es pensava anteriorment, segons un nou estudi dirigit per investigadors de la Universtity College London (UCL), que ha emprat noves tècniques, més precises i fiables.
El gruix del gel marí se sol deduir mesurant l’altura del gel sobre l’aigua. Aquesta mesura, no obstant això, queda distorsionada pel pes de la neu posada sobre la panna de glaç. Els científics solen ajustar aquest fet utilitzant un mapa de la profunditat de la neu a l’Àrtic, però aquests mapes romanen sense actualitzar des de fa dècades i no tenen en compte el canvi climàtic.
En el nou estudi, publicat a la revista The Cryosphere, els investigadors van substituir aquest mapa pels resultats d’un nou model informàtic dissenyat per estimar la profunditat de la neu, que varia d’un any a un altre.
Per calcular el gruix del gel marí, els investigadors van usar un radar del satèl·lit CryoSat-2 de l’Agència Espacial Europea (AQUESTA). En mesurar el temps que triguen les ones de radar a rebotar des de la superfície, es pot calcular l’altura de les plaques gelades sobre l’aigua i inferir el gruix total de gel.
D’aquesta manera, van concloure que el gel marí en regions costaneres clau de la regió àrtica es fon a un ritme accelerat. En concret, podria estar fonent-se entre el 70% i el 110% més ràpid del que es pensava anteriorment.
La disminució de gel en les tres mars costaneres àrtiques (Laptev, Kara i Chukchi) va augmentar el 70%, el 98% i el 110%, respectivament, en comparació amb els càlculs anteriors. També han demostrat que, en les set mars costaneres en total, la reducció en el gruix del gel marí d’un any a un altre va augmentar el 58%.
El gel marí d’aquestes mars varia entre mig metre i dos metres de gruix. No obstant això, de forma cada vegada més evident, el gel d’aquesta regió no aconsegueix sobreviure al desglaç de l’estiu i es fon amb més intensitat.
Aquesta major pèrdua de gel marí en les mars costaneres de l’Àrtic té implicacions per a l’activitat humana a la regió, tant referent a la navegació al llarg de la Ruta de la Mar del Nord durant una gran part de l’any (cosa que fins ara no era possible), com en l’extracció de recursos del fons marí com a petroli, gas i minerals.
Robbie Mallett, de la University College London, que va dirigir l’estudi, va afirmar sobre aquest tema: «Els vaixells que segueixin la nova ruta al voltant de Sibèria reduirien les emissions de combustible i carboni necessàries per moure mercaderies al voltant del món, particularment entre la Xina i Europa. No obstant això, també augmenta el risc de vessaments de combustible a l’Àrtic, les conseqüències del qual podrien ser terribles». Poder accedir a aquestes rutes i recursos és, per tant, una arma de doble tall.
A més, «l’aprimament del gel marí costaner també és preocupant per a les comunitats indígenes, ja que deixa els assentaments en la costa cada vegada més exposats al clima extrem i a l’acció de les ones», va agregar.
El gel marí de l’Àrtic és una de les primeres víctimes de l’augment de les temperatures, i cada fracció de grau centígrad marca una gran diferència. La probabilitat que desaparegui aquest gel per complet en els mesos d’estiu serà deu vegades més gran si la Terra s’escalfa 2 graus a la fi de segle, que és justament la meta establerta per l’Acord de París del 2015.
Aquesta alarmant troballa ha estat realitzada pel Programa d’Avaluació i Monitoratge de l’Àrtic (AMAP) i es va fer pública en una reunió ministerial del Consell Àrtic a Reykjavik, que fa diverses setmanes va reunir els països limítrofs de la regió.
«L’Àrtic és una veritable porta d’entrada per a l’escalfament climàtic», va dir Jason Box, glaciòleg del Servei Geològic de Dinamarca i Groenlàndia.
En menys de mig segle, del 1971 al 2019, la temperatura mitjana anual de l’Àrtic va augmentar 3,1°C, en comparació amb l’1°C per al planeta en el seu conjunt. És a dir, l’escalfament a la regió àrtica ha estat el triple que el registrat en la resta del planeta.
Això és més del que se sospitava anteriorment. En un informe del 2019 sobre els espais congelats de la Terra, el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU va concloure que la temperatura de l’aire en la superfície de l’Àrtic probablement hauria augmentat «en més del doble de la mitjana mundial». Però s’ha demostrat que aquest càlcul va quedar curt.
Segons els investigadors, el 2004 es va produir un punt d’inflexió, quan la temperatura a l’Àrtic va augmentar per raons en gran part inexplicables.
Des de llavors, l’escalfament ha continuat a un ritme el 30 % més alt que en dècades anteriors.
La regió ara està experimentant «esdeveniments càlids d’hivern més freqüents i més duradors», va dir Box a l’AFP.
Durant els mesos d’estiu, del juny al setembre, s’afegeix calor de l’oceà, que està cada vegada més lliure de gel i de l’aïllament que aquest proporciona.
Segons les previsions de l’informe, per a final de segle s’espera que les temperatures mitjanes a l’Àrtic augmentin entre 3,3 i 10 graus per sobre de la mitjana del període 1985-2014.
Aquesta situació transforma radicalment l’hàbitat àrtic. La migració de les espècies o l’icònic os polar estan en perill. A més, cada vegada són més freqüents els incendis forestals a Sibèria o Alaska. Les fumeres que provoquen contenen diòxid de carboni i carboni negre, que contribueixen decisivament al canvi climàtic.
«Els caçadors del nord-oest de Groenlàndia afirmen que el període en què poden viatjar en trineus tirats per gossos sobre el gel marí ha disminuït de cinc a tres mesos», segons Sarah Trainor, directora del Centre d’Avaluació i Política Climàtica d’Alaska. Així mateix, les foques són cada vegada més primes, disminueix la vida silvestre i la pluja substitueix la neu al nord del Canadà i Rússia, amb una llarga cadena de seqüeles. I el futur es preveu encara pitjor.
