Els científics asseguren que vivim l’«era de les pandèmies». I que no ha fet més que començar: hi haurà crisis pitjors. «Les pandèmies sorgiran en el futur amb més freqüència, es propagaran més ràpidament, tindran més impacte en l’economia mundial i podrien matar més persones que la covid-19». Darrere hi haurà, molt sovint, motius ambientals.

És el negre auguri llançat per un grup internacional de 22 experts, que han alertat els estats perquè adoptin mesures destinades a minimitzar els factors de risc, especialment la desforestació i el comerç de vida silvestre.

La covid-19 és la sisena pandèmia global des de la de grip del 1918, i, encara que té el seu origen en microbis transportats per animals –com totes les pandèmies–, la seva aparició ha estat impulsada «enterament per activitats humanes», assenyala l’informe científic elaborat en un taller sobre biodiversitat i pandèmies convocat per la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), organisme independent amb representants de 137 nacions.

El problema és que s’estima que hi ha 1,7 milions de virus encara «no descoberts» en mamífers i ocells, dels quals fins a 827.000 podrien tenir la capacitat d’infectar els éssers humans.

Els científics asseguren que per escapar d’aquesta «era de les pandèmies» es fa necessari «un canvi transformador en l’enfocament global per fer front a les malalties infeccioses: passar de la reacció a la prevenció».

«No hi ha un gran misteri sobre la causa de la pandèmia de la covid-19 o de qualsevol pandèmia moderna. Les mateixes activitats humanes que impulsen el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat també generen riscos de pandèmia a través dels seus impactes en el nostre medi ambient», va apuntar Peter Daszak, president d’EcoHealth Alliance i director del taller. «Els canvis en la forma en què usem el sòl, l’expansió i intensificació de l’agricultura, i el comerç, la producció i el consum insostenibles pertorben la naturalesa i augmenten el contacte entre la vida silvestre, el bestiar, els patògens i les persones. Aquest és el camí que condueix cap a les pandèmies», va afegir Daszak.

Per contra, el risc de pandèmies pot disminuir «significativament» si es redueixen les activitats humanes que impulsen la pèrdua de biodiversitat, mitjançant «una major conservació de les àrees protegides» i «amb mesures que redueixin l’explotació insostenible de les regions d’alta biodiversitat».

Es reduirà així el contacte entre la vida silvestre, el bestiar i els humans, la qual cosa «ajudarà a prevenir la propagació de noves malalties», recull l’informe.

Malgrat que la ciència té una capacitat «cada vegada més gran» de prevenir pandèmies, «ara mateix la forma en què les estem abordant la ignora en gran manera. El nostre enfocament s’ha estancat: encara depenem dels intents de contenir i controlar les malalties després que sorgeixen, a través de vacunes i tractaments», va remarcar Daszak, que va advocar per incidir en la prevenció.

L’informe indica que dependre de les respostes a les malalties després de la seva aparició, amb mesures de salut pública i solucions tecnològiques, en particular el disseny i la distribució ràpids de noves vacunes i teràpies, és «un camí lent i incert».

Els experts calculen que el cost de reduir els riscos per prevenir les pandèmies és 100 vegades menor que el de reaccionar davant elles.

També un grup de treball multidisciplinari que assessora el Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya assenyala: «Si s’examinen les més de 250 pandèmies sofertes per la humanitat, crida l’atenció que la proporció d’elles generada per patògens d’origen animal (zoonòtic) s’ha incrementat significativament en els dos últims segles», apunten.

El 70% de les noves malalties que han sorgit en humans en les cinc últimes dècades (malalties emergents) són d’origen animal, igual que gairebé totes les pandèmies que es coneixen.

Les consideracions d’aquest grup multidisiciplinari coincideixen amb les manifestades per altres investigadors, que apunten que la desforestació, els assentaments humans en hàbitats de fauna silvestre, la producció agrícola i ramadera i la urbanització desmesurada han provocat que des del 1960 hagi sorgit el 30% més de malalties infeccioses i amb possibilitat de convertir-se en pandèmiques.

«Atès el fet que no hi ha polítiques de protecció efectives, els virus i bacteris infecciosos troben un lloc lliure per expandir-se ràpidament», recullen els experts.

El mateix afirma un article publicat fa unes setmanes a la revista científica Environmental Research que introdueix el terme malaltia de l’antropocè i assenyala que la pandèmia de covid-19 és un exemple clar d’això, perquè l’origen d’aquesta zoonosi se situa suposadament al mercat de Wuhan, en el qual incorren diverses d’aquestes alteracions del mitjà amb finalitats econòmiques, com la captura d’espècies exòtiques o la comercialització i el consum mal regulat d’animals.

Un informe redactat l’any passat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) identifica set tendències que impulsen la creixent aparició de les zoonosis; entre elles, «la major demanda de proteïna animal, l’augment de l’agricultura intensiva i insostenible, l’explotació de la vida silvestre i la crisi climàtica».

«La ciència ha deixat clar que, si continuem explotant la vida silvestre i destruint els ecosistemes, en els pròxims anys tindrem un flux constant de malalties passant d’animals a humans», va assenyalar la directora executiva del PNUMA, Inger Andersen.

«Les pandèmies són devastadores per a les nostres vides i les nostres economies, i com hem vist en els últims mesos, els qui més pateixen són els més pobres i vulnerables. Per evitar futurs brots, hem de protegir el medi ambient d’una manera més decidida», va concloure Andersen.

D’aquí el lema «Una sola salut», perquè la salut dels humans està d’acord amb la salut dels hàbitats.